ElResum.cat

Societat

Les obres de remodelació de la Rambla de Barcelona, a l’alçada del carrer Santa Mònica, han permès descobrir un tram de gairebé 50 metres de la muralla medieval del segle XIV, incloent-hi una torre pentagonal. Aquesta troballa, prevista pels arqueòlegs, ofereix una visió completa i continuada de la muralla. A més, s’han identificat estrats d’antigues riuades medievals amb ceràmica i pedres, confirmant la funció defensiva de la muralla i la seva vinculació a un fossat. Les excavacions també han revelat informació sobre la vida quotidiana a la Barcelona medieval i moderna, amb la curiosa troballa de les restes d’un ase petit enterrat amb agulles de bronze. S’ha documentat l’ús d’un encintat amb morter de calç per reforçar la muralla contra les riuades. Es preveu documentar un segon tram de 50 metres de muralla en els pròxims mesos, completant així gairebé 100 metres documentats. Aquesta intervenció forma part de la segona fase de les obres de remodelació de la Rambla, que pretenen prioritzar els vianants. Josep Pujades, cap del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha destacat la importància de la troballa però la necessitat de continuar les obres.

    Un estudi realitzat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha revelat que el castellà és la llengua predominant en les publicacions científiques a Catalunya, superant tant el català com l’anglès. L’anàlisi de 1.721 articles publicats entre el 2019 i el 2023 en 23 revistes científiques d’àmbit català mostra que el 69,7% dels articles es publiquen en castellà, seguit del 25,1% en anglès i només un 8,7% en català. La investigació apunta que la priorització de la publicació en revistes internacionals de prestigi, que afavoreixen l’anglès per a un major impacte científic, i les polítiques d’acreditació que valoren aquestes publicacions, contribueixen a la marginalització del català. A més, sis de les revistes analitzades no accepten textos en català i cap publica en els tres idiomes (català, castellà i anglès) simultàniament. L’estudi atribueix aquesta situació a l’ús per defecte del castellà, la manca de recursos per a la recerca en català i la desvinculació progressiva de les revistes amb el context català. Com a solució, proposa canvis en les polítiques d’acreditació, més recursos per a la recerca en català i un major suport institucional a les investigacions sobre temàtiques pròpies dels territoris de parla catalana.

      Protecció Civil va activar el pla Inuncat en fase d’alerta davant la previsió de pluges intenses del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Dilluns, es van preveure pluges intenses al litoral sud i a la zona central del país. El Meteocat va emetre un avís de perill alt (4 sobre 6) per a les Terres de l’Ebre i el litoral tarragoní, i de perill moderat per a la resta de comarques afectades. Es va activar l’alerta vermella al sud, taronja i groga a 33 comarques. Al Montsià i el Baix Ebre, les classes van acabar a les 14h i es van enviar alertes als mòbils. Es preveien fins a 40 litres per metre quadrat en mitja hora, amb possibilitat de tempestes i fenòmens de temps violent. Dimarts, la intensitat de la pluja va disminuir, però l’alerta es va mantenir a 21 comarques, quatre d’elles en nivell taronja. Protecció Civil va mantenir activada l’alerta del pla Inuncat i va recordar el telèfon d’emergències 112. El Meteocat va recomanar evitar desplaçaments innecessaris i no travessar zones inundables.

        Millores i Afectacions a Rodalies

        Adif i Renfe, en col·laboració amb la Generalitat, implementaran diverses millores a la xarxa de Rodalies els pròxims mesos, que comportaran afectacions significatives. L’obra més destacada és el desdoblament de l’R3 entre Parets del Vallès i la Garriga, que començarà el 7 d’octubre de 2025 i s’allargarà durant 16 mesos, dividit en dues fases. La primera, fins al maig del 2026, interromprà el servei entre Montcada Bifurcació i la Garriga, mentre que la segona afectarà el tram Mollet Santa Rosa - la Garriga. Es disposarà d’un servei alternatiu d’autobusos. A més, l’R3 patirà afectacions el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre entre Vic i Balenyà-Tona-Seva per l’ampliació de la via 2 de l’estació de Vic. Altres actuacions inclouen la renovació de l’estació de Castelldefels (22 al 28 de setembre), afectant l’R2 i R2 Sud, amb servei alternatiu d’autobusos; el canvi de catenària entre Figueres i Portbou, amb afectacions els caps de setmana de setembre, octubre i novembre; i el soterrament de vies a Montcada i Reixac, amb talls a l’R2 Nord, R7 i R11 els caps de setmana del 20 i 21 de setembre i del 6 a l'11 de desembre. Finalment, es preveu una intervenció de tres mesos als Túnels del Garraf a partir de gener de 2026, afectant l’R2 Sud i els regionals. S’ha posat èmfasi en la coordinació del transport alternatiu per carretera per minimitzar les molèsties als usuaris.

          La Dra. Claudia Henschke, pionera en el cribratge de càncer de pulmó amb TACs de baixa dosi de radiació, va visitar Lleida per conèixer el programa de detecció precoç que s’hi aplica des de fa dos anys, similar al que ella va impulsar als Estats Units. Aquest programa, que involucra a l’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital Santa Maria i l’IRB Lleida, forma part d’un projecte internacional amb 90 centres i finançat per l’Hospital Mount Sinai de Nova York. La detecció precoç augmenta la supervivència fins a un 80% i el programa de Lleida, que inclou més de 450 persones, se centra en fumadors i exfumadors, especialment aquells amb MPOC o emfisema. Henschke va destacar la importància d’aquests programes i la necessitat de temps i perseverança per a la seva implementació global. Paral·lelament, el projecte Cassandra a Espanya busca introduir el cribratge amb TAC en la sanitat pública, tot i la controvèrsia sobre els recursos que implica. S’ha demostrat l’eficàcia d’aquest mètode, especialment en fumadors i exfumadors, però la seva implementació a gran escala presenta reptes logístics i econòmics. A més, l’augment del càncer de pulmó en no fumadors s’atribueix a la contaminació i al gas radó, un gas radioactiu natural que es concentra en espais mal ventilats. Finalment, els avenços en el diagnòstic genètic molecular i la immunoteràpia han revolucionat el tractament, permetent teràpies personalitzades i menys agressives, millorant significativament el pronòstic i la supervivència dels pacients. L’augment del tabaquisme en adolescents a causa dels vaporejadors preocupa, ja que també són tòxics.

            La Comissió Europea ha imposat una multa de 2.950 milions d’euros a Google per abús de poder en el mercat de la publicitat en línia. Brussel·les acusa el gegant tecnològic d’afavorir els seus propis serveis en detriment de la competència, perjudicant editors, anunciants i consumidors. La vicepresidenta de la Comissió i responsable de Competència, Teresa Ribera, ha afirmat que la decisió demostra l’abús de la posició dominant de Google i ha advertit que si no presenta una solució, la Comissió imposarà mesures més contundents. Google té 60 dies per informar sobre les mesures que prendrà per corregir la situació. La multinacional, a través de Lee-Anne Mulholland, vicepresidenta i directora global d’Assumptes Reguladors, ha anunciat que recorrerà la multa, considerant-la injustificada i perjudicial per a milers d’empreses europees. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat la multa, qualificant-la d’injustícia i amenaçant amb represàlies contra Europa. Trump considera que la multa perjudica les inversions i l’ocupació nord-americanes i ha anunciat una investigació per determinar si les pràctiques comercials europees perjudiquen l’economia dels Estats Units, amb la possibilitat d’imposar aranzels addicionals. Aquesta és la segona multa més gran imposada per la CE a Google, després de la multa de més de 4.000 milions d’euros per violar les normes de competència a través d’Android.

              Els Mossos d’Esquadra han detingut a Castelldefels un home acusat de dues agressions sexuals a Gavà, comeses l'1 d’octubre i el 24 de gener. L’agressor utilitzava disfresses – barret, perruca, ulleres de pasta i bigoti postís – per evitar ser identificat. En la primera agressió, va utilitzar una arma blanca i va ferir la víctima a les mans i braços. En la segona, va emprar una pistola i un ganivet, i va immobilitzar la víctima. Les descripcions precises de les víctimes van ser claus per a la investigació de la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS), que va treballar amb la hipòtesi d’un agressor serial. Gràcies a la vigilància a la zona i l’avís d’una testimoni, l’home va ser detingut el 2 de setembre. Les proves forenses van vincular-lo directament amb les dues agressions. L’acusat, considerat perillós, ha ingressat a presó provisional per ordre judicial, acusat de dos delictes d’agressió sexual amb violència i intimidació, dos de lesions, tinença d’armes i robatori amb violència i intimidació.

                Una esllavissada de terra causada per aiguats torrencials ha arrasat el poble de Tarsin, a l’oest del Sudan, deixant un saldo devastador d’almenys mil morts. Només s’ha trobat un supervivent. La tragèdia va tenir lloc diumenge passat a les muntanyes de Marra, on molts residents, inclosos els habitants de Tarsin, s’havien refugiat per escapar de la guerra civil que assola el país des de l’abril del 2023. L’Exèrcit d’Alliberament del Sudan (SLMA) va confirmar la catàstrofe i ha sol·licitat ajuda a les Nacions Unides per a les tasques de recuperació. La regió ja patia una greu crisi humanitària a causa del conflicte entre l’exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid (RSF), amb escassetat d’aliments i medicaments. Aquesta guerra civil ha deixat més de la meitat de la població sudanesa en situació de fam crítica, ha provocat el desplaçament de milions de persones i ha causat més de 20.000 morts, concentrant els combats a la capital, Khartum, i la regió de Darfur.

                  Saül Gordillo, exdirector de Catalunya Ràdio i de l’ACN, ha acceptat una condemna d’un any i sis mesos de presó per agredir sexualment una treballadora d’El Principal, el digital que dirigia. Aquest acord amb la Fiscalia i l’acusació particular evita un segon judici per agressió sexual. Els fets van tenir lloc durant el sopar de Nadal de l’empresa el desembre de 2022. Gordillo va oferir-se a acompanyar la víctima a casa i, segons el relat de la víctima, la va agredir sexualment dins del vehicle mentre ella estava inconscient a causa del consum d’alcohol. A més de la pena de presó, Gordillo haurà d’indemnitzar la víctima amb 30.000 euros per danys morals, complir dos anys de llibertat vigilada, quatre anys d’inhabilitació per treballar amb menors i una ordre d’allunyament. Aquesta és la segona condemna per agressió sexual per a Gordillo, que ja va ser condemnat a un any de presó per un altre cas d’agressió sexual a una periodista del mateix mitjà, també durant la mateixa nit. El Tribunal Suprem va confirmar aquesta primera condemna al maig. En ambdós casos, les agressions van ocórrer després del sopar de Nadal d’El Principal a un restaurant de Barcelona i posteriorment a la Sala Apolo.

                    El Departament de Territori ha anunciat 62 millores al servei de bus interurbà, amb una inversió de 4,2 milions d’euros, dins d’un pla de xoc que preveu destinar-hi 17 milions entre el 2025 i el 2026. Aquesta actuació respon a l’augment de la demanda, que va superar els 82 milions de viatges el 2024, un 17,1% més que el 2019. Quatre noves línies s’han posat en marxa: El Vendrell - Barcelona, Calafell - Barcelona, Hostalric - Universitat de Vic i Pont de Suert - Tremp. A més, s’ha augmentat la freqüència en 15 línies ja existents, com l’Exprés e6 Vilafranca - Barcelona, l’e5 Igualada - Barcelona, l’e18 Sant Sadurní d’Anoia - Barcelona, l’e2 Alfarràs - Lleida, l’e3 Alcarràs - Lleida i l’e5 Almacelles - Lleida. També s’han millorat els serveis de la línia Olot - Barcelona i s’estan negociant millores per a les línies Ripollet - UAB, Badia - Barberà - UAB i l’exprés e3 Barcelona - Cerdanyola - UAB. Sílvia Paneque, consellera de Territori, i Manel Nadal, secretari de Mobilitat, han destacat la importància d’aquestes millores per connectar la ciutadania amb els centres de treball, educatius i d’oci.