El desallotjament de l’antic institut B9 a Badalona ha deixat desenes de persones sense llar, generant una greu crisi social i habitacional. Davant la manca d’alternatives, un grup d’afectats ha ocupat l’antic alberg municipal de Can Bofí Vell, una acció que va seguir el fracàs d’un intent d’acollida a la parròquia Mare de Déu de Montserrat a causa de protestes veïnals. Aquesta situació ha provocat una forta polarització a la ciutat, culminant en manifestacions contraposades que han requerit la intervenció d’un cordó dels Mossos d’Esquadra per separar els grups de suport als migrants dels veïns contraris a la seva presència. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha mostrat el seu rebuig a l’ocupació, ha assegurat que es va forçar l’entrada a l’edifici i ha anunciat que l’ajuntament prendrà mesures judicials per efectuar un nou desallotjament.

La Universitat de Barcelona (UB) ha elevat el cas del catedràtic Ramón Flecha i el seu grup d’investigació CREA a la Fiscalia Provincial de Barcelona després de rebre un informe preliminar d’una comissió d’experts. Aquesta decisió, impulsada pel rector Joan Guàrdia, es basa en les conclusions que apunten que CREA podria haver funcionat com un “grup coercitiu d’alt control”, on es van produir conductes de coerció sexual i psicològica, abús de poder i explotació. La investigació interna es va iniciar arran de les denúncies de setze dones. Com a conseqüència, la UB ha suspès de feina dos professors i un catedràtic honorari, que se sumen a la suspensió prèvia de Flecha. La universitat ha manifestat la seva intenció de personar-se com a acusació particular i ha pres mesures per no valorar els mèrits acadèmics vinculats al grup investigat.

El sorteig de la Grossa de Nadal d’enguany ha deixat Catalunya sense el primer premi, ja que el número guanyador, el 79432, s’ha repartit principalment entre Lleó i Madrid. Tot i això, la sort ha esquitxat el territori català amb premis menors. Destaca una part significativa del tercer premi, el 90693, venut a Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat i Sant Joan de les Abadesses, i un quart premi, el 78477, que ha caigut a Badalona i Olot. Aquesta distribució s’afegeix a un historial on Barcelona és la ciutat catalana més premiada, seguida per Vic i Sort. En canvi, les ciutats de Girona i Tarragona continuen sense haver rebut mai el primer premi en més de 200 anys d’història, una situació similar a la de Melilla, l’única gran ciutat de l’Estat que mai ha estat agraciada amb la Grossa.

La investigació sobre l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya se centra en el laboratori IRTA-CReSA de Cerdanyola del Vallès. Per ordre judicial, un equip mixt dels Mossos d’Esquadra i el Seprona va escorcollar les instal·lacions per recollir mostres i documentació, amb l’objectiu de determinar si una fuita biològica va causar la infecció detectada en 27 senglars. Malgrat l’operació policial, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha informat que els informes provisionals de la Comissió Europea i del Ministeri, així com una auditoria interna, no mostren “cap evidència ni indici” que responsabilitzi el centre. La conclusió definitiva per aclarir l’origen del virus dependrà dels resultats de la seqüenciació genètica, que compararà la soca del laboratori amb la trobada en els animals infectats.

Després del desallotjament de l’antic Institut B9 de Badalona, que va deixar centenars de persones sense llar, la resposta per atendre els afectats ha recaigut principalment en entitats socials i la solidaritat ciutadana. El Departament de Drets Socials ha activat un dispositiu d’emergència provisional, donant suport econòmic a la Creu Roja per acollir una quinzena de persones a la parròquia Mare de Déu de Montserrat. Paral·lelament, organitzacions com Badalona Acull han habilitat el Casal Antoni Sala i Pont per a un altre grup, mentre que Càritas ha finançat pensions. Aquesta mobilització contrasta amb la postura de l’alcalde Xavier García Albiol, que ha prioritzat els serveis socials per a altres veïns. Entitats com Cuineres per la Pau i CCOO també ofereixen àpats calents i espais de magatzem, mentre desenes de desallotjats continuen dormint sota un pont de la C-31.

Un home de 42 anys ha mort de matinada a Molins de Rei després de ser apunyalat durant una baralla al carrer. Els fets van ocórrer al voltant de les quatre de la matinada, quan els serveis d’emergència van rebre l’avís d’una persona estesa a la via pública amb signes de violència. Segons les primeres informacions, la víctima va ser agredida mortalment amb un ganivet en el transcurs d’una discussió acalorada, i l’agressor va fugir del lloc. Tot i la ràpida actuació dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), no es va poder fer res per salvar-li la vida. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial Metropolitana Sud ha obert una investigació per esclarir l’homicidi i localitzar l’autor. El cas es troba sota secret de les actuacions.

Els cossos policials a Catalunya s’enfronten a reptes de seguretat creixents en diversos fronts. A Reus, els Mossos d’Esquadra han detingut dos joves per realitzar fins a 15 trucades falses al 112 amb l’objectiu d’atraure patrulles al barri Gaudí i atacar-les amb pedres, ous i petards de gran potència. Aquests avisos simulaven emergències greus com incendis, baralles i fins i tot un cas de violència masclista. Paral·lelament, el cap del Grup Especial d’Intervenció (GEI) dels Mossos adverteix d’una amenaça més àmplia: l’augment significatiu de la presència d’armes de foc en mans de xarxes criminals durant els últims cinc anys, especialment en operatius relacionats amb plantacions de marihuana. Aquesta escalada delinqüencial ha obligat el GEI a reforçar-se amb tecnologia avançada, com drons i càmeres tèrmiques, per fer front a una perillositat cada cop més gran.

L’icònic local del Paral·lel, El Molino, ha hagut de suspendre la seva programació de concerts a causa de deficiències detectades en la insonorització de la sala, que provocaven molèsties al veïnat. Aquesta decisió arriba poc més d’un any després de la seva reobertura, sota la gestió de Barcelona Events Musicals, la promotora del festival Cruïlla. El local, propietat de l’Ajuntament de Barcelona des del 2021, havia recuperat la seva activitat amb una proposta que combinava música en directe i gastronomia, acollint artistes locals i internacionals. Com a conseqüència, s’ha hagut de redefinir l’oferta per prioritzar activitats de menor impacte acústic, i festivals com el Barnasants ja no han pogut incloure’l en la seva programació. Actualment, el consistori està analitzant les solucions tècniques per a les obres de condicionament necessàries, tot i que encara no s’han concretat els terminis per a la seva execució.

Aquest dissabte al migdia, una jove de 20 anys ha mort a Sant Cugat del Vallès en un accident de trànsit mentre circulava amb patinet. El sinistre mortal va ocórrer quan un turisme va col·lidir amb el seu vehicle al carrer de Verdi, a la zona de l’Eixample Sud i a prop del Club de Golf Sant Cugat. L’avís de l’emergència es va rebre a les 11.57 hores, provocant la mobilització de diverses unitats dels Bombers de la Generalitat, del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i de la Policia Local. Malgrat els esforços dels equips d’emergència desplaçats al lloc dels fets, no es va poder fer res per salvar la vida de la noia. La Policia Local de Sant Cugat ha obert una investigació per determinar les causes exactes de l’atropellament.

El mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera, considerat un dels pares de la immersió lingüística, ha mort als 87 anys. La seva figura és clau per entendre el model d’escola catalana modern, ja que va ser el principal impulsor d’aquest sistema des del seu càrrec com a cap del Servei d’Ensenyament del Català entre 1983 i 2003. Arenas va dedicar la seva vida a la defensa i promoció de la llengua, una tasca que va començar durant el franquisme per preservar el català i que va consolidar en democràcia amb un model inclusiu. La seva trajectòria va ser reconeguda amb guardons com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Honor del Parlament. Figures polítiques com el president Salvador Illa i l’expresident Pere Aragonès, juntament amb entitats com Òmnium Cultural, han destacat el seu “compromís insubornable” i el seu llegat fonamental per a la llengua i l’educació a Catalunya.