El cartell de la Mercè 2025, dissenyat per Lluís Danés, ha generat polèmica. L’Arquebisbat de Barcelona l’ha criticat durament, considerant-lo “irreverent” i una “ridiculització” de la Mare de Déu, argumentant que utilitza elements religiosos de manera inapropiada i ofèn els sentiments dels creients. El Partit Popular, amb Daniel Sirera al capdavant, s’ha sumat a les crítiques, qualificant el cartell de “caricatura” i una “falta de respecte”. L’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni, ha defensat la llibertat creativa de l’artista i ha negat qualsevol inspiració religiosa, recolzant-se en l’explicació de Danés que descriu el cartell com una obra “poètica, inclusiva i festiva”. En un altre ordre de coses, l’actriu Emma Vilarasau serà la pregonera de la Mercè 2025. Inicialment reticent, Vilarasau ha acceptat finalment la proposta, il·lusionada per la dedicació de la festa a les arts escèniques, destacant el seu fort vincle professional amb Barcelona.

Dues germanes, de 44 i 49 anys, han estat detingudes pels Mossos d’Esquadra a Barcelona per estafar 524.000 euros a una dona de 85 anys de la qual eren les cuidadores. L’estafa va començar el 2019, quan la víctima les va contractar. Tres anys després, la dona va atorgar poders notarials a una de les germanes, permetent-li accés il·limitat als seus comptes bancaris. Les germanes van transferir gradualment els diners a comptes a l’estranger i els van utilitzar per a despeses personals, com ara objectes de luxe i operacions estètiques valorades en 50.000 euros. La investigació va iniciar-se al juny, quan la víctima va descobrir que el seu compte estava a zero. El 23 de juliol, els Mossos van dur a terme una entrada i perquisició al domicili de les detingudes, que ara s’enfronten a acusacions d’apropiació indeguda i falsificació documental. Aquest cas s’emmarca en un context d’augment de les estafes, on els Mossos d’Esquadra recomanen precaució amb enllaços sospitosos, sol·licituds de dades bancàries i persones desconegudes que ofereixen ajuda al carrer.

L’any 2020, al carrer Joaquim Costa del Raval de Barcelona, un home va ser víctima d’una agressió que Irídia qualifica d’homòfoba per part de dos agents dels Mossos d’Esquadra de paisà. Segons l’acusació, els agents van propinar un cop de puny a la cara i cops de porra a la víctima, a més d’insultar-lo amb expressions homòfobes. La víctima, Gustavo, va patir lesions físiques i psicològiques que van requerir més d’un any de tractament. Irídia ha presentat una acusació a l’Audiència de Barcelona per delictes de lesions i tortures, o alternativament contra la integritat moral, amb agreujant per discriminació d’orientació sexual, i demana sis anys de presó i 12 d’inhabilitació per a cada agent, a més de 17.000 euros d’indemnització a la Generalitat. L’organització denuncia que els agents no es van identificar, i que la víctima inicialment va confondre l’incident amb un robatori. Irídia i la víctima lamenten la falta d’investigació interna per part dels Mossos d’Esquadra i la inacció del Ministeri Fiscal, que considera que no hi ha hagut delicte, deixant tot el pes de la denúncia en la víctima i les organitzacions de drets humans. La víctima ha decidit fer pública la seva experiència, tot i la dificultat emocional, per denunciar la violència institucional que pateix el col·lectiu LGTBIQ+.

Vuit joves, d’entre 17 i 28 anys, han estat detinguts pels Mossos d’Esquadra per la seva presumpta participació en actes vandàlics al metro de Barcelona, Renfe i FGC. Els detinguts estan acusats de danys i desordres públics en relació amb una macrofesta il·legal coneguda com a “Subway Party”, celebrada al gener del 2025. Durant aquesta festa, unes 170 persones van accedir sense autorització a les instal·lacions del metro, van realitzar pintades en combois i altres espais, van consumir substàncies estupefaents i van causar molèsties amb música a tot volum. Els actes vandàlics van provocar la interrupció del servei de metro i van causar danys valorats en 54.000 euros. Els participants van manipular els frens d’emergència dels trens per aturar-los i pintar-los. La investigació policial ha permès vincular els detinguts amb 17 accions similars comeses entre novembre del 2024 i juny del 2025, on utilitzaven el mateix mètode. Els Mossos d’Esquadra tenen identificades tres persones més i no descarten noves detencions. Els vuit detinguts acumulen un total de 49 antecedents policials.

25 municipis de quatre comarques tarragonines (Baix Camp, Baix Ebre, Priorat i Ribera d’Ebre) han entrat en fase 4 del Pla Alfa, el nivell màxim d’alerta per risc d’incendi forestal, a causa del fort vent de mestral i les altes temperatures. Aquesta mesura, implementada pels Agents Rurals, implica la prohibició d’accés a la serra de Cardó-el Boix i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs. A més, s’han restringit les activitats a l’aire lliure, com ara acampades i excursions, que s’hauran de suspendre o traslladar a nuclis habitats. Les cases de colònies i campus esportius en zones forestals hauran de realitzar les seves activitats a l’interior d’edificis. També s’han suspès obres a les carreteres, la sega de marges i el transport de productes forestals en horari de tarda. Protecció Civil manté activada l’alerta del pla Infocat i demana extremar les precaucions. Els Bombers de la Generalitat han enviat reforços al delta de l’Ebre. S’ha reforçat la vigilància aèria i terrestre amb la participació d’ADF, GEPIF, voluntaris de Protecció Civil i cossos de seguretat. Es demana a la ciutadania evitar qualsevol activitat de risc en zones forestals.

Divendres a la nit, 54 menors marroquins no acompanyats van arribar a Ceuta nedant per les zones d’El Tarajal i Benzú, enmig d’un fort temporal. Malgrat l’onatge i les condicions adverses, els menors van aconseguir arribar a la costa, alguns requerint rescat per part de la Guàrdia Civil. Aquest grup se suma als 460 menors que ja es troben sota la tutela de l’administració ceutí, que només disposa de 132 places d’acollida. La Conselleria de Presidència i Governació va activar la Policia Local per localitzar altres possibles menors que haguessin entrat sense ser registrats. El Govern de Ceuta ha sol·licitat la intervenció urgent de l’Executiu espanyol davant la preocupació per la repetició d’aquestes arribades, especialment durant el mes d’agost, quan l’any passat van arribar més de 300 menors nedant. L’esperança està posada en el 28 d’agost, data anunciada per la ministra Sira Rego per a l’inici del procés de reubicació de 4.400 menors des de Ceuta i les Canàries a altres comunitats autònomes, tot i que hi ha dubtes sobre l’eficàcia i la rapidesa d’aquest procés.

Dos accidents mortals han sacsejat les carreteres catalanes durant la nit de divendres a dissabte, elevant la xifra de víctimes mortals a 86 enguany. El primer sinistre va tenir lloc a Badalona, a la C-31, al voltant de les 22:02h. Un motorista de 20 anys va perdre la vida després que la seva motocicleta caigués a la via en travessar un bassal d’aigua. L’acompanyant va resultar ferit lleu i va ser traslladat a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Els Mossos d’Esquadra i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) van atendre l’accident. Hores més tard, un altre accident fatal va ocórrer a Albesa, a la LV-9225. Un turisme amb cinc dones a bord va sortir de la via, resultant en la mort d’una de les ocupants. Tres de les passatgeres van patir ferides greus i una altra va resultar ferida lleu. Totes les ferides van ser traslladades a l’Hospital Arnau de Vilanova. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat, i el SEM van intervenir en aquest segon sinistre. Les autoritats investiguen les causes d’ambdós accidents.

La fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, ha proposat la creació d’una “calculadora electrònica de la multireincidència” basada en intel·ligència artificial (IA). Aquesta eina ajudaria a determinar ràpidament si un detingut per furt compleix els requisits per anar a presó, és a dir, si té almenys tres condemnes fermes per furts que superin els 400 euros. L’objectiu és agilitzar els processos judicials i millorar la lluita contra la multireincidència, un problema que satura els jutjats i genera sensació d’impunitat. El Departament de Justícia ja estudia la proposta. Tot i això, jutges i advocats expressen dubtes sobre la seva eficàcia i la consideren una automatització més que no pas IA. Demanen garanties sobre la transparència, auditabilitat i revisió de l’algoritme, així com el respecte als drets dels acusats i la protecció de dades personals. A més, qüestionen si realment reduirà els temps de resolució dels casos, ja que el jutge continuarà tenint la decisió final. L’ús de la IA en la justícia es considera d’“alt risc” per la legislació europea, i la seva aplicació està condicionada. Mentrestant, el CGPJ ha acordat l’obertura de 34 nous jutjats a Catalunya el 2026, a més dels cinc ja pactats, per fer front a la saturació judicial. Pujal també ha reclamat actualitzar el Codi Penal per endurir les penes per frau elèctric en organitzacions criminals, robatori amb violència, i ocupacions, i agilitzar els judicis per delictes sexuals no greus.

Divendres a la nit, un home va ser abatut després d’irrompre a la comissaria de la Policia Local de Montornès del Vallès, armat amb una arma blanca. L’incident, que va tenir lloc al voltant de les 21:30, va resultar en un agent ferit per un tret, que posteriorment va ser traslladat a un centre hospitalari. Si bé inicialment es trobava en estat greu, no es tem per la seva vida. L’agressor, un jove d’entre 20 i 25 anys descrit com a “persona inestable”, va morir a l’acte. Els Mossos d’Esquadra, que estan al capdavant de la investigació, han descartat motivacions terroristes, apuntant a possibles problemes de salut mental de l’atacant. El SIP-FEPOL ha expressat el seu suport a l’agent que va disparar, destacant la seva professionalitat en una situació límit, i ha aprofitat per denunciar la manca de mesures de seguretat a les comissaries de policies locals a Catalunya. Demanen als ajuntaments i a la Generalitat un pla urgent per millorar les instal·lacions policials.

Un informe de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) revela una caiguda alarmant de l’autosuficiència alimentària a Catalunya. Actualment, només el 15% dels productes comercialitzats a Mercabarna provenen de Catalunya, una xifra dràsticament inferior al 53% registrat el 1988. Aquest descens coincideix amb una disminució de l’ocupació al sector primari, que ha passat del 19,3% a l'11,6% en el mateix període. Les importacions han augmentat, mentre que les exportacions representen ja el 35% del total a Mercabarna. L’estudi d’IDRA destaca que Catalunya ha reduït a la meitat la seva autosuficiència alimentària en els darrers 50 anys, amb gairebé el 60% dels aliments consumits provinents d’altres territoris. A més, s’ha observat un increment del 30% en el preu dels aliments en els últims cinc anys a l’Estat. Unió de Pagesos, tot i reconèixer la importància de la producció catalana de fruita dolça, ha expressat la seva preocupació per la situació. L’IDRA proposa mesures com el desenvolupament de nodes logístics descentralitzats, la promoció de la compra pública ecològica i de proximitat, i la implementació de clàusules ambientals i de circuit curt als contractes de Mercabarna per revertir aquesta tendència. També s’ha constatat un declivi dels mercats municipals, que actualment només representen el 12% de les compres, en contrast amb el 70% que representaven en el moment de la posada en marxa de Mercabarna. L’informe subratlla la necessitat d’una política alimentària que reguli l’impacte dels operadors privats i que permeti a Mercabarna, la principal infraestructura alimentària del sud d’Europa, esdevenir un actor clau en la transició cap a un sistema alimentari més sostenible.