Un equip internacional d’astrònoms, liderat pel Centre Frontera Còsmica de la Universitat de Texas a Austin, ha descobert el forat negre més antic conegut fins ara, datant de 500 milions d’anys després del Big Bang, quan l’univers tenia només el 3% de la seva edat actual. La troballa, publicada a The Astrophysical Journal, es basa en dades del programa CAPERS del telescopi espacial James Webb. Anthony Taylor, líder de l’equip, ha destacat la importància d’aquest descobriment, ja que representa el límit de la tecnologia actual en la detecció de forats negres. El forat negre té una massa estimada de 300 milions de vegades la del Sol, la meitat de la massa total de les estrelles de la seva galàxia. Aquesta mida colossal sorprèn els científics i planteja dues hipòtesis: o bé els forats negres primitius van créixer molt més ràpid del que es pensava, o bé van néixer amb masses molt superiors a les previstes pels models actuals. Aquesta troballa ofereix una oportunitat única per estudiar l’evolució d’aquests objectes en les primeres etapes de l’univers.

La UGT ha convocat una vaga de 24 hores els dies 16, 17, 23, 24, 30 i 31 d’agost, afectant els serveis de terra del grup Menzies a diversos aeroports espanyols, incloent Barcelona-El Prat, Palma de Mallorca, Màlaga-Costa del Sol, Alacant-Elx i Tenerife Sud. Aquesta aturada afectarà les aerolínies Emirates, British Airways, Avianca, Latam, American Airlines, EgyptAir, Turkish Airlines, Aer Lingus, Norwegian, Wizz Air i Transavia. El sindicat argumenta que Menzies incompleix el cinquè conveni sectorial de handling, el primer conveni propi d’empresa i un acord sectorial del desembre de 2024, que va evitar una vaga anterior. Les principals queixes inclouen la vulneració dels drets de subrogació, irregularitats en els quadrants anuals i manca de personal, afectant a més de 600 treballadors a tot l’estat espanyol. Aquesta vaga se suma a la convocada per la UGT per al personal de terra de Ryanair, que començarà el 15 d’agost, afectant també l’aeroport del Prat, entre d’altres.

La implosió del submergible Titan el juny del 2023, que va resultar en la mort dels cinc passatgers, incloent el CEO d’OceanGate, Stockton Rush, ha estat atribuïda a una cadena de negligències per part de l’empresa. La Guàrdia Costanera dels Estats Units, després d’una investigació de dos anys, va concloure que OceanGate va operar el Titan “completament fora dels protocols” establerts per a immersions profundes. L’informe destaca la falta d’inspeccions i proves adequades, així com errors en el disseny del casc de fibra de carboni, que van contribuir al seu debilitament estructural. A més, es va revelar un “entorn de treball tòxic” que silenciava les preocupacions de seguretat dels empleats. Ja el 2018, experts en tecnologia marina havien advertit OceanGate sobre la seguretat del submergible, expressant preocupació per la manca de certificació que garantís el compliment dels estàndards tècnics i de seguretat. L’empresa, però, va defensar que la innovació del Titan el situava fora de la certificació oficial. La investigació també va assenyalar un marc regulatori inadequat per a submergibles d’aquest tipus i l’ús de tàctiques d’intimidació per part d’OceanGate per evadir l’escrutini. La tragèdia del Titan subratlla la necessitat d’una supervisió més estricta i de regulacions clares per a les operacions d’immersió profunda.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha emès un avís sobre una ciberestafa que utilitza la plataforma Booking per robar dades bancàries. Els ciberdelinqüents accedeixen als comptes d’hotels o apartaments legítims a la plataforma i, suplantant els propietaris, contacten els usuaris que han fet una reserva. A través de missatges a la plataforma, WhatsApp o altres mitjans, alerten d’un problema amb el pagament i insten els clients a confirmar les seves dades bancàries a través d’un enllaç fraudulent. Aquests missatges solen tenir un to urgent, pressionant l’usuari amb la possible pèrdua de la reserva si no actua ràpidament. L’enllaç dirigeix a una pàgina web falsa que imita la de Booking, on, en introduir les dades, es produeix el robatori. L’Agència recomana desconfiar dels missatges urgents que demanen dades personals o bancàries, evitar clicar en enllaços sospitosos i, en cas de dubte, contactar directament amb la plataforma o buscar informació sobre possibles estafes similars. Recorden que Booking no sol·licita dades bancàries a través d’enllaços externs, sinó que gestiona els pagaments dins de la seva plataforma oficial.

A Don Benito (Badajoz), una dona de 34 anys va ser assassinada presumptament per la seva parella de 41 anys. El cos de la víctima, mare de quatre fills menors d’edat i de nacionalitat marroquina, va ser trobat dilluns a la nit en una nau després que la seva família denunciés la seva desaparició el dimecres anterior. L’home, també marroquí, va ser detingut com a principal sospitós i es preveu que passi a disposició judicial. La víctima havia format part del Sistema VioGén el 2021, però ja no estava sota la seva protecció. El delegat del Govern, José Luis Quintana, va confirmar que no hi havia indicis que la dona hagués de continuar en el sistema. L’Ajuntament de Don Benito ha decretat un dia de dol i ha convocat un minut de silenci en rebuig a aquest presumpte feminicidi, que seria el número 24 d’aquest any i el 1.318 des del 2003. La comunitat islàmica local està ajudant la família a repatriar el cos.

El Zoo d’Aalborg, a Dinamarca, ha generat polèmica en sol·licitar públicament la donació de mascotes vives, com ara conills, conillets d’Índies, galls i cavalls, per alimentar els seus depredadors, incloent lleons, tigres i linxs europeus. L’objectiu, segons el zoo, és imitar la cadena alimentària natural d’aquests animals i proporcionar-los una dieta més natural, incloent “carn amb pèl i ossos”. Abans de ser donats com a aliment, els animals reben eutanàsia. La subdirectora Pia Nielsen ha aclarit que aquesta pràctica, tot i que ha causat debat a les xarxes socials i ha atret l’atenció de mitjans com la BBC i la CNN, és habitual al zoo i en altres zoos de Dinamarca des de fa temps. A més, s’ofereixen descomptes fiscals a aquells que donin cavalls, sempre que compleixin certs requisits sanitaris i de documentació. La controvèrsia ha portat el zoo a tancar la secció de comentaris a Instagram.

Catalunya experimentarà una setmana de condicions meteorològiques variades. Dimarts, es preveu un dia assolellat amb temperatures al voltant dels 30 graus, acompanyades de ruixats puntuals al litoral i a la Catalunya Central, especialment durant la matinada. Divendres, el sol dominarà al matí, però a la tarda s’esperen ruixats a l’est del país, amb avisos per intensitat de pluja a comarques com Osona, Berguedà, i l’Empordà. A partir de diumenge, una massa d’aire saharià provocarà un augment significatiu de les temperatures, amb màximes que podrien superar els 40 graus a principis de la setmana següent, especialment al Segrià, Ribera d’Ebre i Terra Alta, on s’ha activat l’avís per calor. Aquest augment de temperatures, combinat amb el vent, ha elevat el risc d’incendi, activant la fase d’alerta del pla Infocat i el nivell 4 del pla Alfa a l’Alt Empordà. Com a mesura preventiva, s’han tancat els accessos al Parc Natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera.

Diversos incidents han marcat les festes majors al Maresme, amb enfrontaments entre joves i policies. A Mataró, durant les Santes, tres persones van ser detingudes i vuit denunciades per desobediència i resistència a l’autoritat després de llançar objectes als Mossos d’Esquadra. Els fets van ocórrer al Parc Central cap a les sis del matí durant el desallotjament després dels concerts. Agents de l’ARRO i de Seguretat Ciutadana, juntament amb la Policia Local, van intervenir davant la negativa d’un grup a abandonar el recinte. A Alella, durant la Festa Major, tres persones més van ser detingudes per desordres públics i atac a la policia a la plaça de l’Hort de la Rectoria cap a la una de la matinada. La intervenció policial, que incloïa la unitat ARRO, es va produir arran d’una baralla i va ser rebuda amb hostilitat per part d’un grup. Aquests incidents s’afegeixen als ocorreguts la setmana anterior a les Santes de Mataró, on també es van produir detencions per enfrontaments amb la policia.

Un accident de trànsit mortal va tenir lloc la matinada de dissabte a l’A-2, al punt quilomètric 604,6, a Sant Feliu de Llobregat. Un turisme amb quatre ocupants va sortir de la via per causes que encara s’estan investigant pels Mossos d’Esquadra. El copilot, un jove de 23 anys veí de Viladecans, va patir ferides crítiques i va ser traslladat a l’Hospital de Bellvitge, on posteriorment va morir. Els altres tres ocupants del vehicle van resultar ferits lleus; dos d’ells, incloent una menor, van ser traslladats a la Vall d’Hebron, i el tercer va rebre atenció a l’Hospital Moisès Broggi. Els Mossos d’Esquadra han detingut el conductor del vehicle per presumpte homicidi per imprudència greu. L’avís de l’accident es va rebre a la 1.52 h, i es van mobilitzar quatre patrulles dels Mossos, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i cinc unitats del SEM. Amb aquesta víctima, ja són 88 les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes aquest any. El Servei Català de Trànsit recorda que el SIAVT ofereix suport i informació a les víctimes de trànsit i els seus familiars.

Aquest diumenge, l’accés al Parc Natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera quedarà prohibit a partir de les 8 del matí degut a l’extrem risc d’incendi. Protecció Civil ha activat la fase d’alerta del pla Infocat, i els Agents Rurals han elevat el Pla Alfa al nivell 4 a 19 municipis de l’Alt Empordà, incloent Agullana, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Colera, el Port de la Selva, Espolla, Garriguella, la Jonquera, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle. Aquesta mesura implica la vigilància aèria reforçada i la dedicació exclusiva dels agents a la prevenció d’incendis. A més, una vintena de municipis de l’Alt Empordà, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Segrià es troben en nivell 3 del Pla Alfa. Els Agents Rurals controlaran els accessos a les zones restringides i demanen a la ciutadania que extremi les precaucions, evitant activitats de risc en zones forestals, especialment durant les hores de més insolació. Queda prohibida qualsevol activitat amb risc d’incendi en terrenys forestals i en la franja de 500 metres que els envolta en els municipis afectats pels nivells 3 i 4. Es recorda que l’activitat humana és la causa principal dels incendis a Catalunya.