Els Bombers de la Generalitat han estabilitzat dos incendis importants a Catalunya. A Mont-ras, un incendi de vegetació iniciat diumenge a la tarda prop de la Riera de Canyelles, a Palamós, va cremar una àrea significativa del municipi. El foc, que es va propagar ràpidament a causa del vent i va generar diversos focus secundaris, va provocar el confinament de 250 persones a Torre Simona, Camping Relax-Nat, Camping Relax-Ge i la Granja d’en Vidal. Més de 120 bombers, amb suport aeri, van treballar en l’extinció i el confinament es va aixecar posteriorment. Protecció Civil va activar l’alerta del pla Infocat i els Agents Rurals van elevar el nivell d’alerta a 4 en diversos municipis de l’Alt Empordà. A Vic, un incendi va afectar tres naus industrials al polígon de Malloles. La prioritat dels bombers, que van mobilitzar una vuitantena d’efectius, va ser protegir uns dipòsits d’amoníac i evitar la propagació. Protecció Civil va activar la prealerta del pla Procicat. No es van reportar ferits en cap dels dos incidents.

Un home de 28 anys està sent investigat per un presumpte delicte de maltractament animal a Calaf, Anoia. Un vídeo viral a les xarxes socials, gravat el 3 d’agost prop de l’estació de Rodalies, mostra l’home agredint repetidament un gos de raça pastor belga malinois amb cops de corretja, puntades de peu i cops de puny. L’animal va ser arrossegat pel collar i les potes en diverses ocasions. La difusió massiva del vídeo va provocar indignació i nombroses trucades a la Guàrdia Civil, que va permetre la seva localització el 6 d’agost. El Seprona de la Guàrdia Civil, en col·laboració amb l’Ajuntament de Calaf, va retirar el gos i el va traslladar a una protectora d’Òdena per a la seva atenció. A més de les agressions, es va constatar que l’animal no disposava de xip identificador ni de la documentació obligatòria. L’home va declarar davant el jutjat de guàrdia d’Igualada el divendres 8 d’agost i s’enfronta a una possible pena de fins a 18 mesos de presó, multes i inhabilitació per a la tinença d’animals.

Catalunya i Mallorca han estat escenari de diversos incidents delictius en els darrers dies. A Barcelona, els Mossos d’Esquadra van detenir tres individus per robar un rellotge de 100.000 euros a un turista. La detenció va ser possible gràcies a que un dels lladres va perdre el seu mòbil i una targeta de crèdit durant la fugida, la qual cosa va permetre als Mossos organitzar un fals intercanvi i capturar-los. Els detinguts, d’entre 22 i 31 anys, tenien dotze antecedents. En un altre incident a Barcelona, dos homes disfressats de dona, amb perruques i pits falsos, van ser detinguts per un robatori violent en una joieria al barri de Sant Gervasi-Galvany. Van intentar robar joies i diners per valor de més de 300.000 euros i es van resistir a l’arrest. A Mallorca, dos turistes de 18 anys van ser detinguts per agredir brutalment un home de 71 anys i el seu net de 20 a Santa Ponça. L’ancià va haver de ser operat per fractures facials. Els agressors van increpar les víctimes en un local de tatuatges i les van perseguir fins a agredir-les. Van quedar en llibertat després de pagar una fiança.

La vaga indefinida dels socorristes de Barcelona continua durant el mes d’agost, després del rebuig a una nova proposta de l’Ajuntament en una reunió de mediació amb l’empresa concessionària, FCC Medioambiente, i la Conselleria de Treball. La CGT, sindicat convocant, acusa el consistori de “falta de coneixement” sobre el servei i reclama un “redisseny immediat”. Demanen una temporada alta de 21 setmanes, mentre que l’Ajuntament ofereix una setmana addicional a les 13 actuals. Pel que fa a la plantilla, els socorristes volen 10 noves places i l’Ajuntament n’ofereix 2, que suposarien 4 en temporada baixa. La temporalitat, les condicions dels mòduls i la protocol·lització de l’inici i final de la temporada baixa són altres punts de conflicte. L’Ajuntament, representat per Laia Bonet i Jordi Valls, expressa “sorpresa i preocupació” i apel·la a la “responsabilitat” dels treballadors. El nou contracte, amb un increment del 70% segons l’Ajuntament, també genera controvèrsia, amb la CGT qüestionant la destinació dels fons. Amb els serveis mínims al 50% i bandera groga, la vaga continua sense data de finalització, amb la CGT alertant del risc per a la seguretat dels banyistes i recordant els ofegaments mortals registrats a Catalunya aquest estiu. Ignacio García, secretari general de la secció de socorristes de la CGT, afirma que “no faran cap pas enrere”.

Un equip internacional d’astrònoms, liderat pel Centre Frontera Còsmica de la Universitat de Texas a Austin, ha descobert el forat negre més antic conegut fins ara, datant de 500 milions d’anys després del Big Bang, quan l’univers tenia només el 3% de la seva edat actual. La troballa, publicada a The Astrophysical Journal, es basa en dades del programa CAPERS del telescopi espacial James Webb. Anthony Taylor, líder de l’equip, ha destacat la importància d’aquest descobriment, ja que representa el límit de la tecnologia actual en la detecció de forats negres. El forat negre té una massa estimada de 300 milions de vegades la del Sol, la meitat de la massa total de les estrelles de la seva galàxia. Aquesta mida colossal sorprèn els científics i planteja dues hipòtesis: o bé els forats negres primitius van créixer molt més ràpid del que es pensava, o bé van néixer amb masses molt superiors a les previstes pels models actuals. Aquesta troballa ofereix una oportunitat única per estudiar l’evolució d’aquests objectes en les primeres etapes de l’univers.

La UGT ha convocat una vaga de 24 hores els dies 16, 17, 23, 24, 30 i 31 d’agost, afectant els serveis de terra del grup Menzies a diversos aeroports espanyols, incloent Barcelona-El Prat, Palma de Mallorca, Màlaga-Costa del Sol, Alacant-Elx i Tenerife Sud. Aquesta aturada afectarà les aerolínies Emirates, British Airways, Avianca, Latam, American Airlines, EgyptAir, Turkish Airlines, Aer Lingus, Norwegian, Wizz Air i Transavia. El sindicat argumenta que Menzies incompleix el cinquè conveni sectorial de handling, el primer conveni propi d’empresa i un acord sectorial del desembre de 2024, que va evitar una vaga anterior. Les principals queixes inclouen la vulneració dels drets de subrogació, irregularitats en els quadrants anuals i manca de personal, afectant a més de 600 treballadors a tot l’estat espanyol. Aquesta vaga se suma a la convocada per la UGT per al personal de terra de Ryanair, que començarà el 15 d’agost, afectant també l’aeroport del Prat, entre d’altres.

La implosió del submergible Titan el juny del 2023, que va resultar en la mort dels cinc passatgers, incloent el CEO d’OceanGate, Stockton Rush, ha estat atribuïda a una cadena de negligències per part de l’empresa. La Guàrdia Costanera dels Estats Units, després d’una investigació de dos anys, va concloure que OceanGate va operar el Titan “completament fora dels protocols” establerts per a immersions profundes. L’informe destaca la falta d’inspeccions i proves adequades, així com errors en el disseny del casc de fibra de carboni, que van contribuir al seu debilitament estructural. A més, es va revelar un “entorn de treball tòxic” que silenciava les preocupacions de seguretat dels empleats. Ja el 2018, experts en tecnologia marina havien advertit OceanGate sobre la seguretat del submergible, expressant preocupació per la manca de certificació que garantís el compliment dels estàndards tècnics i de seguretat. L’empresa, però, va defensar que la innovació del Titan el situava fora de la certificació oficial. La investigació també va assenyalar un marc regulatori inadequat per a submergibles d’aquest tipus i l’ús de tàctiques d’intimidació per part d’OceanGate per evadir l’escrutini. La tragèdia del Titan subratlla la necessitat d’una supervisió més estricta i de regulacions clares per a les operacions d’immersió profunda.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha emès un avís sobre una ciberestafa que utilitza la plataforma Booking per robar dades bancàries. Els ciberdelinqüents accedeixen als comptes d’hotels o apartaments legítims a la plataforma i, suplantant els propietaris, contacten els usuaris que han fet una reserva. A través de missatges a la plataforma, WhatsApp o altres mitjans, alerten d’un problema amb el pagament i insten els clients a confirmar les seves dades bancàries a través d’un enllaç fraudulent. Aquests missatges solen tenir un to urgent, pressionant l’usuari amb la possible pèrdua de la reserva si no actua ràpidament. L’enllaç dirigeix a una pàgina web falsa que imita la de Booking, on, en introduir les dades, es produeix el robatori. L’Agència recomana desconfiar dels missatges urgents que demanen dades personals o bancàries, evitar clicar en enllaços sospitosos i, en cas de dubte, contactar directament amb la plataforma o buscar informació sobre possibles estafes similars. Recorden que Booking no sol·licita dades bancàries a través d’enllaços externs, sinó que gestiona els pagaments dins de la seva plataforma oficial.

A Don Benito (Badajoz), una dona de 34 anys va ser assassinada presumptament per la seva parella de 41 anys. El cos de la víctima, mare de quatre fills menors d’edat i de nacionalitat marroquina, va ser trobat dilluns a la nit en una nau després que la seva família denunciés la seva desaparició el dimecres anterior. L’home, també marroquí, va ser detingut com a principal sospitós i es preveu que passi a disposició judicial. La víctima havia format part del Sistema VioGén el 2021, però ja no estava sota la seva protecció. El delegat del Govern, José Luis Quintana, va confirmar que no hi havia indicis que la dona hagués de continuar en el sistema. L’Ajuntament de Don Benito ha decretat un dia de dol i ha convocat un minut de silenci en rebuig a aquest presumpte feminicidi, que seria el número 24 d’aquest any i el 1.318 des del 2003. La comunitat islàmica local està ajudant la família a repatriar el cos.

El Zoo d’Aalborg, a Dinamarca, ha generat polèmica en sol·licitar públicament la donació de mascotes vives, com ara conills, conillets d’Índies, galls i cavalls, per alimentar els seus depredadors, incloent lleons, tigres i linxs europeus. L’objectiu, segons el zoo, és imitar la cadena alimentària natural d’aquests animals i proporcionar-los una dieta més natural, incloent “carn amb pèl i ossos”. Abans de ser donats com a aliment, els animals reben eutanàsia. La subdirectora Pia Nielsen ha aclarit que aquesta pràctica, tot i que ha causat debat a les xarxes socials i ha atret l’atenció de mitjans com la BBC i la CNN, és habitual al zoo i en altres zoos de Dinamarca des de fa temps. A més, s’ofereixen descomptes fiscals a aquells que donin cavalls, sempre que compleixin certs requisits sanitaris i de documentació. La controvèrsia ha portat el zoo a tancar la secció de comentaris a Instagram.