José Felipe Bertrán de Caralt, prominent empresari i mecenes barceloní, ha mort als 98 anys. Més enllà del seu llegat com a president d’Aigües de Barcelona, Pirelli Espanya, Material Agropecuaria i Asland, Bertrán de Caralt va ser víctima d’extorsió per part del jutge Luis Pascual Estevill i l’advocat Joan Piqué Vidal. Malgrat la pressió per contractar Piqué Vidal i pagar una important suma de diners, Bertrán de Caralt es va negar a cedir a l’extorsió. Estevill i Piqué Vidal van ser posteriorment condemnats per suborn, prevaricació i detenció il·legal. Pertanyent a un llinatge burgès amb figures com Josep Bertran i Musitu, la seva vida va estar marcada per la Guerra Civil i el franquisme, però sempre va mantenir un compromís amb la societat civil a través d’organitzacions com la Fundació d’Amics del Museu del Prado, el MNAC, la Germandat de Poblet i el Cercle d’Economia.

Paral·lelament, un home ha estat condemnat a 31 anys de presó per l’assassinat de la seva exparella al barri del Clot. La víctima, que l’havia denunciat per maltractaments i amenaces de mort pocs dies abans del crim, no disposava de mesures de protecció. El jutge i el jurat van considerar l’acusat culpable de set delictes, incloent l’assassinat amb traïdoria i agreujant de violència de gènere. La confessió i la col·laboració amb la justícia van influir en la reducció de la pena inicialment sol·licitada per la fiscalia, que era de 43 anys. El fiscal va destacar el patiment prolongat de la víctima, sotmesa a agressions, vexacions i assetjament durant anys. L’assassinat, qualificat de premeditat pels metges forenses, posa de manifest la gravetat de la violència masclista.

Òmnium Cultural, l’ANC i Irídia han recorregut al Tribunal Suprem l’amnistia concedida a 46 policies nacionals investigats per les càrregues de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona. Les entitats argumenten que l’actuació policial va ser desproporcionada i excessiva, causant lesions greus als votants, i la qualifiquen de tortures i tracte degradant o inhumà, delictes exclosos de l’amnistia. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha criticat la decisió d’amnistiar els agents, considerant-la una irresponsabilitat de l’Estat. Tant el jutjat número 7 de Barcelona com l’Audiència de Barcelona havien atorgat prèviament l’amnistia. Òmnium manté la seva acusació popular i lamenta que, vuit anys després, les víctimes no hagin obtingut justícia ni reparació. L’entitat continuarà exercint d’acusació popular en causes similars, com la de Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada per la policia.

Dimarts a la tarda, un home va ser investigat pels Mossos d’Esquadra per presumptament llançar líquid corrosiu a dos gossos a Olot. L’incident va tenir lloc al barri de Benavent, on l’individu va ser gravat per càmeres de seguretat mentre utilitzava una xeringa per ruixar el líquid als animals a través de la tanca d’una propietat. Afortunadament, els gossos van rebre assistència veterinària i es preveu que es recuperin. La denúncia, presentada pels propietaris dels animals el mateix dimarts, va incloure les imatges com a prova. Els Mossos han identificat el presumpte autor, que s’enfronta a càrrecs per violar la llei de protecció dels drets i el benestar dels animals. El jutge determinarà el grau de la infracció i la sanció corresponent. Aquest incident ha generat preocupació entre els veïns del barri, que afirmen haver-hi hagut altres casos d’enverinament d’animals.

Isak Andic, fundador de Mango, va morir el 14 de desembre en caure accidentalment mentre feia senderisme amb el seu fill, Jonathan, prop de les coves de Salnitre a Collbató. Els Mossos d’Esquadra han conclòs la investigació, confirmant la naturalesa accidental de la mort i descartant qualsevol indici de criminalitat. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 de Martorell, que havia reobrir el cas al març després d’un arxivament inicial al gener per prescripció de terminis, ara ha de decidir si arxiva definitivament la investigació. L’informe policial inclou les declaracions de Jonathan, que va presenciar la caiguda del seu pare. Tot i algunes inconsistències inicials en el seu testimoni, atribuïdes a l’estat de xoc, la seva versió es manté: anava uns metres per davant del seu pare quan el va veure caure. L’anàlisi del mòbil d’Andic no ha aportat informació rellevant. Els informes forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya confirmen que la mort va ser instantània a causa de l’impacte, descartant qualsevol problema de salut previ. Andic, nascut a Istanbul el 1953 i arribat a Catalunya als 14 anys, va fundar Mango el 1984, convertint-la en un imperi de la moda amb presència en més de 100 països. La seva fortuna s’estimava en 2.700 milions d’euros el 2023.

Andriy Portnov, exassessor del govern ucraïnès durant el mandat del president prorús Víktor Ianukóvitx (2010-2014), ha estat assassinat a trets a Pozuelo de Alarcón, Madrid. L’incident va tenir lloc dimecres al matí davant del Col·legi Americà, on Portnov havia deixat les seves filles. La policia treballa amb la hipòtesi d’una venjança. Portnov va rebre almenys cinc trets a l’esquena i al cap mentre pujava al seu cotxe. Els agressors van fugir cap a una zona boscosa. Portnov va ser una figura clau en el govern Ianukóvitx, redactant les controvertides “lleis de la dictadura” que van restringir drets civils durant les protestes de l’Euromaidan del 2013. Acusat de corrupció, malversació i violació dels drets humans, va ser investigat per la Unió Europea i el Departament del Tresor dels Estats Units, que li va imposar sancions. Després de la caiguda del govern Ianukóvitx, va residir a Rússia i Viena abans de tornar a Ucraïna el 2019, tot i les investigacions obertes per corrupció i traïció. Posteriorment, es va traslladar a Madrid.

El director i guionista Mariano Ozores ha mort aquest dimecres als 98 anys a Madrid. Figura clau de la comèdia espanyola, Ozores va deixar un llegat de 96 pel·lícules i 150 guions, que van atreure prop de 90 milions d’espectadors al llarg de més de quatre dècades. Va ser especialment popular entre els anys 60 i 80, durant el franquisme i la transició, amb un cinema popular que connectava amb el públic de l’època. Malgrat l’etiqueta d’“espanyolades”, que rebutjava, les seves comèdies, protagonitzades per actors com Alfredo Landa, José Luis López Vázquez, Fernando Esteso i Andrés Pajares, van marcar una època. Fill d’actors, Ozores va començar la seva carrera teatral als 17 anys, treballant en diversos rols a la companyia dels seus pares. Posteriorment, va entrar al món del cinema com a guionista i, més tard, com a director. El 1982 va dirigir sis pel·lícules, demostrant la seva prolífica capacitat de treball. La seva col·laboració amb Esteso i Pajares, especialment durant l’època del “destape”, va resultar en grans èxits de taquilla, com “Los bingueros”. L’Acadèmia de Cine, de la qual va ser un dels primers membres, li va atorgar el Goya d’Honor el 2016, reconeixent la seva contribució al cinema espanyol. Ozores va dedicar el premi al públic i als actors amb qui va treballar, especialment els seus germans Antonio i José Luis Ozores.

El Govern, a través del Servei Català de Trànsit (SCT), invertirà 2,1 milions d’euros en sis nous radars autònoms o radars de remolc, que se sumaran als quatre ja existents. Aquesta mesura, prevista per als pròxims dos anys, pretén combatre l’excés de velocitat en punts de la xarxa viària catalana amb alta concentració d’accidents. Aquests radars, un sistema pioner a Espanya, es caracteritzen per la seva mobilitat i autonomia elèctrica, podent ser instal·lats durant diversos dies en qualsevol punt de la xarxa viària. Utilitzen tecnologia làser per a un seguiment dinàmic dels vehicles i la detecció de l’excés de velocitat en múltiples carrils simultàniament. La connexió a internet permet la gestió immediata de les infraccions, sense necessitat de presència policial. El SCT ha elaborat un estudi per determinar les ubicacions d’aquests radars, prioritzant els trams amb major sinistralitat. Els dispositius, visibles per als conductors, s’instal·len de forma segura al marge de la carretera i compten amb protecció antivandalisme. L’experiència prèvia amb radars fixos ha demostrat una disminució de la sinistralitat d’entre el 65% i el 80% en els trams on s’han instal·lat, ja que la velocitat és un factor clau en la gravetat dels accidents. Aquesta iniciativa s’emmarca en el Pla de Seguretat Viària 2024-2026, que busca reduir la mortalitat en vies interurbanes.

Aquest diumenge, un conductor va morir en un accident a l’A-2 a Òdena (Anoia) després que la seva furgoneta sortís de la via al punt quilomètric 557 i bolqués. El passatger va ser traslladat a l’Hospital de Bellvitge en estat greu. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) van atendre l’accident. Aquesta va ser la víctima mortal número 55 a les carreteres catalanes aquest any. En un altre incident, dilluns al matí, un conductor va morir en una sortida de via a l’AP-7 a Masdenverge (Montsià) al punt quilomètric 330. El vehicle va sortir de la via, va xocar amb una tanca i va bolcar. El conductor, únic ocupant del vehicle, va morir. Aquest accident va elevar el nombre de víctimes mortals a les carreteres catalanes a 56 des de principis d’any. Els Mossos d’Esquadra, els Bombers i el SEM també van respondre a aquest incident.

El 17 de febrer de 2024, un Airbus A321 de Lufthansa que cobria la ruta Frankfurt-Sevilla va experimentar un incident en què va volar sense pilot durant aproximadament 10 minuts. El copilot es va desmaiar mentre es trobava sol a la cabina, ja que la pilot havia anat al lavabo. Durant aquest temps, l’avió, amb 199 passatgers a bord, va continuar volant gràcies al pilot automàtic. La pilot va intentar repetidament tornar a entrar a la cabina introduint el codi d’accés, però no va obtenir resposta del copilot. Una hostessa també va intentar contactar amb ell sense èxit. Finalment, mentre la pilot introduïa el codi d’emergència, el copilot va obrir la porta. Posteriorment, es va sol·licitar un aterratge d’emergència a l’aeroport de Barajas (Madrid), on el copilot va ser atès per serveis mèdics. La gravadora de veu de la cabina va registrar sorolls que suggerien una emergència sanitària aguda, i s’ha informat que el copilot va manipular els controls de l’avió involuntàriament mentre estava inconscient. Els passatgers no es van adonar de la situació. La Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents d’Aviació Civil del Ministeri de Transports espanyol ha elaborat un informe sobre l’incident.

L’operació Kanpai, un macrodispositiu policial contra la multireincidència, ha culminat amb la detenció de 67 persones amb 497 antecedents a diverses ciutats catalanes. Un miler d’agents dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i policies locals van participar en l’operatiu, que es va dur a terme a Barcelona, Manresa, Lleida, Girona, Tarragona, Salou, Reus, el Vendrell, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. A Tarragona, l’operació va ser més extensa, amb més de 300 agents i 30 detinguts amb 250 antecedents. Tres dels detinguts acumulaven 150 antecedents per furts i robatoris violents. A Girona, es van identificar 216 persones amb 721 antecedents i es van recuperar objectes robats. A la Regió Policial Metropolitana Nord, hi va haver 29 detinguts. L’operació es va centrar en zones concorregudes, com estacions de transport i àrees d’oci, i va incloure controls estàtics, controls de patinets i identificacions. A més de les detencions, es van realitzar 193 denúncies administratives, 33 intervencions en locals i 18 investigacions penals. L’objectiu de l’operació Kanpai era combatre la multireincidència, augmentar la seguretat ciutadana i refermar el rol d’autoritat dels Mossos d’Esquadra.