La detecció del primer cas de dermatosi nodular contagiosa a Espanya, en una granja de Castelló d’Empúries, ha activat un protocol de seguretat estricte. Aquesta mesura ha comportat el sacrifici de 123 caps de bestiar de l’explotació afectada i l’establiment d’una zona de restricció de 50 quilòmetres que afecta unes 700-800 granges, limitant el moviment d’animals i provocant la cancel·lació de fires. El conseller Òscar Ordeig ha explicat que es realitzen controls per contenir el brot, que podria aixecar les restriccions en un mes si no hi ha nous casos. Tot i que inicialment es va indicar que la vacuna no estava autoritzada, el Departament d’Agricultura, després de crítiques d’Unió de Pagesos, ha garantit que sol·licitarà la vacunació per a les zones afectades. La malaltia, que no afecta els humans, es transmet per insectes i aquest cas ha suposat la suspensió temporal de les exportacions de bestiar boví viu fora de la UE.

Dos accidents de trànsit recents a Catalunya han tingut conseqüències diverses. A l’Hospitalet de Llobregat, un conductor va perdre el control del seu vehicle a causa d’una indisposició, resultant en nou ferits lleus entre ciclistes, vianants i usuaris de patinet. En un succés més greu a la Roca del Vallès, una col·lisió entre dos cotxes i una motocicleta va provocar la mort d’un motorista de 34 anys i va deixar quatre ferits més, un d’ells greu. Aquests sinistres se sumen a les estadístiques del Servei Català del Trànsit, que ja comptabilitza 115 persones mortes a les carreteres catalanes aquest any. D’aquest total, 36 eren motoristes, la qual cosa evidencia la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, així com la dels ciclistes i vianants implicats en l’altre accident.

Milers d’estudiants, convocats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), han secundat una jornada de vaga a instituts i universitats per denunciar l’abordatge de la Flotilla Global Sumud i el genocidi a Gaza. Les mobilitzacions han inclòs bloquejos als accessos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), afectant tant les carreteres com els FGC, i l’aturada de l’activitat a diverses facultats com les de la UB i l’ETSEIB de la UPC. La protesta principal ha estat una manifestació massiva a Barcelona, que ha confluït a la plaça Universitat i s’ha dirigit cap a l’acampada indefinida per Palestina. La portaveu del SEPC, Tània Ros, ha assegurat que les accions continuaran per “aturar-ho tot”, mentre que la portaveu de l’acampada, Judit Piñol, exigeix el trencament de relacions amb Israel.

Tarragona va celebrar la Diada del Primer Diumenge de Festes de Santa Tecla el 14 de setembre. A la plaça de la Font, la Jove de Tarragona va carregar el quatre de nou amb folre i l’agulla per segona vegada aquesta temporada, a més de descarregar el tres de nou amb folre i el quatre de nou amb folre. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, liderada per Manel Urbano, va descarregar el quatre de nou sense folre per segona vegada enguany, a més de carregar el quatre de nou amb folre i el pilar. Els Castellers de Vilafranca, dirigits per Àngel Grau, van descarregar el cinc de nou amb folre i el quatre de nou amb folre, però el tres de deu amb folre i manilles va fer llenya. Els Xiquets de Tarragona, amb Roger Peiró, van descarregar el quatre de vuit i el set de vuit. A més, la ciutat es prepara per a la Baixada de l’Àliga, la nit del 21 al 22 de setembre. L’acte, que començarà a la mitjanit a la Catedral, recorrerà els carrers de la Part Alta fins a la plaça de la Font, amb la participació de l’Àliga, la Mulassa, el Lleó i els Gegants Vells. La Guàrdia Urbana desplegarà un ampli dispositiu de seguretat, amb controls d’accessos i restricció de la venda d’alcohol.

Cinc homes, coneguts com “La Manada de Castelldefels”, han estat condemnats per la violació grupal de tres dones en un pis de Castelldefels durant la primavera del 2021, en el context de les restriccions per la covid. Inicialment, s’enfrontaven a un total de 196 anys de presó, però després d’un acord entre la fiscalia, les defenses i les acusacions particulars, les penes es van rebaixar significativament. Els acusats van reconèixer els fets i van mostrar penediment, la qual cosa, juntament amb el pagament d’una indemnització a les víctimes, va contribuir a la rebaixa de les condemnes. Les penes finals oscil·len entre els 3 anys i 11 mesos i els 8 anys i 5 mesos de presó, sumant un total de 32 anys i mig. A més, hauran de pagar una indemnització de gairebé 100.000 euros a les víctimes. El grup de WhatsApp “K Team”, amb la foto de la Manada de Pamplona, va ser una prova clau en el cas, ja que contenia missatges i vídeos on els acusats presumien de les agressions. La fiscalia va destacar que, tot i que les víctimes van anar al pis voluntàriament, els acusats van crear un “clima de submissió” que va anul·lar la seva capacitat de reacció. La defensa va sol·licitar la suspensió de la condemna, però la fiscalia s’hi va oposar. El tribunal decidirà en els pròxims dies si els condemnats surten en llibertat.

Els baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revelen una disminució del suport a la independència entre els joves de 18 a 24 anys, passant del 47% al 27% en l’última dècada. Aquest descens s’ha produït en paral·lel a un augment del suport a l’autonomisme, que ara es troba en empat tècnic amb l’independentisme al voltant del 32% de suport. Malgrat la caiguda de gairebé 20 punts en el suport a la independència entre els joves, el “sí” a la independència s’ha estabilitzat al voltant del 40% en el conjunt de la població durant el primer any de Salvador Illa com a president de la Generalitat. A més, el suport a la independència ha experimentat una lleugera remuntada després d’haver tocat fons al novembre de 2024. En l’àmbit educatiu, la Fundació Bofill ha proposat un pla per millorar la comprensió lectora, ja que Catalunya presenta un percentatge preocupant d’alumnes amb baixos resultats en aquesta àrea. La fundació atribueix els baixos resultats a currículums desalineats amb els estàndards internacionals, falta de temps i acompanyament als docents, i poca detecció de les dificultats d’aprenentatge. El pla proposat inclou mesures com l’avaluació primerenca dels alumnes, la formació docent basada en l’evidència científica, el reforç dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i la creació de biblioteques escolars. La Fundació Bofill estima que la implementació d’aquest pla costaria 27 milions d’euros anuals.

RTVE ha acordat retirar Espanya del festival d’Eurovisió 2026 si Israel hi participa. La decisió, aprovada pel Consell d’Administració de l’ens amb majoria absoluta, respon a l’ofensiva israeliana a Gaza, que RTVE considera incompatible amb els seus valors. El president de RTVE, José Pablo López, va proposar la mesura, que s’emmarca en una campanya de pressió a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) perquè expulsi Israel del certamen. Espanya se suma així als Països Baixos, Eslovènia, Islàndia i Irlanda, que ja havien anunciat la seva retirada en les mateixes condicions. Aquesta decisió converteix Espanya en el primer país dels “Cinc Grans” que pren aquesta postura. La UER ha recordat que cada membre decideix lliurement la seva participació, amb termini fins a mitjans de desembre. La participació d’Israel a Eurovisió ja va generar polèmica a l’edició de 2025, on gairebé va guanyar, i va provocar sospites de frau en el televot. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia demanat prèviament l’expulsió d’Israel de les competicions esportives internacionals, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va donar suport a la retirada d’Espanya d’Eurovisió si Israel hi participava. La decisió de RTVE s’emmarca en un context de condemna internacional a l’ofensiva israeliana a Gaza, que una comissió de l’ONU ha qualificat de genocidi.

Dos accidents mortals han tingut lloc a les carreteres catalanes en els darrers dies, augmentant la xifra de víctimes mortals enguany. Un vianant va morir atropellat a l’AP-7 a Fogars de la Selva, provocant ferides lleus a dos ocupants d’un vehicle implicat i el tall de l’autopista durant tres hores. L’incident va ocórrer a la matinada, i les circumstàncies que van portar al vianant a caminar per l’autopista s’estan investigant. Diversos equips d’emergència, incloent els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el SEM, van respondre a l’accident. Aquest succés eleva la xifra de morts en accidents de trànsit a Catalunya a 103 des de principis d’any. En un altre incident, una persona de 23 anys va morir atropellada per un camió a l’N-II a Tordera. La víctima tenia el seu vehicle aturat al voral en el moment de l’accident. Aquest segon accident va obligar també al tall de la via i va mobilitzar els serveis d’emergència. Amb aquesta última víctima, el nombre de morts a les carreteres catalanes ascendeix a 104, amb 9 d’aquestes víctimes sent vianants atropellats.

Entre abril i agost, la Guàrdia Civil, en col·laboració amb Mossos d’Esquadra, policies locals i Policia Nacional, ha dut a terme 51 operacions contra la venda ambulant il·legal a Catalunya. Aquestes actuacions, que han involucrat més de 660 agents, s’han centrat tant en els venedors ambulants (manters) com en els basars i les xarxes de subministrament que els proveeixen. S’han confiscat 139.200 productes falsificats, principalment roba esportiva, calçat i bosses, valorats en 26 milions d’euros. Dues persones han estat detingudes i 101 investigades per delictes contra la propietat industrial. Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, ha advertit que “Catalunya no serà un hub de falsificacions” i ha destacat l’explotació laboral que pateixen els manters per part de les organitzacions criminals. El general Pedro Antonio Pizarro, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha subratllat la naturalesa de “delinqüència organitzada” d’aquesta activitat, i ha assenyalat que molts venedors retornen als seus països d’origen amb els beneficis obtinguts durant l’estiu. Tres operacions importants, realitzades a Lleida (operació Kermel), Tarragona (operació Pilucas) i Girona (operació Mocop), han contribuït significativament a l’augment del nombre de productes decomissats aquest any en comparació amb l’estiu de 2024.

Cinc homes s’enfronten a un judici a l’Audiència de Barcelona, acusats d’agredir sexualment tres dones entre març i maig del 2021 a Castelldefels. La Fiscalia demana penes de presó d’entre 28 i 53 anys, sumant un total de 196 anys, per tres delictes d’agressió sexual amb penetració (dos continuats), dos delictes de descobriment i revelació de secrets i pertinença a grup criminal. Els acusats contactaven amb les víctimes, que presentaven baixa autoestima, a través de xarxes socials i les convidaven a festes al domicili d’un d’ells. Aprofitant les restriccions de mobilitat per la pandèmia, creaven un clima de sotmetiment que anul·lava la capacitat de reacció de les víctimes. Els acusats formaven part d’un grup de WhatsApp anomenat “K-Team”, on seleccionaven les víctimes, es mofaven d’elles, presumien de les agressions i les gravaven en vídeo. En un dels casos, un acusat va compartir un vídeo d’una relació sexual consentida sense el permís de la víctima. El judici va començar dimarts i es preveu que s’allargui fins dijous 25 de setembre. La Fiscalia sol·licita una indemnització de 212.300 euros per a les víctimes.