El servei ferroviari a Catalunya pateix greus alteracions que afecten tant l’alta velocitat com Rodalies. Els trens AVE entre Barcelona i Madrid registren retards de fins a dues hores a causa d’una combinació de factors. A les limitacions de velocitat imposades per Adif per revisar la xarxa després de l’accident d’Adamuz, i a una avaria ja reparada a l’Espluga de Francolí, s’hi han sumat els efectes del temporal Kristin. La neu ha obligat a reduir la marxa en trams com el de Guadalajara i Calatayud. Paral·lelament, el servei de Rodalies recupera progressivament la normalitat després de l’accident de Gelida, amb la reobertura de trams com el d’Arenys de Mar a Blanes (R1 i RG1), tot i que persisteixen la confusió i la dependència d’autobusos en diversos punts, generant un gran malestar entre els usuaris.

El servei de Rodalies de Barcelona va registrar el nivell de puntualitat més baix de tot l’Estat durant el 2025, amb només un compliment horari del 50%. Aquesta xifra situa la xarxa catalana a la cua dels 13 nuclis analitzats per Renfe, molt per sota de ciutats com Madrid (68%) o Sevilla (58%). A més de la baixa freqüència de puntualitat, els trens que van patir endarreriments van acumular un retard mitjà de 20 minuts, el més elevat d’Espanya. El mes de juliol va ser el més problemàtic, amb una puntualitat de només el 41,7%. Pel que fa a les causes, Renfe va atribuir-se directament la responsabilitat del 37,4% dels minuts de retard, mentre que més del 60% es van deure a problemes d’infraestructura, gestió de la circulació o altres factors externs.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del seu Comitè Regional Europeu de Verificació, ha retirat a Espanya l’estatus de país lliure de xarampió que ostentava des del 2016, restablint la consideració de transmissió endèmica del virus. Aquesta decisió, que també afecta altres cinc països europeus com el Regne Unit i Àustria, respon a un augment significatiu de les infeccions, amb 397 casos registrats a l’Estat el 2025. A Catalunya, els casos es van més que duplicar en un any, arribant a 75 el 2025, afectant majoritàriament persones no vacunades. Aquest repunt global s’atribueix a la caiguda de les taxes d’immunització, ja que la cobertura de la segona dosi de la vacuna se situa per sota del 95% recomanat. En resposta, el Ministeri de Sanitat ha anunciat un reforç del seu pla estratègic per recuperar l’estatus d’eliminació.

L’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova) ha conclòs amb un balanç final de 45 víctimes mortals i desenes de ferits, un cop finalitzades les tasques de rescat elogiades pel president andalús, Juanma Moreno. La tragèdia ha desencadenat una forta crisi política, amb el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, exigint la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, a qui acusen de “mentir” sobre el manteniment de les vies, suggerint que es van barrejar materials antics amb nous. Puente ha negat les acusacions, qualificant-les de “notícia falsa”, i ha rebut el suport del president Pedro Sánchez. Com a resposta a la catàstrofe, el govern espanyol ha aprovat un fons de 20 milions d’euros en indemnitzacions per a les víctimes d’Adamuz i de l’accident de Gelida, garantint ajudes ràpides que podrien arribar als 210.000 euros per cada defunció.

Un equip d’investigadors liderat pel Dr. Mariano Barbacid al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), amb el finançament de la Fundació Cris Contra el Cáncer, ha aconseguit un avenç històric en la lluita contra el càncer de pàncrees. L’estudi, publicat a la revista PNAS, demostra l’eficàcia d’una triple teràpia combinada que ha eliminat per complet i de forma duradora els tumors pancreàtics en diversos models de ratolí, incloent-hi aquells amb tumors derivats de pacients humans. L’estratègia ataca simultàniament tres dianes clau per al creixement tumoral: l’oncogèn KRAS i les proteïnes EGFR i STAT3, superant els mecanismes de resistència sense causar toxicitats significatives. Aquest resultat obre una nova via d’esperança per a l’adenocarcinoma ductal de pàncrees, un dels càncers més letals. El següent pas crucial serà traslladar aquests resultats a assajos clínics amb humans, un procés que podria iniciar-se en uns tres anys.

La recent crisi ferroviària, desencadenada per l’accident d’Adamuz (Còrdova) i les greus incidències a Rodalies de Catalunya, ha posat sota pressió el Ministeri de Transports, liderat per Óscar Puente. En resposta, el govern espanyol ha aprovat 20 milions d’euros en ajudes per a les víctimes, assegurant que “no hi haurà un altre Angrois” en referència a la gestió del PP. A més, s’ha pactat amb la Generalitat una inversió de fins a 8.000 milions d’euros a Rodalies fins al 2030 i s’han ordenat cessaments a les direccions de Renfe i Adif a Catalunya. Aquesta situació suposa una prova d’estrès per a l’equip directiu de Puente, format per col·laboradors de confiança política com el secretari d’Estat José Antonio Santano i els presidents de Renfe, Álvaro Fernández, i Adif, Pedro Marco de la Peña, qüestionant un model de gestió basat en la lleialtat política en un sector altament tècnic.

Un home de 65 anys ha mort i una dona de 60 ha resultat ferida de gravetat a la urbanització Cala Sant Esteve, a Es Castell (Menorca), després que una roca de grans dimensions es desprengués sobre el seu habitatge dimarts de matinada. L’impacte va causar l’esfondrament parcial de la casa, deixant la parella atrapada sota la runa. Els Serveis d’Emergències, incloent-hi efectius dels Bombers i la Guàrdia Civil, van acudir al lloc. Els sanitaris van confirmar la mort de l’home i van rescatar la dona, que va ser traslladada d’urgència a l’Hospital Mateu Orfila amb un politraumatisme greu. Aquest incident constitueix el segon accident mortal en un habitatge a les Illes Balears durant el mes de gener.

L’Índia afronta nous brots del virus Nipah (NiV), un patogen zoonòtic que ha posat en alerta les autoritats sanitàries a estats com Kerala i Bengala Occidental. Identificat per primer cop a Malàisia el 1999, el virus té com a hoste natural els ratpenats frugívors i es transmet a humans a través del contacte amb animals, aliments contaminats o entre persones. La malaltia presenta una taxa de letalitat molt elevada, d’entre el 40% i el 75%, i actualment no disposa de vacuna ni tractament específic. Els símptomes inicials són similars a la grip, però poden evolucionar ràpidament cap a una encefalitis aguda greu. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) el classifica com una malaltia prioritària pel seu potencial epidèmic, tot i que el risc de pandèmia global es considera baix, i subratlla la importància de la vigilància davant l’augment de les zoonosis.

L’operador d’infraestructures ferroviàries Adif ha imposat una Limitació Temporal de Velocitat de 80 km/h en un tram de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona, concretament entre Alcover i l’Espluga de Francolí (Tarragona). La mesura es va adoptar després que un maquinista detectés un trencament de via diumenge a la nit. Tot i que els equips de manteniment van realitzar una reparació provisional durant la matinada per garantir la seguretat, la restricció està provocant retards de fins a dues hores, que se sumen a les limitacions prèvies existents en altres punts del corredor. Aquesta incidència augmenta la preocupació sobre l’estat de la xarxa, ja que es produeix poc després de l’accident mortal d’Adamuz (Còrdova), on una fractura de via és la principal hipòtesi de la causa.

La implementació de la llei d’eficiència judicial, que transforma els jutjats unipersonals en Tribunals d’Instància, està generant reptes organitzatius significatius a Barcelona. Segons han explicat el conseller Ramon Espadaler i la presidenta dels tribunals de Barcelona, Cristina Ferrando, aquest canvi ha provocat un moviment massiu de funcionaris, nombroses vacants i necessitats de formació, retardant la seva aplicació completa. Una de les conseqüències més notables és que la Ciutat de la Justícia s’ha quedat petita setze anys després de la seva inauguració, obligant el Departament de Justícia a buscar nous espais. En aquest context, i en resposta a les demandes de reforç, el govern espanyol ha anunciat la creació de 91 noves places de jutge a Catalunya per al 2026, destinades a reforçar principalment els nous tribunals a ciutats com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.