ElResum.cat

Societat

Catalunya va experimentar una onada de calor intensa a principis de juliol, amb temperatures que van arribar als 46 graus a Huelva, la temperatura més alta registrada en un mes de juny. El dilluns 2 de juliol va ser un dels dies més calorosos, amb temperatures de 10 a 15 graus per sobre de la mitjana, superant els 40 graus a l’interior i al sud de la península. El Meteocat va emetre avisos grocs i taronges a tot el territori, i ‘Meteosalud’ va declarar risc vermell a diverses zones, incloent la depressió central de Barcelona, Lleida i Tarragona. La nit va ser excepcionalment càlida, amb temperatures mínimes que no van baixar dels 25 graus en gran part del territori. A Barcelona, les mínimes van rondar els 27 graus. A partir del dimecres 2 de juliol, les temperatures van començar a baixar lleugerament, tot i que es van mantenir altes a Ponent, amb màximes entre 39 i 41 graus. Es van registrar ruixats intensos a la Catalunya central i al nord. El cap de setmana del 5 i 6 de juliol va estar marcat per les pluges a tot el territori i un descens de les temperatures. El dilluns 7 de juliol va continuar la baixada de temperatures, amb ruixats continuats a la tarda al litoral, especialment al Baix Llobregat, Garraf, Baix Penedès i Tarragonès. El dimarts 8 de juliol, les temperatures es van estabilitzar al voltant dels 30 graus, amb ruixats al litoral i al nord-est.

    La Fundació Puigvert celebra 20 anys des de la primera cirurgia robòtica a Catalunya, realitzada el 6 de juliol de 2005 pel Dr. Humberto Villavivencio i el Dr. Joan Palou. Aquesta intervenció pionera, una prostatectomia radical amb el robot Da Vinci, va marcar l’inici d’una nova era en la cirurgia urològica. Des de llavors, la Fundació Puigvert ha realitzat més de 2.500 cirurgies robòtiques, consolidant-se com a referent mundial en aquest àmbit. La cirurgia robòtica ofereix avantatges significatius, com ara més precisió, menys dolor postoperatori, i recuperacions més ràpides. Juan Muñoz, un dels primers pacients operats amb aquesta tècnica, destaca la seva ràpida recuperació després d’una cistectomia radical. L’expansió d’aquesta tecnologia, amb l’arribada de robots com Hugo, apunta cap a una “democratització” de la cirurgia robòtica, fent-la més accessible. A més, la telecirurgia, exemplificada per una intervenció pionera realitzada pel Dr. Alberto Breda, permet operar pacients a distància, com en el cas d’un pacient operat a la Xina des de Bordeus. La intel·ligència artificial es presenta com el proper avenç en cirurgia robòtica, prometent millorar encara més la precisió i l’estandardització de les intervencions.

      Tragèdia a Pals i Barcelona

      Dissabte a la nit, durant la desena edició de la Nit d’Espelmes a Pals, Baix Empordà, tres persones van resultar ferides amb cremades de diversa consideració. L’accident va ocórrer quan es va encendre el vestit d’una voluntària, provocant cremades a dues persones més. Els ferits van ser traslladats a la unitat de cremats de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. L’Ajuntament de Pals ha lamentat l’incident i ha obert una investigació. En un altre succés tràgic, una dona de 80 anys va morir atropellada pel seu propi cotxe al districte de Gràcia de Barcelona divendres. El vehicle, mal frenat, la va atropellar després que ella l’aparqués. Aquesta és la sisena víctima mortal en accidents de trànsit a Barcelona aquest 2025. Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, va expressar preocupació per l’augment d’accidents, especialment entre els menors de 35 anys, i va destacar la presència d’alcohol i excés de velocitat com a factors importants en els accidents recents.

        Defunció de l'actor Julian McMahon

        L’actor australià Julian McMahon ha mort als 56 anys a Florida després d’una batalla contra el càncer. Conegut pel seu paper com a Christian Troy a la sèrie Nip/Tuck, McMahon va rebre una nominació al Globus d’Or per aquesta interpretació. La seva esposa, Kelly Paniagua, va confirmar la notícia, destacant la passió de McMahon per la vida, la seva família, la seva feina i els seus fans. Nascut a Sidney, fill de l’ex-primer ministre australià Billy McMahon, va iniciar la seva carrera a Austràlia abans de traslladar-se a Hollywood. Va participar en sèries com Profiler, Embruixades (on va interpretar a Cole Turner), i FBI: Most Wanted. També va actuar en pel·lícules com Els quatre fantàstics i la seva seqüela, així com Red, Premonition i El rostro del asesino. Abans de casar-se amb Paniagua, McMahon va estar casat amb Dannii Minogue i Brooke Burns, amb qui va tenir una filla, Madison Elizabeth McMahon. Els seus últims treballs inclouen la pel·lícula The surfer i les sèries Domingos con Las Supremes i La residencia.

          L’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua ha revelat que el 41,8% de la població catalana creu que parlar català hauria de ser un requisit laboral obligatori, mentre que el 82,4% ho considera important per a l’ascens professional. Curiosament, aquest percentatge és més alt entre els castellanoparlants inicials. Malgrat aquesta percepció, l’ús del català continua sent baix, amb un canvi de llengua freqüent cap al castellà. Òscar Escuder, president de la Plataforma, atribueix aquesta situació a la minorització de la llengua i la manca d’actuació de les administracions. A més, s’ha destacat la manca de sancions per incompliment del català a l’educació i la baixa taxa de sancions per vulneració dels drets lingüístics dels consumidors. Paral·lelament, només el 8,6% dels nascuts a l’estranger utilitzen habitualment el català, i un 35% d’aquest col·lectiu considera insuficients les oportunitats per aprendre’l. D’altra banda, una enquesta del CEO mostra una preocupació creixent per l’accés a l’habitatge. El 74% dels catalans donen suport a la limitació dels pisos turístics i el 71% a la regulació dels preus del lloguer. La construcció de 50.000 vivendes públiques pel Govern rep un ampli suport, amb una valoració mitjana de 8 sobre 10. El 90% dels enquestats coincideixen que les dificultats per accedir a l’habitatge afecten negativament la qualitat de vida.

            Divendres al migdia, diversos accidents van provocar importants retencions a l’AP-7. Un accident múltiple amb set turismes implicats a Avinyonet del Penedès va generar cues de fins a 16 quilòmetres en sentit sud, direcció Tarragona. L’incident, que va tenir lloc a les 12:19, va obligar inicialment al tall de dos carrils i posteriorment al tall total de l’autopista durant mitja hora per retirar els vehicles. Tot i que cap a les tres de la tarda es va restablir la circulació, encara quedaven vehicles al voral i es van registrar retencions intermitents fins a Martorell. El Servei Català de Trànsit va recomanar com a alternatives la N-340 i la C-32, on també es van formar cues. A més, un altre accident entre Salt i Aiguaviva, en sentit nord, va provocar el tall de dos carrils i 4 quilòmetres de retencions. A la B-20, a l’altura del nus de la Trinitat, també es van registrar 10 quilòmetres de congestió.

              Els catalans mostren un gran interès en temes de seguretat ciutadana, economia i feina, i política, segons un estudi de Prensa Ibérica i LLYC. Aquest estudi, presentat al Palau Robert, revela que el 86% dels catalans s’informen sobre successos relacionats amb la inseguretat. Altres temes rellevants inclouen economia i feina (78%), política (77%), transport (68%), cultura (67%), canvi climàtic i esport (66%). L’estudi conclou que els temes quotidians, com la gestió de l’habitatge i les infraestructures, són els que més interessen. A més, els temes generals tendeixen a la polarització, especialment en l’àmbit polític. TikTok s’ha convertit en una eina important per a la informació, especialment entre els joves, amb un 64% dels joves d’entre 16 i 24 anys utilitzant-la com a font d’informació. No obstant això, l’ús de la plataforma per part dels polítics catalans és “millorable”, segons Anna Carulla, consultora política, ja que sovint no s’adapten al format i al llenguatge de la xarxa. Xavier Tomàs, consultor de comunicació, critica l’ús de TikTok per part de polítics com Salvador Illa i Carles Puigdemont, que publiquen contingut poc adaptat a la plataforma. S’esmenten Xavier García Albiol, Rita Maestre, Emiliano García-Page i Alfonso Rueda com a exemples d’ús més efectiu de la xarxa. Finalment, l’extrema dreta, especialment Vox, destaca pel seu domini de TikTok, utilitzant-lo com a eina de propaganda. L’algoritme de la plataforma i l’ús de vídeos curts i verticals han revolucionat la comunicació política, arribant fins i tot a aquells que no tenen perfil a la xarxa.

                La Generalitat de Catalunya ha signat un conveni amb les universitats públiques per oferir 2.000 pràctiques remunerades en els pròxims quatre anys. Aquest programa, dotat amb 24,2 milions d’euros, busca atreure talent jove per modernitzar els serveis públics i afrontar la jubilació de 24.000 treballadors en els cinc anys vinents. Les pràctiques, que començaran a la tardor per als universitaris i a finals d’any per als estudiants d’FP, oferiran una ajuda de 10 euros/hora per als universitaris i 7 euros/hora per als de cicles formatius, amb un màxim de 450 hores. El programa inclou totes les branques de tots els departaments de la Generalitat i organismes autònoms, tot i que prioritza àrees com el disseny digital, analítica de dades, intel·ligència artificial i enginyeries. Més de 600 treballadors de l’administració s’han inscrit com a tutors, rebent un complement de fins a 500 euros. Laia Nadal, rectora de la UPF i presidenta de l’ACUP, ha destacat l’oportunitat que representa el conveni tant per als estudiants com per a l’administració. Albert Dalmau, conseller de Presidència, ha afirmat que l’objectiu és que els joves considerin l’administració pública com una opció de carrera professional, i ha deixat la porta oberta a ampliar el programa més enllà de les 2.000 places inicials.

                  Un incendi ha afectat una nau industrial al polígon Can Ribó de Badalona, al carrer Eduard Marquina, dijous a la tarda. Dotze dotacions dels Bombers de la Generalitat, amb el suport dels Bombers de Barcelona, han treballat per extingir el foc, que ha cremat totalment una planxisteria d’una sola planta. La part posterior de la nau ha col·lapsat i les flames també han afectat una nau contigua. L’incendi ha generat una densa columna de fum negre visible des de diversos punts de Barcelona, Badalona i voltants. Afortunadament, cap treballador ha resultat afectat i, atès que la nau es troba lluny de zones residencials, no s’han previst afectacions a la població. Els bombers han aconseguit estabilitzar l’incendi i han continuat treballant des de l’exterior amb gran cabal d’aigua. L’Ajuntament de Badalona ha recomanat als veïns no acostar-se a la zona afectada. Aquest incident s’emmarca en un context d’augment d’incendis a Catalunya durant l’estiu, tant en zones rurals com en naus industrials.

                    Un informe de la Fundació BBVA i l’institut Ivie, titulat Present i futur de la joventut espanyola, alerta sobre les dificultats que afrontaran els joves per jubilar-se. L’estudi indica que la incorporació tardana al món laboral, amb una taxa d’ocupació juvenil 15 punts inferior a la de 2007, provocarà que molts joves només hagin cotitzat 30 anys al 2065. Aquesta situació els obligaria a retardar la seva jubilació fins als 71 anys per mantenir el seu nivell de vida, a menys que comptin amb estalvis significatius. Per mantenir el nivell de vida amb la legislació actual, es necessitarien 40 anys cotitzats per jubilar-se als 65, o 35 anys per jubilar-se als 68. La taxa de substitució, que compara els ingressos durant la jubilació amb els ingressos previs, disminuiria del 77,1% actual al 75,3% per a qui hagi cotitzat 30 anys al 2065. Si s’implementessin reformes addicionals en el sistema de pensions, com les plantejades pel BBVA, aquesta taxa podria reduir-se fins a 20 punts, deixant la pensió en poc més de la meitat de l’últim salari. A més, les reformes previstes per després del 2050, com el mecanisme d’equitat intergeneracional i la quota de solidaritat, augmentaran les contribucions dels joves a la Seguretat Social, però no la seva pensió, ja que el sistema espanyol es basa en la quantitat cotitzada, no en el percentatge.