La princesa Irene de Grècia i Dinamarca ha mort als 83 anys al Palau de la Sarsuela, on residia amb la seva germana, la reina Sofia. La seva salut s’havia deteriorat en els darrers anys a causa d’un deteriorament cognitiu i Alzheimer. Coneguda afectuosament pels seus nebots, entre ells el rei Felip VI, com la “Tia Pecu” per la seva personalitat, va portar una vida poc convencional per a la reialesa. Mai no es va casar i va dedicar el seu temps a passions com l’arqueologia, la música i el benestar animal, creant la Fundación Mundo en Armonía. Nascuda a l’exili a Sud-àfrica, la seva figura va ser sempre propera a la de la seva germana i el seu germà Constantí. Després d’una vetlla privada a Madrid, les seves restes seran enterrades a Grècia, al Palau de Tatoi, juntament amb els seus pares.

Un jove de 18 anys ha mort a Manacor (Mallorca) la matinada d’aquest dijous després de l’ensorrament del sostre de l’habitació on dormia. El seu germà de 12 anys, que compartia l’estança, ha resultat ferit. El succés ha tingut lloc al voltant de les cinc del matí en un edifici del carrer de Sant Francesc, quan el forjat superior ha cedit i ha caigut sobre l’habitació de la planta baixa on es trobaven els dos germans mentre dormien, deixant-los atrapats. Els Bombers de Mallorca han treballat en el rescat de les víctimes. En arribar, els serveis d’emergència del SAMU 061 només han pogut certificar la mort del jove de 18 anys. El seu germà petit ha estat assistit i traslladat a l’Hospital Universitari Son Espases.

Els Mossos d’Esquadra, en col·laboració amb la Gendarmeria francesa, van detenir un home de 35 anys a Tonneins (França) el passat 11 de gener. L’arrestat era buscat per una temptativa d’homicidi contra el fill menor de la seva parella, uns fets que van ocórrer a Barcelona el 16 d’octubre. Després de l’agressió, l’home va fugir inicialment al Marroc, però va ser localitzat a França després de reprendre el contacte amb la seva parella per assetjar-la a través de les xarxes socials. La denúncia de la dona va ser clau per obrir una nova línia d’investigació que va permetre trobar-lo. Sobre l’home pesava una ordre europea de detenció i entrega, i ja s’han activat els mecanismes de cooperació internacional per iniciar el seu procés d’extradició. El cas s’investiga com a violència de gènere i violència vicària.

Segons un informe de l’agència europea Copernicus, el món ha entrat en un “territori desconegut” i perillós a causa de l’escalfament global. Tot i que el 2025 va ser el tercer any més càlid registrat, la dada més alarmant és que, per primera vegada, la mitjana de temperatura dels darrers tres anys (2023-2025) ha superat el llindar d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, el límit fixat als Acords de París. Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, adverteix que ja vivim en un “món molt més perillós” i que la superació d’aquest límit és inevitable. Aquest escalfament, atribuït a les concentracions rècord de gasos d’efecte hivernacle per l’activitat humana, ja provoca una intensificació de fenòmens extrems a escala global, com onades de calor, incendis forestals més agressius, sequeres i inundacions.

En la seva declaració com a testimoni per la gestió de la DANA, José Miguel Basset, l’aleshores cap del Consorci Provincial de Bombers de València, s’ha desvinculat de decisions clau. Basset ha afirmat que va proposar un missatge ES-Alert a les 18:13 hores instant la població a romandre als seus domicilis, després de descartar-ne un de previ per “alarmista”. Tanmateix, l’alerta final, enviada a les 20:11 hores, va ser modificada per només demanar que s’evitessin desplaçaments, un canvi que es va produir després d’una intervenció de la consellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic Emilio Argüeso. Basset ha negat que el retard fos per una discussió seva amb Jorge Suárez o per un debat sobre la paraula “confinament”. A més, ha assegurat que va ser totalment aliè a la retirada dels efectius que vigilaven el barranc de Poio, de la qual es va assabentar “dies després per la premsa”.

Els alcaldes de Barcelona i Madrid, Jaume Collboni i José Luis Martínez-Almeida, han presentat al Senat els seus models contraposats per afrontar la crisi de l’habitatge. Collboni ha defensat la regulació dels lloguers, assegurant que a Barcelona ha provocat una reducció de preus del 4,9%, i ha complementat aquesta estratègia amb la promesa de construir 1.000 pisos públics anuals i l’eliminació de 10.000 pisos turístics per al 2028. A més, ha donat suport a la proposta de bonificar el 100% de l’IRPF als propietaris que no apugin la renda, considerant-la un estímul positiu. En canvi, Almeida ha rebutjat la regulació i ha advocat per augmentar l’oferta mitjançant la liberalització del sòl i la construcció. Les dades presentades reforcen aquestes diferències, ja que Barcelona supera Madrid tant en parc d’habitatge públic com en inversió per habitant.

Dos pacients oncològics han mort a l’Hospital Universitari de Burgos (HUBU) i tres més han resultat afectats després de rebre una dosi de tractament sis vegades superior a la prescrita. Els fets van ocórrer el 18 de desembre a causa d’un error humà en la preparació del fàrmac, concretament en la dilució, que va ser indicada incorrectament a la fitxa d’elaboració. L’hospital va descobrir la sobredosi quan els cinc pacients van presentar símptomes d’excés de toxicitat. Dels tres supervivents, un roman a l’UCI. El director del centre, Carlos Cartón, va admetre l’error i va iniciar una investigació interna, a la qual s’ha sumat una altra per part de la Fiscalia per esclarir les responsabilitats. La Conselleria de Sanitat ha lamentat profundament els fets.

La companyia funerària Àltima ha publicat el primer rànquing anual de les cançons més sol·licitades als funerals a Catalunya durant el 2025, elaborat a partir de més de 16.000 serveis. L’estudi revela que l’“Ave Maria” de Franz Schubert és la peça més demanada amb diferència, seguida per “El Cant dels Ocells” de Pau Casals i “Un beso y una flor” de Nino Bravo. La llista reflecteix una gran diversitat d’estils, des de música clàssica i tradicional fins a pop-rock i himnes esportius com el del FC Barcelona. Joan Manuel Serrat destaca com l’intèrpret amb més obres presents, juntament amb Antonio Machín i The Beatles. L’informe conclou que factors com l’edat del difunt i l’origen geogràfic influeixen directament en l’elecció musical, demostrant una tendència creixent cap a la personalització de les cerimònies.

El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per combatre els muntatges amb intel·ligència artificial, coneguts com a deepfakes, considerant-los un delicte contra l’honor i la intimitat. La iniciativa, impulsada pel ministre de Justícia, Félix Bolaños, busca actualitzar la legislació vigent del 1982 per adaptar-la a les noves tecnologies i als danys reputacionals que aquestes poden causar. La futura norma estableix que la creació d’imatges manipulades sense consentiment explícit serà una intromissió il·legítima, fixant l’edat per consentir l’ús de la pròpia imatge als setze anys. Tot i que es preveuen excepcions per a finalitats satíriques, artístiques o de ficció, aquestes hauran d’indicar clarament que el contingut és manipulat. La llei preveu indemnitzacions proporcionals al dany causat i possibles penes de presó. Aquesta mesura s’acompanya d’una altra llei que reforça el dret de rectificació davant informacions falses.

Dues dones que van treballar per a Julio Iglesias, una com a empleada del servei domèstic i l’altra com a fisioterapeuta, han denunciat el cantant per agressions sexuals, vexacions físiques i verbals. Els fets haurien ocorregut el 2021 a les mansions de l’artista a la República Dominicana i les Bahames. Segons els seus testimonis, van patir pressions per mantenir relacions sexuals forçades, tocaments no consentits, insults i humiliacions en un ambient de “control i assetjament continu”. A més, relaten condicions laborals abusives, sense contracte i amb jornades de fins a setze hores. Les acusacions sorgeixen d’una investigació de tres anys duta a terme per eldiario.es i Univision, que ha recollit el testimoni de quinze extreballadors. De moment, Julio Iglesias i el seu entorn no han fet cap declaració sobre el tema.