Quatre menors d’edat han estat detinguts a Olesa de Montserrat per un delicte de conducció temerària després d’una persecució. Els fets van començar a l’autovia A-2, a l’altura de Sant Andreu de la Barca, quan una patrulla dels Mossos d’Esquadra va detectar el vehicle circulant a 151 km/h. El conductor va ignorar les indicacions dels agents i va iniciar una fugida a gran velocitat en direcció a Olesa. La persecució va finalitzar quan el conductor va perdre el control del cotxe i va xocar contra una rotonda dins del municipi. La detenció dels quatre ocupants, tots menors, es va realitzar amb la col·laboració de la Policia Local de la localitat del Baix Llobregat.

La Fiscalia Provincial de Barcelona ha iniciat una investigació sobre les denúncies per presumpte assetjament sexual, coerció psicològica i explotació contra el catedràtic Ramón Flecha i el seu entorn al grup de recerca CREA. Aquesta acció es produeix després que la Universitat de Barcelona (UB) elevés el cas al ministeri públic, basant-se en un informe preliminar que qualifica CREA com un “grup coercitiu d’alt control”. La UB, que es personarà com a acusació particular, també ha suspès Flecha com a catedràtic emèrit i ha obert expedients a altres docents. Un dia després de l’anunci de la universitat, el grup CREA va comunicar la seva dissolució definitiva, al·legant un “assetjament sistemàtic”. El cas ha estat assignat a la secció especialitzada en violència sexual de la Fiscalia per investigar les acusacions de 16 dones.

Durant el 2025, més de 3.000 persones van morir intentant arribar a Espanya per mar, una xifra significativament inferior a la de l’any anterior a causa de la davallada d’arribades a les Canàries. No obstant això, segons l’organització Caminando Fronteras, la ruta algeriana del Mediterrani Occidental, principalment cap a les illes Balears, s’ha consolidat com el principal circuit migratori i el més perillós. Aquest trajecte va registrar 1.037 víctimes mortals, el doble que l’any previ, en tragèdies que involucren embarcacions més petites. L’activista Helena Maleno atribueix aquest augment de morts a la manca de mitjans de rescat i a una mala coordinació. Tot i que la ruta canària continua sent la més letal en nombre absolut de víctimes (1.906), la ruta balear ha experimentat el creixement més alarmant en sinistralitat.

L’empresari Carles Vilarrubí ha mort de manera sobtada a Barcelona als 71 anys, deixant enrere una trajectòria polifacètica i influent en la vida institucional catalana. Estretament vinculat a la política, va ser un col·laborador proper de Jordi Pujol i una figura clau en la fundació de Convergència i Unió. En l’àmbit de la comunicació, va participar en la creació de mitjans com Catalunya Ràdio i RAC1. La seva presència en el món de l’esport va ser notable com a vicepresident del FC Barcelona, càrrec del qual va dimitir l’1 d’octubre de 2017. Reconegut amb la Creu de Sant Jordi l’any 2015 i president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, en el moment de la seva mort estava processat en el marc del cas Pujol.

La Generalitat de Catalunya ha activat una alerta sanitària arran de la detecció d’un focus de grip aviària (H5N1) en una granja de gallines ponedores a la comarca de l’Urgell (Lleida). Com a mesura de contenció, s’ha ordenat el sacrifici de les prop de 230.000 aus de l’explotació afectada i s’ha decretat el confinament de totes les granges en un radi de 10 quilòmetres. La principal hipòtesi sobre l’origen del contagi apunta a una au migratòria. Tant el conseller Óscar Ordeig com experts com Joan Mesià, president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, han subratllat que el risc de transmissió a humans és extremadament baix i que el consum de carn i ous és segur. No obstant això, es preveu un possible encariment dels preus dels ous. Mesià també ha vinculat l’increment d’aquests brots amb el canvi climàtic.

L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per la gestió del desallotjament de l’antic institut B9. La denúncia l’acusa de quatre possibles delictes: prevaricació administrativa, desobediència a l’autoritat judicial, denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. El nucli de l’acusació és l’incompliment de la resolució judicial que obligava l’Ajuntament a garantir una alternativa habitacional a les persones desallotjades, un requisit que no s’hauria satisfet. A més, s’atribueix a Albiol una “tolerància institucional” davant d’expressions xenòfobes en una reunió veïnal, on va dir “si no, feu el que considereu”. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la “inacció” del consistori badaloní en aquesta situació d’emergència.

La comarca de l’Anoia ha estat l’escenari de dos successos greus que estan sent investigats per la policia. A Vilanova del Camí, s’investiga la mort d’una dona de 85 anys a la residència Amavir. La seva família ha denunciat que va morir a conseqüència de les cremades de segon i tercer grau que va patir durant un bany amb aigua massa calenta, fet que la va portar a ser ingressada a l’Hospital Vall d’Hebron. Per la seva banda, el centre residencial sosté que, tot i que l’incident va ocórrer, la dona va morir dies després a causa d’una infecció respiratòria. D’altra banda, a Igualada, una baralla multitudinària a la zona del Parc Central ha deixat dos menors ferits, un d’ells de gravetat amb ferides per objecte punxant i una fractura nasal. Els Mossos d’Esquadra busquen els agressors, que podrien haver utilitzat una arma blanca, i de moment no s’han produït detencions.

Els Mossos d’Esquadra han detingut 11 persones, de les quals deu són menors d’edat, acusades de formar un grup criminal dedicat a agredir i robar homes homosexuals. El grup operava a Santa Coloma de Gramenet i Badalona, utilitzant una aplicació de cites per contactar amb les víctimes i concertar trobades nocturnes en llocs aïllats. Un cop allà, els assaltaven en grup per sostreure’ls els telèfons mòbils i les targetes bancàries, amenaçant-los per obtenir les claus d’accés i fer-ne un ús fraudulent. La investigació, iniciada al març amb l’autorització de la Fiscalia de Menors, ha confirmat la seva implicació en almenys nou agressions. A tots els detinguts se’ls imputen delictes com robatori amb violència i extorsió, amb l’agreujant d’odi i discriminació per la selecció específica de les seves víctimes.

El Govern de la Generalitat ha atorgat el Premi Internacional Catalunya 2025 a les activistes Yael Admi, israeliana, i Reem Alhajajra, palestina, pel seu compromís amb la pau i la reconciliació. Ambdues lideren l’organització transfronterera Mother’s Call, una iniciativa que uneix dones israelianes de Women Wage Peace i dones palestines de Women of the Sun. El moviment utilitza la maternitat com a llenguatge comú per superar les divisions i interpel·lar els líders polítics, reclamant la fi de la violència i la represa de les negociacions. La seva tasca conjunta, que els ha valgut la nominació al Premi Nobel de la Pau, ha estat reconeguda com un referent internacional per construir ponts entre comunitats. El guardó serà lliurat pel president Salvador Illa el pròxim 15 de gener al Palau de la Generalitat.

La Universitat de Barcelona (UB) ha decidit portar a la Fiscalia el cas del grup d’investigació CREA i el seu exdirector, el catedràtic Ramón Flecha, arran de les denúncies de setze dones per presumptes conductes de coerció sexual i psicològica, maltractament i abús de poder durant dècades. Aquesta decisió es basa en un informe preliminar d’una comissió d’investigació interna, que qualifica el grup com un possible “grup coercitiu d’alt control”. La UB s’ha compromès a personar-se com a acusació particular si s’obre un procés penal i ha pres mesures disciplinàries, com la suspensió de dues investigadores. Com a reacció a l’anunci de la universitat, el grup CREA ha comunicat la seva dissolució per evitar més perjudicis professionals als seus membres, tot i que continua negant les acusacions.