Davant la proximitat del primer aniversari de la tràgica dana del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts, diversos artistes del panorama musical valencià han llançat cançons per honorar les víctimes i denunciar la gestió política. La iniciativa principal, impulsada per les associacions Víctimes Dana Octubre 2024 i Víctimas Mortales DANA 29-O, és la cançó Lladres de sobretaula, escrita per Toni Sánchez “Panxo” de Zoo i amb la col·laboració de La Raíz, Los Chikos del Maiz i altres. El tema critica directament el govern de Carlos Mazón per la falta de responsabilitat política i reclama “veritat, justícia i reparació”. Paral·lelament, Feliu Ventura, juntament amb artistes com Pep Gimeno Botifarra, ha publicat Quan el cel es tornà negre, una altra peça musical que condemna la gestió institucional i lloa la solidaritat veïnal.

El Congrés dels Diputats ha aprovat gairebé per unanimitat iniciar la tramitació d’una proposició de llei del Partit Popular (PP) destinada a compensar el sobrecost anual de prop de 1.000 euros que assumeixen les aproximadament 500.000 persones amb celiaquia a Espanya. La iniciativa proposa dues mesures clau: la creació d’un Registre Estatal de Pacients amb Malaltia Celíaca i l’establiment d’una deducció de 600 euros anuals a l’IRPF per a cada persona inscrita. Tot i que aquest és només el primer pas d’un llarg procés parlamentari que inclourà esmenes, l’Associació Celíacs de Catalunya ha celebrat la notícia com una “reivindicació històrica”. No obstant això, l’associació suggereix que una ajuda directa seria més efectiva que una deducció fiscal per arribar a les rendes baixes i recorda que altres demandes essencials del col·lectiu encara no estan cobertes.

El Tribunal Constitucional ha ordenat reobrir el cas d’un jove amb discapacitat desaparegut a Figueres el 2020, el cos del qual va ser trobat a Portbou però no es va identificar fins vuit mesos després. La decisió judicial critica la investigació inicial per ser “insuficient” i assenyala una greu “descoordinació policial i judicial” que va portar a arxivar la causa com una mort accidental, malgrat les sospites d’homicidi de la família. Paral·lelament, al País Valencià, s’ha localitzat a Manises el cadàver d’un home gairebé un any després de la devastadora DANA d’octubre de 2024. Les autoritats creuen que podria tractar-se d’una de les tres persones que continuaven desaparegudes, possiblement Javi, un veí de Pedralba, tot i que la seva identitat està pendent de les proves d’ADN. Ambdós casos posen de manifest les dificultats en la identificació de cossos i la llarga espera de les famílies.

Els Mossos d’Esquadra han detingut cinc joves, tres homes i dues dones d’entre 16 i 20 anys, per la seva presumpta implicació en l’apunyalament mortal d’un menor i les ferides greus a un altre adolescent. Els fets van ocórrer la nit del 8 de setembre al carrer Antoni de Capmany, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Les detencions es van efectuar a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat després de més d’un mes d’investigació, la qual ha descartat de moment que el crim estigui relacionat amb un conflicte entre bandes juvenils. Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el jutge va decretar presó provisional per a dos dels tres adults arrestats, mentre que la Fiscalia de Menors va ordenar l’internament en règim tancat per a un dels dos menors detinguts i llibertat vigilada per a l’altre.

Un operatiu conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra ha desallotjat l’assentament del Parc de Joan Miró, on vivien entre 40 i 60 persones en una vintena de tendes de campanya. L’actuació, que va comptar amb la col·laboració dels Serveis Socials i la supervisió de la Fundació Arrels, va culminar amb la instal·lació de tanques per impedir que les persones tornessin a instal·lar-s’hi. Aquesta intervenció es produeix després que la síndica de greuges demanés explicacions a l’Ajuntament de Barcelona per la situació del parc, arran de queixes veïnals. Aquestes queixes no només es referien a l’assentament, sinó també a l’estat general de la zona a causa de les obres de la línia L8 de FGC. Malgrat algunes queixes, diversos veïns van afirmar que les persones desallotjades eren tranquil·les i no havien generat problemes de convivència.

El Parlament Europeu ha aprovat una nova directiva per actualitzar les normes del permís de conduir a la Unió Europea, amb l’objectiu principal de reforçar la seguretat viària. La principal novetat és que els joves de 17 anys podran obtenir el permís per conduir cotxes i furgonetes, sempre que vagin acompanyats d’un adult amb experiència fins a la majoria d’edat. Aquesta mesura s’acompanya de la implantació d’un període de prova obligatori de dos anys per a tots els conductors novells, durant el qual s’aplicaran sancions més estrictes per reduir l’alta sinistralitat entre els menors de 30 anys. La reforma també preveu la creació d’un carnet de conduir digital a tota la UE, exàmens més rigorosos centrats en usuaris vulnerables i una millor aplicació transfronterera de les sancions. Els estats membres tindran quatre anys per implementar aquests canvis.

Un estudi de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), presentat per la consellera Núria Parlon i el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, conclou que els radars fixos són una eina molt eficaç per a la seguretat viària. Entre el 2002 i el 2023, aquests dispositius han evitat 1.610 accidents amb ferits a Catalunya, dels quals 372 van ser greus o mortals, suposant una reducció del 20% en aquesta darrera categoria. L’informe destaca que la seva efectivitat augmenta amb el temps, arribant a una reducció del 50% als dotze anys de la instal·lació, i desmenteix l’anomenat “efecte cangur”, ja que no es desplacen els accidents a zones properes. A més, la disminució de la sinistralitat és especialment notable en el cas dels homes joves d’entre 25 i 44 anys i també ajuda a reduir accidents per distraccions.

A Catalunya, el càncer de mama continua sent el tumor més freqüent en dones, amb 5.439 nous casos diagnosticats l’any passat, afectant principalment dones majors de 50 anys (gairebé el 80%). Malgrat que la incidència s’ha estabilitzat, la taxa de supervivència és notablement alta, fregant el 90% cinc anys després del diagnòstic, un èxit atribuït a la millora dels tractaments i a la detecció primerenca. El Programa de detecció precoç de càncer de mama del Departament de Salut, dirigit a dones de 50 a 69 anys, és una eina clau en aquesta estratègia. El 2023, aquest programa va permetre detectar 1.465 càncers, la majoria en estadis inicials, amb una participació del 66% de les dones convidades. Experts com Sonia Pernas, de l’Institut Català d’Oncologia, apunten que s’està valorant ampliar la franja d’edat del cribratge per millorar-ne encara més l’eficàcia.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha emès una alerta per la presència del bacteri Escherichia coli productor de toxina Shiga en un formatge d’origen francès distribuït a Catalunya. El producte afectat és el Crottin de Chavignol de la marca Dubois Boulay, concretament el lot PONT0509, venut en unitats de 60 grams amb data de caducitat 31/10/2025. L’avís, originat per les autoritats franceses a través de la Xarxa d’Alerta Alimentària Europea, ha provocat la retirada del producte dels canals de comercialització, gestionada per les autoritats catalanes. Es recomana a la població no consumir aquest lot i acudir a un centre mèdic si es presenten símptomes com diarrea o fortes rampes abdominals, que poden aparèixer dies després de la ingesta.

La sortida de l’oncòleg Manel Esteller de la direcció de l’Institut de Recerca Josep Carreras (IJC) es va produir enmig d’una greu polèmica per la seva gestió. Una auditoria independent i una investigació periodística van revelar un seguit d’irregularitats greus, entre les quals destaquen el desviament de centenars de milers d’euros d’altres grups per afavorir la seva pròpia recerca, la suplantació d’identitat científica en sol·licituds d’ajuts i contractacions irregulars de personal i serveis. A més, diversos testimonis van denunciar un clima laboral de “terror” i abús de poder. Després de ser suspès cautelarment pel patronat i d’una conversa amb la consellera Núria Montserrat que el va instar a dimitir, Esteller va renunciar al càrrec. L’Oficina Antifrau de Catalunya investiga diverses denúncies sobre el cas, mentre que l’oncòleg dirigirà un centre de recerca oncològica a la Universitat Estatal d’Ohio.