La Policia Nacional ha detingut a Lliçà d’Amunt el propietari d’un establiment de menjar ràpid per un presumpte delicte de detenció il·legal i explotació laboral. L’home tenia un empleat en situació irregular treballant més de 13 hores diàries sense cap dia de descans ni salari, rebent a canvi només les sobres del menjar i un lloc on dormir. La víctima, que portava vuit mesos en aquestes condicions, era tancada amb clau al local durant les nits i vivia en una habitació insalubre. L’empresari aprofitava la vulnerabilitat econòmica i personal del treballador, amenaçant-lo amb la seva situació migratòria per impedir que marxés i arribant a exigir-li 10.000 euros per un contracte de treball. A més, el sotmetia a insults i agressions. La víctima ha estat alliberada i atesa pels serveis socials, mentre que el detingut ha passat a disposició judicial.

Un equip internacional d’astrònoms, liderat per Subo Dong de la Universitat de Pequín, ha descobert un nou planeta errant a la Via Làctia, a uns 9.950 anys llum de distància. Aquest món, amb una massa comparable a la de Saturn, no orbita cap estrella i viatja sol per l’espai interestel·lar. La troballa, publicada a la revista Science, es va aconseguir gràcies al fenomen de la microlent gravitatòria. Per primera vegada, un esdeveniment d’aquest tipus va ser observat simultàniament des de telescopis terrestres, com els del projecte OGLE, i des de l’espai pel satèl·lit Gaia. Aquesta doble perspectiva va permetre calcular amb precisió la seva massa. Els científics creuen que aquests planetes “rebels” són cossos que van ser expulsats dels seus sistemes planetaris originals a causa d’interaccions gravitatòries violentes, i el seu estudi ajuda a comprendre la naturalesa dinàmica i caòtica de la formació planetària.

En el seu missatge d’inici d’any, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida urgent a les institucions i partits polítics perquè assumeixin la responsabilitat de defensar el model d’escola en català durant el 2026. Antich subratlla que la llengua és la “columna vertebral de la nació” i un instrument fonamental per a la cohesió social en una societat diversa. Aquesta exigència es produeix en un context en què, segons alerta, “l’Espanya més anticatalanista es rearma”. A més de la defensa lingüística, el president d’Òmnium demana “responsabilitat i autoestima” per aconseguir que el catalanisme polític torni a ser hegemònic i actuï com a motor de progrés, amb l’objectiu de construir una Catalunya “rica, justa i plena” que disposi de les eines pròpies d’un estat.

Les tarifes del transport públic a Catalunya experimentaran un increment mitjà del 3,5% a partir del 15 de gener del 2026. Malgrat aquesta pujada, es mantindran les bonificacions del 50% per als títols més recurrents, la T-usual i la T-jove, gràcies a les aportacions de la Generalitat i el govern espanyol. L’augment no serà uniforme, afectant de manera diferent cada tipus de bitllet, amb un encariment de gairebé el 10% en el bitllet senzill. Segons l’ATM, els títols adquirits durant el 2025 seran vàlids fins al 28 de febrer, amb excepcions per als abonaments trimestrals com la T-jove, que s’allarguen fins al 30 d’abril. A més, els usuaris amb bitllets del 2025 sense estrenar tindran l’opció de bescanviar-los pagant la diferència de preu, un tràmit que es podrà realitzar fins al 30 de juny.

Un jove de 22 anys i un menor d’edat van ser detinguts a la Barceloneta el matí de Cap d’Any després d’una persecució policial. Els fets van ocórrer al Passeig Joan de Borbó, on els dos individus van fugir d’un control dels Mossos d’Esquadra i van intentar atropellar dos agents. Durant la fugida, van envestir un vehicle policial i van causar danys a objectes de la via pública. El conductor s’enfronta a càrrecs de conducció temerària, resistència, desobediència, atemptat contra l’autoritat i danys, mentre que el menor va ser arrestat per resistència i desobediència. Aquest incident s’emmarca en el dispositiu especial de Cap d’Any, que va concloure amb un balanç de 117 detinguts a tot Catalunya, una víctima mortal en un accident de trànsit i desenes de denúncies per conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues.

A partir de l'1 de gener de 2026, el nombre de municipis catalans obligats a implementar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) es reduirà a 38, en lloc dels 62 previstos inicialment. Aquesta modificació es deu al fet que 24 ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants han quedat exemptes gràcies a una millora en la qualitat de l’aire registrada entre 2020 i 2024. La decisió, presa pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, es basa en la revisió anual que estableix la normativa catalana. No obstant això, l’anunci ha generat una forta polèmica per la manca de comunicació oficial. Diversos ajuntaments, com el de Santa Perpètua de Mogoda, han criticat haver-se’n assabentat a través de la premsa després d’haver realitzat inversions. Aquesta “mala gestió” ha portat partits com Esquerra Republicana i els Comuns a demanar la compareixença de la consellera Sílvia Paneque al Parlament. L’exempció no és definitiva, ja que la llista s’actualitzarà anualment.

El primer naixement de l’any 2026 a Catalunya ha estat el de l’Ander Muñoz Adan, que va arribar al món a les 00:38 hores a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Aquest centre repeteix la fita, ja que també va registrar el primer naixement del 2025, el de la Nayeli. Pocs minuts després de l’Ander, va néixer la primera nena de l’any, la Sira, a l’hospital de Manresa (00:41 h), seguida de prop per l’Alda Joana a Salt (00:42 h) i la Thais a Barcelona (00:49 h). Al llarg de la matinada i el matí de l'1 de gener, es van anar succeint els primers naixements a la resta de regions sanitàries catalanes, com els de l’Ishaqa Sawaneh a Tortosa, l’Osayd Moussaoui El Airbaoui a Lleida i el Marcos Galindo Domínguez a Tarragona, donant la benvinguda als nous ciutadans arreu del territori.

Una família valenciana de quatre membres es troba desapareguda després del naufragi d’un vaixell turístic a Indonèsia. L’embarcació es va enfonsar a l’estret de l’illa de Padar a causa del fort onatge i una avaria de motor, tot i que les autoritats ho atribueixen a una anomalia meteorològica imprevista. Set dels onze passatgers van ser rescatats, però la recerca de la família continua. D’altra banda, la nit de Cap d’Any va registrar un accident mortal a Malgrat de Mar, on una dona va morir quan el cotxe on viatjava va sortir de la via a l’N-II i es va incendiar. En el sinistre, dos homes van resultar ferits lleus. Segons el Servei Català de Trànsit, aquesta víctima eleva a 144 el nombre de morts a les carreteres catalanes durant el 2025.

Dos turistes catalans han mort i dos més han resultat ferits en un greu accident de trànsit a l’Aràbia Saudita. Les quatre persones implicades, que formaven dues parelles, es trobaven realitzant una ruta turística quan el seu vehicle va patir el sinistre a uns 1.000 quilòmetres de la capital, Riad. Com a conseqüència, un home i una dona van perdre la vida. Els altres dos ocupants, un home de 67 anys en estat greu i una dona de 53 anys amb pronòstic menys greu, van ser hospitalitzats. El Ministeri d’Afers Exteriors va confirmar la notícia, i l’Ambaixada d’Espanya a Riad està proporcionant tota l’assistència consular necessària. Figures com el delegat del govern espanyol, Carlos Prieto, i el president Salvador Illa han lamentat públicament la tragèdia i han mostrat el seu suport a les famílies.

El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.