Aquest estiu, les platges catalanes han estat escenari d’un augment preocupant d’ofegaments. Tretze persones han perdut la vida des de l’inici de la temporada de bany el 15 de juny, una xifra que triplica la de l’any passat. Recentment, un home de 82 anys va morir a la platja de Tamarit (Tarragona) i un altre de 75 anys a la platja de les Botigues a Sitges, elevant la xifra a deu víctimes en aquell moment. A més, un jove de 23 anys va morir ofegat a la platja de la Barceloneta a Barcelona. Aquests incidents van tenir lloc malgrat la presència de serveis de vigilància i bandera verda en alguns casos. Protecció Civil, encapçalada per Núria Parlon, ha intensificat la campanya de prevenció per a un bany segur, recordant la importància de banyar-se en zones vigilades, fer cas als socorristes, evitar entrar bruscament a l’aigua i hidratar-se constantment. Els Bombers de Barcelona, Salvament Marítim i la Guàrdia Civil han participat en les operacions de rescat. Davant d’aquesta situació alarmant, les autoritats insten a extremar les precaucions a platges, piscines i aigües interiors, especialment amb infants i persones grans, i a trucar immediatament al 112 en cas d’emergència.

Diversos factors impulsen canvis demogràfics a Catalunya. L’augment del turisme, la massificació i la dificultat per accedir a l’habitatge a Barcelona obliguen a molts barcelonins a buscar residència a altres municipis, principalment a les comarques del Vallès Oriental i Occidental. Persones com Jaume Berga, Clara Sau, Carla Sisteré, Aarón Vázquez i David E. han deixat la ciutat per buscar tranquil·litat, un entorn més adequat per criar els fills o simplement per poder pagar un habitatge. La doctora Arlinda Garcia, experta en migracions internes, destaca la vivenda com un bé escàs i car, obligant a molts joves a aprofitar recursos familiars fora de la capital. Aquest fenomen migratori, que ja s’observava als anys 90, s’ha intensificat per la crisi de l’habitatge, segons el sociòleg Sergio Porcel. Paral·lelament, els seminaristes de les diòcesis catalanes, excepte la de Terrassa, s’integraran al Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, seguint les directrius del Papa Francesc. Aquesta decisió, impulsada pels arquebisbes Juan José Omella i Joan Planellas, es considera un èxit per a aquest últim. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, s’ha desmarcat d’aquesta unificació. Mentrestant, Viladrau, un poble d’Osona a prop de Vic, ofereix una alternativa de turisme rural, amb rutes de senderisme com la Ruta de les Fonts i un ric patrimoni històric relacionat amb la caça de bruixes al segle XVII.

El Tribunal Suprem ha dictaminat que les indemnitzacions per acomiadament improcedent no poden ser incrementades judicialment en funció de les circumstàncies individuals de cada treballador. La sentència avala l’actual fórmula de 33 dies per any treballat, argumentant que proporciona seguretat jurídica i uniformitat. El Suprem rebutja el recurs d’un treballador acomiadat i considera que ni el Conveni de l’OIT ni la Carta Social Europea obliguen a un pagament superior. Segons el tribunal, la menció d’una “indemnització adequada” a la Carta Social Europea és massa inconcreta i requeriria una intervenció legislativa per a la seva aplicació específica. UGT i CCOO critiquen la decisió, considerant-la contrària a la Carta Social Europea, i exigeixen una reforma laboral urgent. UGT planeja recórrer la sentència davant el Tribunal Constitucional i tribunals europeus. En contraposició, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha celebrat la decisió del Suprem, destacant la seguretat jurídica que proporciona.

El Tribunal de Corts d’Andorra ha condemnat divuit exgestors de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per blanqueig de capitals. Cinc dels condemnats hauran de complir penes de presó d’entre tres anys i mig i set anys, i la suma total de les penes ascendeix a 84 anys. A més, s’ha imposat una multa global de gairebé 66 milions d’euros. Joan Pau Miquel, exconseller delegat de l’entitat, ha rebut la pena més alta: set anys de presó i una multa de 30 milions d’euros, a més d’una inhabilitació de deu anys. Santiago de Rosselló, exdirector adjunt, ha estat condemnat a sis anys de presó i una multa de 12 milions d’euros. Entre els condemnats també hi ha Isabel Camino Sarmiento, exresponsable de compliment normatiu, i els exgestors Amaya de Santiago i Sergi Fernández, amb penes de cinc anys de presó i multes de 5 milions d’euros cadascun. Sis dels acusats han estat absolts. La sentència, emesa 20 mesos després del judici, es deriva de la intervenció de la BPA el 2015 arran d’una nota del Tresor dels EUA que la vinculava a operacions de blanqueig de la màfia xinesa liderada per Gao Ping. La sentència, de més de 6.000 folis, no és ferma i pot ser recorreguda. Els exdirectius de la BPA ho van atribuir a la “guerra bruta” de l’operació Catalunya.

El Ministeri de Sanitat ha emès un avís sobre els riscos de la suplementació innecessària de vitamina D, arran d’un cas d’intoxicació a les Illes Balears on setze persones van ser hospitalitzades al maig de 2025 després de consumir un suplement defectuós, l’Advanced Vitamin X, comprat per internet. Aquest incident, juntament amb altres casos previs, ha impulsat el Ministeri a recordar la importància d’un consum prudent i basat en l’evidència científica. L’alerta subratlla que la principal font de vitamina D és l’exposició solar i que no es recomana la suplementació sense prescripció mèdica. Mónica García, destaca que, tot i que la vitamina D és essencial per al metabolisme ossi i la regulació del calci, l’excés pot provocar hipercalcèmia, insuficiència renal i arrítmies. El Ministeri recomana la suplementació només en casos de dèficit confirmat o situacions clíniques específiques, com ara trastorns del metabolisme ossi, risc de caigudes en persones grans, malalties cròniques que interfereixen en el metabolisme de la vitamina D o tractaments farmacològics que afecten la seva absorció. Nivells de 25-OH-D entre 12 i 20 ng/ml es consideren suficients per a la majoria de la població. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) també va emetre una alerta sobre el producte implicat en la intoxicació a les Balears.

Dimarts al matí, un jove d’entre 20 i 30 anys va morir després de caure del segon pis del centre comercial Maremagnum a Barcelona. Els Mossos d’Esquadra investiguen si va ser un accident o un suïcidi. L’incident va ocórrer a les 10:53 h al passeig d’Ítaca, i el SEM i la Policia Portuària van intervenir, però no van poder salvar-li la vida a la víctima, que va patir una aturada cardiorespiratòria i lesions greus. A Pamplona, la policia municipal investiga una agressió sexual en un pis durant els Sanfermines. No hi ha detinguts. Fins dissabte, s’havien denunciat vuit casos de tocaments i agressions sexuals, amb vuit detinguts. L’Ajuntament de Pamplona va condemnar els fets i va expressar el seu suport a la víctima. Finalment, un home va morir per trets al cap al carrer Consell de Cent de Barcelona. La DIC dels Mossos investiga l’homicidi. L’agressor va fugir i la policia el busca. La víctima tenia entre 30 i 40 anys i podria ser veí de l’edifici. La policia científica busca indicis per identificar el responsable.

Torre Pacheco, Múrcia, ha estat escenari de diverses nits d’aldarulls després d’una agressió a un home de 68 anys. L’atac, presumptament motivat per un “repte viral”, va ser perpetrat per tres joves d’origen magrebí que ja han estat detinguts. Aquest incident va desencadenar una onada de violència i protestes, agreujada per la difusió de notícies falses i missatges d’odi a les xarxes socials, que incitaven a la violència contra la població migrant. Grups d’ultradreta, alguns vinguts de fora del municipi, van protagonitzar enfrontaments amb joves d’origen estranger, deixant diversos ferits i detinguts. La Fiscalia investiga la possible vinculació de Vox amb els aldarulls, especialment el paper del seu líder a Múrcia, José Ángel Antelo, per incitació a l’odi. El govern espanyol, a través de la ministra portaveu Pilar Alegría, ha condemnat els fets i ha acusat Vox de “traficar amb l’odi” amb el “silenci còmplice” del PP. L’alcalde de Torre Pacheco, Pedro Ángel Roca (PP), ha fet una crida a la calma i ha demanat més presència policial. El govern espanyol ha destacat la tasca de la Guàrdia Civil i ha advertit del risc de propagació d’aquest tipus d’incidents a altres localitats. Torre Pacheco, amb un terç de la seva població d’origen estranger, majoritàriament magrebí, es troba en una situació de tensió social, agreujada per la presència d’immigrants de segona generació que s’enfronten a problemes d’integració i manca d’oportunitats.

Diversos incidents tràgics han marcat els darrers dies a Catalunya. Tres persones han mort ofegades: un home de 75 anys a la platja de les Botigues de Sitges, un altre d’aproximadament 82 anys a la platja de Tamarit (Tarragona) i un home de 74 anys i nacionalitat francesa a la platja de Can Martinet de Sant Pere Pescador. Aquests tres ofegaments eleven a onze el nombre de víctimes mortals a les platges catalanes des del començament de la campanya d’estiu, el doble que l’any passat. A Barcelona, una persona sense llar ha mort després de ser agredida en un intent de robatori al carrer Doctor Aiguader. La Guàrdia Urbana ha detingut dues persones relacionades amb l’agressió. Finalment, a Monistrol de Montserrat, una persona ha mort en precipitar-se per un barranc a la zona de les Escales dels Pobres. Els Bombers de la Generalitat, activats a les 10.49 h, han dut a terme un complex rescat amb helicòpter, però la víctima ha mort durant el trasllat a l’hospital. En el rescat, un bomber ha resultat ferit lleu. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha intervingut en tots els incidents.

Diversos incidents han afectat la circulació a la Ronda de Dalt de Barcelona durant els darrers dies. Dijous passat, dos accidents simultanis, un en cada sentit a l’altura de Collserola, van provocar el tall de dos carrils en ambdós sentits. El Servei Català de Trànsit, a través de la xarxa X, va informar de les importants retencions, que van arribar a superar els vuit quilòmetres en sentit Llobregat, afectant també la circulació a la Pota Nord. La circulació es va restablir completament al voltant de les 8:30, tot i que les retencions van persistir fins a les 10:00. A més, el mateix dijous, un camió avariat a l’AP-7 a l’altura de Parets del Vallès va generar congestió des de Santa Perpètua de la Mogoda. Dilluns, un nou accident a la Ronda de Dalt, a l’entrada 5 de Vall d’Hebron, va obligar a tallar un carril en sentit Llobregat, provocant retencions des de la Pota Nord fins a Santa Coloma de Gramenet. Aquest incident va coincidir amb l’inici d’unes obres de cobertura a la via, que ja havien reduït la circulació a un carril per sentit entre les sortides 5 i 6.

L’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès, ha tancat les seves portes temporalment a causa dels importants danys provocats per la DANA d’aquest cap de setmana. Les intenses pluges, que van acumular fins a 155 litres per metre quadrat a la localitat, van inundar la planta -1 de l’hospital, afectant greument les instal·lacions elèctriques, la presa d’aigua, la farmàcia i els magatzems. Olga Pané, consellera de Salut, ha informat que la inundació va ser causada per la caiguda d’un mur de contenció a causa de l’acumulació d’aigua. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va coordinar el trasllat dels 71 pacients ingressats a altres centres de la zona, com l’Hospital Residència Sant Camil a Sant Pere de Ribes, l’Hospital d’Igualada, l’Hospital de Sant Boi, l’Hospital de Viladecans i l’Hospital de Bellvitge. Pané va assegurar que cap pacient va patir incidents durant el trasllat. Es preveu que l’hospital romangui tancat durant dues o tres setmanes, mentre es realitzen les reparacions necessàries. Mentrestant, el CAP Nord de Vilafranca ha reforçat el seu servei i estarà obert 24 hores per atendre les urgències. La DANA va provocar més de 1.700 trucades als Bombers i al 112, amb la majoria d’incidents concentrats a la regió metropolitana sud. A més dels danys a l’hospital, el riu Foix es va desbordar, obligant a desallotjaments i a la recerca de dues persones desaparegudes, que posteriorment va ser aturada a l’espera de nous indicis.