Els sindicats UGT FESMC, CCOO i CGT han convocat cinc jornades de vaga de 24 hores al Trambaix i el Trambesòs, començant el 31 d’octubre i continuant els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. La mobilització sorgeix després d’un any de negociacions infructuoses per al nou conveni col·lectiu. Els representants dels treballadors acusen l’empresa TRAM de mostrar-se “inflexible” i de proposar condicions que suposen un “retrocés dels drets adquirits”. Durant les aturades, s’han establert uns serveis mínims del 40% a les hores punta (de 6:30 a 9:30 i de 16:00 a 20:00) i del 20% durant la resta de la jornada. Els sindicats defensen la vaga com una eina de pressió legítima per aconseguir una “negociació real” i un acord just.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat un home a dos anys de presó, una multa i una indemnització per delictes d’odi i contra la integritat moral per les seves publicacions a la xarxa social X. Els missatges anaven dirigits contra la família de Canet de Mar que va sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’aplicació del 25% de classes en castellà a l’escola Turó del Drac. La sentència estableix que els tuits de l’acusat, que incitaven a “perseguir” la família, publicar les seves dades i fer-los “viure un infern” per forçar-los a marxar, van superar els límits de la llibertat d’expressió i van constituir un discurs d’odi. En el mateix judici, altres dos acusats van ser absolts en considerar el tribunal que les seves manifestacions, tot i ser crítiques, s’emmarcaven dins del debat públic legítim.

Milers de ciutadans han participat en diverses manifestacions a València i municipis afectats per homenatjar les 229 víctimes de la DANA i exigir responsabilitats polítiques al govern de Carlos Mazón. Les protestes, organitzades per entitats com l’Acord Social Valencià, han denunciat la “negligència criminal” i les “polítiques negacionistes” del Consell. Una de les marxes més simbòliques va recórrer el trajecte fins al restaurant El Ventorro, on es trobava el president durant les hores crítiques de la tragèdia. Paral·lelament, una altra marxa silenciosa va confluir a Benetússer i es van organitzar cassolades a diversos barris de València. Amb lemes com “Mazón dimissió” i “No són morts, són assassinats”, els manifestants van expressar la seva indignació i van reclamar justícia, realitzant actes com la col·locació de 229 mantes tèrmiques a la plaça de la Verge en record dels morts.

Les administracions del Consorci de la Mina, liderades per la Generalitat, han presentat un nou pla de transformació per al barri de Sant Adrià del Besòs amb un horitzó fins al 2030 i una inversió de 113 milions d’euros. El projecte se centra en l’enderrocament del bloc Venus, un símbol de la degradació del barri. Per accelerar el procés, s’ha canviat l’estratègia de reallotjament de les 200 famílies restants, que seran reubicades en pisos de segona mà per poder buidar l’edifici el 2027 i enderrocar-lo el 2028. A més, el pla inclou la construcció de 356 habitatges socials, una residència per a gent gran, una escola bressol i un Centre Internacional de Lluites Olímpiques. El president Salvador Illa ha destacat el compromís institucional, mentre que l’alcaldessa Filo Cañete ha subratllat que l’enderroc del bloc Venus suposa “enderrocar l’estigmatització”.

La mobilitat a l’àrea de Barcelona s’ha vist greument afectada per dos incidents de trànsit diferents. A l’autopista AP-7, un accident entre Cerdanyola del Vallès i el Papiol ha provocat el tall d’un carril i ha generat retencions significatives en ambdós sentits: 7 quilòmetres en direcció a Tarragona i 5 quilòmetres cap a Girona, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. D’altra banda, a la ciutat de Barcelona, s’ha produït un atropellament mortal a l’avinguda Diagonal, a la cruïlla amb la Gran Via de Carles III. Una menor de 14 anys ha mort en ser envestida per un autobús de l’empresa Monbus. Aquest tràgic succés, que ha obligat a restringir la circulació, representa la novena víctima mortal en accidents de trànsit a la ciutat durant l’any 2025.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat dues organitzacions criminals especialitzades que operaven a Catalunya. A l’Arboç, han detingut tres homes amb més de 140 antecedents que actuaven a l’autopista AP-7. Aquest grup utilitzava el mètode “punxarodes” per distreure les víctimes i sostreure’ls grans quantitats de diners, arribant a robar 12.000 euros en un sol dia. Paral·lelament, a Barcelona, la policia ha desmantellat un altre grup, també format per tres homes, acusat de cometre 13 robatoris amb força en domicilis. Aquesta banda feia servir la tècnica dels marcadors de cola per identificar pisos buits durant els mesos d’estiu. En els escorcolls posteriors a la seva detenció, els agents van recuperar un botí de 10.000 euros en efectiu i diverses joies.

Una operació policial conjunta dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Judiciària de Portugal ha desarticulat una xarxa internacional dedicada al tràfic de persones per a l’explotació sexual. L’operatiu, batejat com a Aurelia-Belona, ha culminat amb la detenció de tres persones i el rescat de vuit possibles víctimes de diverses nacionalitats sud-americanes. La investigació va determinar que l’organització criminal, liderada per una parella des de Faro (Portugal), captava dones en situació de vulnerabilitat a l’Amèrica del Sud per traslladar-les i explotar-les a Espanya. Els dos líders van ser detinguts a Portugal, mentre que un tercer membre, encarregat de controlar les víctimes, va ser arrestat a Lleida. Durant els registres simultanis a Lleida, Tudela (Navarra), Irun (Guipúscoa) i Faro, es van intervenir diners, drogues i munició. El cas es troba a disposició del Jutjat d’Instrucció núm. 32 de Barcelona.

A prop del primer aniversari de la dana de 2024, més de 50.000 persones s’han manifestat a València per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Convocada per més de 200 entitats i les associacions de víctimes, la marxa ha estat la dotzena protesta massiva contra la gestió de la catàstrofe, que va provocar 229 morts. Els manifestants, sota lemes com “Mazón dimissió”, reclamen justícia, veritat i responsabilitats polítiques. Figures com Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals Dana, han anat més enllà, demanant presó per al president i acusant el seu govern de “violència institucional”. Un dels moments més simbòlics ha estat quan ha sonat l’alarma Es-Alert, a la mateixa hora que es va enviar tard durant la riuada, en un acte que combina l’homenatge a les víctimes amb la denúncia de la negligència.

Una operació policial internacional, liderada per les autoritats sèrbies i coordinada per Europol, ha desarticulat dues organitzacions criminals vinculades al grup Vracarci. L’operatiu, amb la participació dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, ha resultat en la detenció de tretze persones a Sèrbia, Barcelona, València i Dubai, d’un total de 28 investigats per delictes com tràfic de cocaïna a gran escala, assassinats i l’ús d’artefactes explosius. Aquesta facció del clan Kavac manté una guerra oberta amb els Skaljari que ha causat desenes de morts a Europa. L’actuació a Catalunya, on es va arrestar un membre important que portava un alt nivell de vida, va ser precedida per un informe d’intel·ligència dels Mossos que alertava de la presència d’aquests grups. L’objectiu de la policia catalana és impedir que s’estableixin de manera permanent al territori.

La crisi pel programa de cribratge de càncer de mama a Andalusia ha escalat a l’àmbit judicial i polític. La Junta d’Andalusia, ara sota la direcció d’Antonio Sanz, ha elevat a 2.317 el nombre de dones afectades per errors en la notificació de mamografies dubtoses. Aquest cas ha provocat la dimissió de l’anterior consellera i l’obertura de dues investigacions per part de la Fiscalia Superior d’Andalusia. La primera se centra en el funcionament del programa de detecció, mentre que la segona indaga en la presumpta manipulació i esborrat d’historials mèdics de les plataformes ClicSalut i Diraya, una denúncia presentada per l’associació Amama. La polèmica ha generat un conflicte estatal, ja que el Ministeri de Sanitat, dirigit per Mónica García, ha sol·licitat dades a totes les comunitats, però les del PP s’hi han negat i han abandonat el Consell Interterritorial de Salut, portant el ministeri a estudiar vies legals.