El Banc Europeu d’Inversions (BEI), presidit per Nadia Calviño, destinarà 1.500 milions d’euros a Catalunya abans de final d’any, amb una quarta part dedicada a l’habitatge, incloent-hi la construcció de 640 pisos socials a Barcelona. Aquesta inversió europea, que també donarà suport a infraestructures i transport, complementa les iniciatives del govern català per afrontar la crisi residencial. En aquest sentit, el programa “Préstec Emancipació”, gestionat per l’Institut Català de Finances (ICF), ja ha concedit ajuts a prop de 900 joves per finançar l’entrada del seu primer habitatge, que passa a ser de protecció oficial. Malgrat aquests esforços, Calviño ha advertit que en el pròxim pressupost de la UE només la despesa en defensa quedarà exclosa de les regles de control del dèficit, a diferència de la inversió en habitatge.

La periodista Maribel Vilaplana ha estat hospitalitzada per una greu crisi d’ansietat pocs dies abans de la seva declaració com a testimoni clau en la investigació judicial sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre, que va causar 229 morts. El seu ingrés es produeix hores després que el diari Levante-EMV publiqués que Vilaplana hauria mostrat al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, un vídeo de les severes inundacions a Utiel a les 17:40 hores durant el dinar de gairebé quatre hores que van compartir el dia de la catàstrofe. La jutgessa del cas busca aclarir la cronologia dels fets i el nivell d’informació que tenia el president en aquells moments crítics, motiu pel qual el testimoni de Vilaplana sobre les trucades rebudes per Mazón i altres detalls és considerat crucial.

En menys de 48 hores s’han produït tres successos mortals a diferents localitats catalanes. Dijous, un home de 54 anys va morir a Viladecans en caure des d’una alçada de 14 metres mentre treballava en una teulada. L’endemà, un altre home de 56 anys va perdre la vida en circumstàncies similars a Igualada, en precipitar-se també des del sostre de la seva empresa. Ambdós casos són considerats accidents laborals i estan sent investigats pels Mossos d’Esquadra, que han informat el Departament d’Empresa i Treball. A aquests fets s’hi suma la mort d’un jove de 23 anys la matinada de dissabte a Lleida, el cos del qual va ser trobat pels Bombers de la Generalitat després d’un incendi en un edifici. Les causes d’aquest darrer succés també estan sota investigació policial.

El gegant del comerç electrònic Amazon ha iniciat un procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) que afectarà un màxim de 1.200 treballadors de les seves oficines corporatives a Espanya. La mesura impactarà les seus de Madrid (Amazon Digital Spain) i Barcelona (Amazon Spain Service), excloent explícitament el personal dels centres logístics i la resta d’operacions nacionals. Aquest ajust forma part d’una reestructuració global més àmplia anunciada per la multinacional, que preveu la supressió de 14.000 llocs de treball corporatius a tot el món. La companyia justifica la decisió per la necessitat de reduir la burocràcia, compensar la sobrecontractació durant la pandèmia i mantenir una estructura més àgil, en un context on també aposta per l’automatització. Aquesta retallada de personal es produeix després d’una onada prèvia d’acomiadaments i malgrat que Amazon va registrar beneficis significatius recentment.

Els recents suïcidis d’adolescents com Sandra Peña a Sevilla i un jove a Almacelles, presumptes víctimes d’assetjament escolar, han desencadenat una resposta contundent. El Sindicat d’Estudiants ha convocat una vaga i manifestacions a ciutats com Barcelona per denunciar la inacció dels centres educatius i les fallades sistèmiques. La dificultat per identificar correctament el bullying, distingint-lo de conflictes puntuals, i la tolerància amb la “violència de baixa intensitat” són barreres clau, segons experts com Toni García Arias i Susanna López. Per combatre-ho, es proposa un enfocament integral basat en la formació de tota la comunitat educativa i la prevenció des de les primeres etapes, com demostra el programa “Aquí, prou bullying”. Aquesta mobilització social busca solucions a un problema creixent, amb 1.696 casos denunciats a Catalunya el curs passat.

Mentre Protecció Civil de la Generalitat, dirigida per Marta Cassany, prepara una prova massiva del sistema d’alertes a mòbils ES-ALERT per al 3 de novembre a la regió de Barcelona per familiaritzar la ciutadania i garantir la seva eficàcia, l’ús d’aquesta mateixa eina es troba al centre d’una greu polèmica al País Valencià. La gestió de la recent DANA, que va provocar 229 morts, està sota investigació judicial, centrant-se en el retard de l’enviament de l’alerta. L’exconsellera d’Interior valenciana, Salomé Pradas, assegura que va mantenir informat en tot moment el president Carlos Mazón sobre la decisió d’enviar el missatge, una versió que contradiu directament les declaracions del president, qui nega haver estat notificat. Aquesta situació evidencia el contrast entre la preparació preventiva del sistema a Catalunya i les qüestionades decisions durant una catàstrofe real.

Els sindicats UGT FESMC, CCOO i CGT han convocat cinc jornades de vaga de 24 hores al Trambaix i el Trambesòs, començant el 31 d’octubre i continuant els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. La mobilització sorgeix després d’un any de negociacions infructuoses per al nou conveni col·lectiu. Els representants dels treballadors acusen l’empresa TRAM de mostrar-se “inflexible” i de proposar condicions que suposen un “retrocés dels drets adquirits”. Durant les aturades, s’han establert uns serveis mínims del 40% a les hores punta (de 6:30 a 9:30 i de 16:00 a 20:00) i del 20% durant la resta de la jornada. Els sindicats defensen la vaga com una eina de pressió legítima per aconseguir una “negociació real” i un acord just.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat un home a dos anys de presó, una multa i una indemnització per delictes d’odi i contra la integritat moral per les seves publicacions a la xarxa social X. Els missatges anaven dirigits contra la família de Canet de Mar que va sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’aplicació del 25% de classes en castellà a l’escola Turó del Drac. La sentència estableix que els tuits de l’acusat, que incitaven a “perseguir” la família, publicar les seves dades i fer-los “viure un infern” per forçar-los a marxar, van superar els límits de la llibertat d’expressió i van constituir un discurs d’odi. En el mateix judici, altres dos acusats van ser absolts en considerar el tribunal que les seves manifestacions, tot i ser crítiques, s’emmarcaven dins del debat públic legítim.

Milers de ciutadans han participat en diverses manifestacions a València i municipis afectats per homenatjar les 229 víctimes de la DANA i exigir responsabilitats polítiques al govern de Carlos Mazón. Les protestes, organitzades per entitats com l’Acord Social Valencià, han denunciat la “negligència criminal” i les “polítiques negacionistes” del Consell. Una de les marxes més simbòliques va recórrer el trajecte fins al restaurant El Ventorro, on es trobava el president durant les hores crítiques de la tragèdia. Paral·lelament, una altra marxa silenciosa va confluir a Benetússer i es van organitzar cassolades a diversos barris de València. Amb lemes com “Mazón dimissió” i “No són morts, són assassinats”, els manifestants van expressar la seva indignació i van reclamar justícia, realitzant actes com la col·locació de 229 mantes tèrmiques a la plaça de la Verge en record dels morts.

Les administracions del Consorci de la Mina, liderades per la Generalitat, han presentat un nou pla de transformació per al barri de Sant Adrià del Besòs amb un horitzó fins al 2030 i una inversió de 113 milions d’euros. El projecte se centra en l’enderrocament del bloc Venus, un símbol de la degradació del barri. Per accelerar el procés, s’ha canviat l’estratègia de reallotjament de les 200 famílies restants, que seran reubicades en pisos de segona mà per poder buidar l’edifici el 2027 i enderrocar-lo el 2028. A més, el pla inclou la construcció de 356 habitatges socials, una residència per a gent gran, una escola bressol i un Centre Internacional de Lluites Olímpiques. El president Salvador Illa ha destacat el compromís institucional, mentre que l’alcaldessa Filo Cañete ha subratllat que l’enderroc del bloc Venus suposa “enderrocar l’estigmatització”.