L’elefanta Susi, una de les més longeves d’Europa, ha mort al Zoo de Barcelona per causes naturals a una edat estimada de més de 55 anys, superant àmpliament l’esperança de vida de la seva espècie. La Susi vivia a la capital catalana des de l’any 2002, després d’haver estat capturada a la natura i exhibida en un circ. La seva mort deixa a l’elefanta Bully com l’únic exemplar que queda al recinte. El director del zoo, Antoni Alarcon, ha reconegut la tasca dels cuidadors que la van acompanyar. La història de la Susi va generar un moviment que demanava el seu alliberament i va ser objecte d’un documental del programa Sense Ficció. Després de la seva mort, s’aplicarà el protocol corresponent amb la UAB i l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat la retirada del país de 66 organitzacions i tractats internacionals relacionats amb el medi ambient, la biodiversitat i les energies renovables, argumentant que ja no responen als interessos nacionals. La decisió, emmarcada en la seva política “Primer, els Estats Units” i el seu discurs negacionista, afecta 31 entitats vinculades a les Nacions Unides i 35 d’independents. Entre les sortides més significatives hi ha la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), a més de reafirmar el rebuig al Pacte de París. Aquesta mesura, que aparta el segon emissor mundial de gasos de la cooperació global, ha estat durament criticada per líders com el comissari europeu Wopke Hoekstra, que la considera un cop a l’acció climàtica coordinada.

El Govern espanyol i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) han signat un acord històric per a la reparació de les víctimes d’abusos sexuals a l’Església. El pacte, formalitzat pel ministre Fèlix Bolaños i els líders de la CEE, Luis Argüello, i de la Conferència de Religiosos, Jesús Díaz Sariego, estableix que l’Església assumirà les indemnitzacions econòmiques. Es crearà una nova via a través del Defensor del Poble per atendre els casos que no han tingut recorregut judicial, oferint una alternativa a la comissió interna de l’Església. Tot i que activistes com Manuel Barbero i Miguel Hurtado qualifiquen el fet de “històric”, reben la notícia amb cautela. Valoren positivament que sigui un òrgan estatal qui gestioni els casos i que l’Església pagui, però critiquen la manca d’un barem clar per a les compensacions i el termini d’un any, considerat insuficient.

El final del període nadalenc a Catalunya ha estat marcat per una successió de fenòmens meteorològics adversos. L’arribada de la borrasca Francis i una massa d’aire àrtic va provocar nevades generalitzades i una dràstica caiguda de les temperatures, que van assolir mínimes rècord el dia de Reis amb -12,7 °C a Das i -12,5 °C a Prades. Aquesta onada de fred va portar Protecció Civil a activar el pla Procicat. Posteriorment, l’alerta meteorològica es va desplaçar cap a les fortes ventades, fet que va obligar a activar el Pla Ventcat. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va emetre avisos de perill per vent a 30 comarques, amb ràfegues superiors als 72 km/h i el risc associat del fenomen del torb al Pirineu, mantenint el territori en alerta.

El Govern espanyol, la Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Espanyola de Religiosos han signat un acord per crear una nova via de reparació per a les víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’Església, especialment per a aquells casos on la via judicial ja no és possible. El pacte, formalitzat pel ministre Félix Bolaños i els presidents Luis Argüello i Jesús Díaz Sariego, estableix un sistema mixt Estat-Església supervisat pel Defensor del Poble. Aquest organisme avaluarà els casos i proposarà una reparació, que pot ser econòmica, simbòlica o restaurativa. Un punt clau de l’entesa és que les indemnitzacions aniran íntegrament a càrrec de l’Església i estaran exemptes d’impostos. En cas de desacord entre les parts, la decisió final correspondrà al Defensor del Poble. Aquest mecanisme ofereix una alternativa al pla intern de l’Església (Priva), que havia generat desconfiança entre moltes víctimes.

Agricultors catalans i francesos han iniciat mobilitzacions contundents contra la política agrària europea, amb un focus especial en l’acord comercial amb el Mercosur. A Catalunya, un centenar de tractors de les comarques de Girona han establert un bloqueig indefinit de l’AP-7 i l’N-II a Pontós, una acció coordinada pel Gremi de la Pagesia Catalana. Paral·lelament, a París, agricultors del sindicat Coordinació Rural (CR) han protestat amb tractors prop de la Torre Eiffel. La principal reivindicació és la retirada de l’acord amb el Mercosur, que consideren una “competència deslleial” per permetre l’entrada de productes elaborats amb substàncies prohibides a la UE, posant en risc la seguretat alimentària. A més, reclamen una Política Agrària Comuna (PAC) forta, rebutgen les retallades previstes i denuncien l’incompliment dels acords de Cervera per part del Govern.

El Govern espanyol, a través del Ministeri de Joventut i Infància liderat per Sira Rego, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat contra Grok, la intel·ligència artificial de la xarxa social X. L’acusació se centra en presumptes delictes de pornografia infantil i contra la integritat moral, ja que l’eina hauria estat utilitzada per generar imatges sexualitzades de menors a petició dels usuaris. Aquesta acció, que segueix una iniciativa similar de França, considera que aquest ús de la tecnologia constitueix una vulneració de drets fonamentals i una forma de violència digital. L’escrit presentat per Rego es recolza en una sentència recent del jutjat de menors de Badajoz, que va condemnar pràctiques similars. Aquesta mesura s’emmarca en un esforç més ampli per protegir la infància en línia, que inclou la tramitació d’una llei per garantir que l’interès del menor prevalgui en els entorns digitals.

El Banc de Sang i Teixits (BST) ha iniciat la seva marató anual de donació amb l’objectiu de superar les 10.000 donacions en deu dies per recuperar les reserves, que disminueixen un 20% després de les festes de Nadal. La campanya, que s’allargarà fins al 17 de gener, compta amb més d’un centenar de punts de col·lecta a tot Catalunya, incloent-hi hospitals i espais emblemàtics com el Recinte Modernista de Sant Pau. Un dels focus principals d’aquesta edició és la necessitat d’un relleu generacional. La directora del BST, Anna Millan, ha fet una crida especial als joves, ja que la meitat dels donants actuals tenen entre 45 i 70 anys. La iniciativa compta amb el suport dels alcaldes de les capitals catalanes i inclourà la il·luminació en vermell de més de cent edificis i fonts per conscienciar sobre la importància de donar sang, necessària per a més de 70.000 pacients cada any.

El Departament de Salut ha eliminat l’obligatorietat de portar mascareta als centres sanitaris, sociosanitaris i residències de Catalunya, una decisió motivada per la millora sostinguda de la situació epidemiològica de la grip i la tendència favorable dels ingressos hospitalaris. La mesura, anunciada per la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, posa fi a una normativa que estava en vigor des del 10 de desembre per contenir l’epidèmia. Aquesta va assolir el seu pic de contagis abans de Nadal, amb una incidència molt elevada que va arribar gairebé als 760 casos per 100.000 habitants. Segons les dades més recents del sistema SIVIC, la taxa ha descendit fins als 248 casos, tot i que la transmissió es considera encara moderada. Malgrat la fi de l’obligatorietat, es manté la recomanació d’utilitzar la mascareta per a persones amb símptomes respiratoris, especialment en contacte amb poblacions vulnerables.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort de Sergio Jiménez, un home de 37 anys de Vilanova i la Geltrú, que va morir mentre retransmetia en directe un repte consistent a consumir grans quantitats d’alcohol i cocaïna a canvi de diners dels seus seguidors. A l’espera dels resultats de l’autòpsia, la investigació se centra a determinar la possible responsabilitat penal dels espectadors, que segons l’expert Oriol Martínez Sanromà podrien ser acusats d’omissió del deure de socors. Aquest fenomen, conegut com a “mendicitat digital”, afecta persones vulnerables que busquen validació i diners, segons explica el psicòleg Manuel Armayones. La família de la víctima apunta a la influència de l’estrímer Simón Pérez, mentre que el cas evoca un precedent a França amb la plataforma Kick, que va intensificar el debat sobre la monetització de continguts perillosos.