Les mobilitzacions pel 8M a Barcelona han estat marcades per una divisió ideològica que ha resultat en dues manifestacions principals, a més d’una vaga estudiantil prèvia convocada pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives el 6 de març contra la violència masclista. La marxa majoritària, de caràcter transfeminista i anticolonial, ha posat el focus en la lluita contra l’imperialisme, el racisme i els conflictes globals com el genocidi a Gaza. Aquesta convocatòria, que defensa la regulació del treball sexual, s’ha contraposat a una altra manifestació organitzada per la Coordinadora 8M – Moviment Feminista i Feministes de Catalunya, amb Sílvia Carrasco com a portaveu, que ha centrat la seva reivindicació en l’abolició de la prostitució. Malgrat les discrepàncies, ambdues mobilitzacions han compartit la denúncia contra la violència masclista, la bretxa salarial i l’avanç de l’extrema dreta.

El moviment feminista a Catalunya té una llarga trajectòria que, segons la historiadora Isabel Segura, es va consolidar a finals del segle XIX i va sobreviure de manera clandestina durant el franquisme. Un punt d’inflexió clau van ser les Jornades Catalanes de la Dona de 1976, que van rellançar la lluita pública per la igualtat. No obstant això, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, adverteix que cap d’aquestes conquestes està garantida i assenyala els reptes actuals, com l’auge de la ultradreta i el seu discurs negacionista de la violència masclista. Menor considera que la divisió interna del moviment el debilita davant d’aquestes amenaces i subratlla la importància d’abordar debats complexos com l’abolicionisme de la prostitució o la llei trans, a més de reforçar la coeducació per combatre la influència de l’extrema dreta en els joves.

El Ministeri de l’Interior ha nomenat el comissari José Santafé Arnedo, fins ara cap superior a les Balears, com a nou director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional. Aquest nomenament es produeix després de la dimissió forçada del seu predecessor, José Ángel González, arran d’una querella per agressió sexual, coaccions i altres delictes interposada per una inspectora. L’escàndol, considerat sense precedents, ha sacsejat el cos policial i ha motivat que altres dones denunciïn casos similars d’assetjament. La designació de Santafé, impulsada per la secretària d’Estat de Seguretat Aina Calvo, té com a objectiu restituir la imatge de la institució en un moment de crisi interna. Mentrestant, el ministre Fernando Grande-Marlaska ha ordenat una revisió dels protocols interns, i l’ex-DAO José Ángel González ha estat citat a declarar el 17 de març.

Diverses operacions policials recents a Catalunya han desarticulat activitats delictives de gran abast. La més destacada, duta a terme per la Guàrdia Civil amb el suport d’Europol, ha culminat amb la detenció de deu persones per l’espoli de 991 tones de llentiscle en espais naturals protegits de Tarragona. Aquesta organització criminal exportava l’arbust als Països Baixos i havia creat un entramat per blanquejar uns 32 milions d’euros en beneficis, a més d’explotar treballadors vulnerables, investigant-se la mort d’un d’ells. D’altra banda, en una actuació diferent a La Jonquera, agents de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra van detenir un conductor a l’AP-7 que transportava 33 quilos de marihuana al seu vehicle, una substància valorada en gairebé 60.000 euros. Aquestes intervencions posen de manifest la lluita contra el crim organitzat, tant en l’àmbit mediambiental com en el del narcotràfic.

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el Pacte per Ciutat Vella, un pla estratègic amb un horitzó fins al 2035 per transformar el districte. El document, consensuat amb més de 230 entitats veïnals, inclou 187 accions i una inversió inicial de 230 milions d’euros. Un dels eixos principals és la rehabilitació d’habitatges, donada l’antiguitat mitjana dels edificis de 112 anys, amb l’objectiu de reformar un 10% del parc immobiliari en una dècada. A més, es preveu recuperar 733 pisos turístics per a ús residencial, en consonància amb la futura eliminació de llicències a la ciutat. Altres actuacions estratègiques inclouen la reforma de la Rambla, la millora d’equipaments públics i el reforç de la funció comunitària de les escoles per combatre l’abandonament escolar.

Una investigació internacional dirigida per la biòloga catalana Judith Agudo al Dana-Farber Cancer Institute, vinculat a la Harvard Medical School, ha descobert el mecanisme pel qual l’estrès crònic afavoreix la metàstasi del càncer. Publicat a la revista Nature, l’estudi revela que les hormones de l’estrès activen els receptors de glucocorticoides de les cèl·lules tumorals, creant un efecte immunosupressor que els permet eludir el sistema immunitari i formar micrometàstasis. Aquesta troballa obre la porta a una nova estratègia terapèutica. En experiments amb ratolins amb càncer de mama triple negatiu, la combinació del fàrmac Mifepristone amb immunoteràpia va aconseguir reduir la propagació del tumor i augmentar la supervivència. L’equip busca ara finançament per iniciar assajos clínics en humans i validar aquests resultats, que podrien ser rellevants per a altres tumors com el colorectal o el melanoma.

La mort d’un home de 52 anys als carrers de Badalona eleva a tres el nombre de persones sensesostre mortes a la ciutat des de principis d’any. Mentre l’Ajuntament, liderat per Xavier Garcia Albiol, sosté que la víctima havia rebutjat l’ajuda dels Serveis Socials, entitats com Badalona Acull i diversos grups polítics critiquen durament la gestió municipal. El principal retret és la manca d’un alberg públic des del tancament de Can Bofí Vell el 2024, una situació que es va fer més evident durant el polèmic desallotjament de l’antic institut B9. Aquest cas ha portat la Fiscalia a investigar l’alcalde per un presumpte delicte d’odi. En contrast amb la situació local, el PSC i els Comuns han pactat a la Generalitat un pla de xoc de 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme a tot Catalunya.

L’Audiència de Girona ha imposat una nova condemna de 7 anys de presó a Jordi Brull, el professor de bateria de Quart, per un delicte continuat d’abús sexual a un sisè alumne. Aquesta pena se suma a la sentència prèvia de 26 anys i mig que ja complia per haver abusat de cinc altres estudiants. En aquest segon procés, Brull ha reconegut els fets, la qual cosa ha permès un acord de conformitat entre la fiscalia, l’acusació particular i la defensa, evitant així la celebració del judici. El seu mètode, considerat un “pla premeditat” en la primera sentència, consistia a guanyar-se la confiança dels menors amb manipulació emocional per després abusar-ne. La nova sentència, que ja és ferma, inclou una indemnització per a la víctima, encara que el temps màxim de compliment efectiu de presó per a Brull està limitat legalment a 21 anys.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat un agent dels Mossos d’Esquadra a 13 mesos de presó per un delicte d’apropiació indeguda. Els fets van ocórrer l’octubre de 2021 a Santa Coloma de Gramenet, quan el policia, aprofitant la seva posició durant un servei per la mort d’un home al carrer, es va apoderar del seu telèfon mòbil i uns auriculars. L’agent va ometre els objectes de l’acta de custòdia per ocultar el robatori. La investigació es va iniciar arran de la denúncia de la família i va ser clau la geolocalització dels dispositius, que va situar el mòbil a la comissaria on treballava l’acusat i els auriculars a prop del seu domicili. A més de la pena de presó, la sentència inclou la inhabilitació professional durant el mateix període i una indemnització de 850 euros per a la família del difunt.

Un informe de la Fundació Bofill revela que la meitat dels joves d’entre 16 i 18 anys en situació de pobresa a Catalunya no reben beques per a estudis postobligatoris. Concretament, durant el curs 2024-2025, només 41.507 dels 82.688 estudiants en aquesta condició van obtenir ajuts. Aquesta manca de suport econòmic contribueix a una taxa d’abandonament escolar del 25% en aquest col·lectiu, set vegades superior a la dels estudiants amb més recursos. La fundació assenyala que la inversió de Catalunya en beques és només de l’1% del pressupost d’Educació, una xifra molt inferior a la mitjana estatal. Per això, l’entitat insta la Generalitat, que ha assumit recentment la gestió de les beques, a impulsar una política pròpia abans del 2028, com el model Beca + Secundària, per garantir la cobertura universal i adequar els ajuts al cost de vida real.