Catalunya ha activat el nivell màxim d’alerta (nivell 4 del pla Alfa) per risc extrem d’incendi forestal a diverses zones del territori. A Tarragona, 25 municipis de quatre comarques (Baix Camp, Baix Ebre, Priorat i Ribera d’Ebre) es troben en aquest nivell d’alerta, amb un reforç dels Bombers de la Generalitat al delta de l’Ebre. Protecció Civil manté activada l’alerta del pla Infocat. L’accés als espais naturals de les serres de Cardó-el Boix i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs ha estat restringit. A més, 52 municipis de vuit comarques estan en nivell 3 (risc molt alt). A l’Alt Empordà, s’ha activat també el nivell 4 a 20 municipis, amb el tancament dels accessos al Parc Natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera. 22 municipis més de cinc comarques (Segrià, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Baix Ebre) es troben en nivell 3. Els Agents Rurals intensifiquen la vigilància i recorden la importància d’evitar activitats de risc. Nou de cada deu incendis tenen origen humà, segons Quico Rivera, subinspector en cap de l’àrea dels grups de suport dels Agents Rurals. S’utilitzen drons i gossos per investigar les causes dels incendis.

A l’Estació del Nord de Barcelona, la Policia Nacional va detenir dos homes per possessió de més de 30 quilos de cocaïna. La droga va ser descoberta durant un control rutinari de documentació a passatgers procedents de França i Itàlia el 25 de juliol. Els agents van observar un home nerviós a l’andana, pendent del seu mòbil mentre esperava un autobús de París. En arribar l’autobús, un passatger va lliurar-li una maleta pesada. El registre de les maletes va revelar 46 peces de roba impregnades de cocaïna, a més de pots de cacau, cafè i xampú que també contenien la substància. Un dels detinguts es trobava en situació irregular a Espanya. En ser descoberts, un dels homes va intentar fugir, però va ser interceptat amb l’ajuda de vigilants de seguretat. Ambdós individus van ser arrestats per un delicte contra la salut pública i es troben en presó provisional sense fiança.

La pressió sobre el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, continua augmentant després del seu processament per presumpta revelació de secrets. García Ortiz està acusat de filtrar un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, que admetia frau fiscal. Mentre diverses associacions de fiscals demanen la seva dimissió, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) ha sol·licitat al Tribunal Suprem la seva suspensió cautelar de feina i sou un cop comenci el judici oral. El jutge Ángel Hurtado ha donat tres dies a les parts (Fiscalia, defensa i acusacions) per pronunciar-se sobre aquesta petició. APIF, que actua com a acusació popular, argumenta que la suspensió és necessària per evitar que el fiscal designat per al cas actuï al servei de l’acusat, que és el seu superior jeràrquic. Aquesta és la tercera vegada que APIF demana la suspensió de García Ortiz, però en ocasions anteriors el jutge va argumentar que no estava capacitat per fer-ho. Mentrestant, García Ortiz es nega a dimitir i nega haver filtrat el correu. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reiterat que la decisió d’apartar-se és personal i que el govern no pot cessar-lo. L’Acte d’Obertura de Tribunals, previst pel 5 de setembre i presidit pel Rei, comptarà previsiblement amb la presència i el discurs de García Ortiz, malgrat la seva situació processal.

El Celler Kripta, fundat per Agustí Torelló Mata, s’ha incorporat a la marca col·lectiva Corpinnat, convertint-se en el setzè celler membre. Aquesta decisió implica la sortida de Kripta de la DO Cava, seguint els passos d’altres cellers importants com Recaredo, Gramona, Torelló, Nadal, Llopart i Sabaté i Coca. Kripta, que va canviar el seu nom el 2024 coincidint amb un relleu generacional, elabora 500.000 ampolles d’escumosos de llarga criança amb varietats autòctones del Penedès com el macabeu, xarel·lo i parellada, i exporta a més de 30 països. L’empresa destaca el seu compromís amb la qualitat i la sostenibilitat, amb certificacions ecològiques i veganes, i amb la verema 100% manual. Corpinnat, amb els seus rigorosos protocols d’elaboració auditats per Bureau Veritas, s’ha consolidat com una alternativa a la DO Cava, tot i que representa un volum de producció molt menor. Kripta, que va facturar 5,25 milions d’euros el 2024, justifica la seva decisió per la necessitat de preservar la tradició i la innovació del Penedès.

Aquest cap de setmana, Catalunya ofereix una àmplia gamma d’activitats. A Barcelona, la Festa Major del Poble-Sec continua amb concerts i correfocs, mentre que el Bargain Garden ofereix un mercat de segona mà amb més de setanta paradetes. A Badalona, The Champions Burger presenta una varietat d’hamburgueses. Per a famílies, l’Illa Fantasia i PortAventura World són opcions destacades. A Tarragona, Reus celebra la Fira de Sant Jaume, centrada en cavalls i famílies, i el Morell inicia la seva Festa Major. Rupit i Pruit acullen “El So de les Pedres,” fusionant música i patrimoni. Santpedor celebra Santa Anna amb un concert de Strombes, i Sant Julià d’Alfou, al Baix Montseny, també celebra la seva Festa Major. Paral·lelament, la polèmica sobre els limitadors de so a les festes de Barcelona continua, amb grups com Sybarites veient-se obligats a aturar concerts. L’Ajuntament de Barcelona ho atribueix a problemes tècnics, però entitats com els Castellers del Poble-Sec i Castellers de Sants expressen preocupació per l’impacte en les actuacions musicals. L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) negocia amb la Generalitat una nova normativa sobre el so. Finalment, la Mercè 2025 anuncia més de 100 concerts en 16 escenaris, amb artistes com Mushka, Vicco, Rigoberta Bandini, i The Tyets. Manchester serà la ciutat convidada, amb actuacions de Ríoghnach Connolly i Porij.

Les autoritats lluiten contra diverses estratagemes utilitzades pel narcotràfic, com ara incendis provocats i l’ús de contenidors amb càrrega legal per ocultar droga. El 4 de juliol, prop de Tenerife, dos individus a bord d’un narcoveler van calar foc a la seva càrrega de cocaïna en ser interceptats per la vigilància duanera. Aquest incident, que va requerir l’evacuació d’un dels tripulants amb greus cremades, va posar de manifest la perillositat d’aquesta tàctica, que busca la destrucció de la droga i el rescat dels tripulants per part de les autoritats. Aquesta pràctica, habitual a la ruta atlàntica, contrasta amb la dels llanxers de l’estret de Gibraltar, que llancen la droga al mar. La Guàrdia Civil i Vigilància Duanera, en col·laboració amb les autoritats franceses, van desarticular una organització criminal que utilitzava el Port de Barcelona per introduir cocaïna. L’operació “Leurre” va iniciar-se amb la intercepció a França d’un contenidor amb 138,5 kg de cocaïna procedent de Xile, que va ser sotmès a un lliurament controlat fins a Barcelona. La droga, oculta en bobines de cartó, va ser traslladada a una nau industrial a Terrassa, on es va detenir dues persones. Posteriorment, es va detenir un camioner i un estibador implicats en el transport i manipulació dels contenidors. A casa de l’estibador es va trobar un arsenal d’armes. L’operació continua oberta i no es descarten més detencions.

El cartell de la Mercè 2025, dissenyat per Lluís Danés, ha generat polèmica. L’Arquebisbat de Barcelona l’ha criticat durament, considerant-lo “irreverent” i una “ridiculització” de la Mare de Déu, argumentant que utilitza elements religiosos de manera inapropiada i ofèn els sentiments dels creients. El Partit Popular, amb Daniel Sirera al capdavant, s’ha sumat a les crítiques, qualificant el cartell de “caricatura” i una “falta de respecte”. L’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni, ha defensat la llibertat creativa de l’artista i ha negat qualsevol inspiració religiosa, recolzant-se en l’explicació de Danés que descriu el cartell com una obra “poètica, inclusiva i festiva”. En un altre ordre de coses, l’actriu Emma Vilarasau serà la pregonera de la Mercè 2025. Inicialment reticent, Vilarasau ha acceptat finalment la proposta, il·lusionada per la dedicació de la festa a les arts escèniques, destacant el seu fort vincle professional amb Barcelona.

Dues germanes, de 44 i 49 anys, han estat detingudes pels Mossos d’Esquadra a Barcelona per estafar 524.000 euros a una dona de 85 anys de la qual eren les cuidadores. L’estafa va començar el 2019, quan la víctima les va contractar. Tres anys després, la dona va atorgar poders notarials a una de les germanes, permetent-li accés il·limitat als seus comptes bancaris. Les germanes van transferir gradualment els diners a comptes a l’estranger i els van utilitzar per a despeses personals, com ara objectes de luxe i operacions estètiques valorades en 50.000 euros. La investigació va iniciar-se al juny, quan la víctima va descobrir que el seu compte estava a zero. El 23 de juliol, els Mossos van dur a terme una entrada i perquisició al domicili de les detingudes, que ara s’enfronten a acusacions d’apropiació indeguda i falsificació documental. Aquest cas s’emmarca en un context d’augment de les estafes, on els Mossos d’Esquadra recomanen precaució amb enllaços sospitosos, sol·licituds de dades bancàries i persones desconegudes que ofereixen ajuda al carrer.

L’any 2020, al carrer Joaquim Costa del Raval de Barcelona, un home va ser víctima d’una agressió que Irídia qualifica d’homòfoba per part de dos agents dels Mossos d’Esquadra de paisà. Segons l’acusació, els agents van propinar un cop de puny a la cara i cops de porra a la víctima, a més d’insultar-lo amb expressions homòfobes. La víctima, Gustavo, va patir lesions físiques i psicològiques que van requerir més d’un any de tractament. Irídia ha presentat una acusació a l’Audiència de Barcelona per delictes de lesions i tortures, o alternativament contra la integritat moral, amb agreujant per discriminació d’orientació sexual, i demana sis anys de presó i 12 d’inhabilitació per a cada agent, a més de 17.000 euros d’indemnització a la Generalitat. L’organització denuncia que els agents no es van identificar, i que la víctima inicialment va confondre l’incident amb un robatori. Irídia i la víctima lamenten la falta d’investigació interna per part dels Mossos d’Esquadra i la inacció del Ministeri Fiscal, que considera que no hi ha hagut delicte, deixant tot el pes de la denúncia en la víctima i les organitzacions de drets humans. La víctima ha decidit fer pública la seva experiència, tot i la dificultat emocional, per denunciar la violència institucional que pateix el col·lectiu LGTBIQ+.

Vuit joves, d’entre 17 i 28 anys, han estat detinguts pels Mossos d’Esquadra per la seva presumpta participació en actes vandàlics al metro de Barcelona, Renfe i FGC. Els detinguts estan acusats de danys i desordres públics en relació amb una macrofesta il·legal coneguda com a “Subway Party”, celebrada al gener del 2025. Durant aquesta festa, unes 170 persones van accedir sense autorització a les instal·lacions del metro, van realitzar pintades en combois i altres espais, van consumir substàncies estupefaents i van causar molèsties amb música a tot volum. Els actes vandàlics van provocar la interrupció del servei de metro i van causar danys valorats en 54.000 euros. Els participants van manipular els frens d’emergència dels trens per aturar-los i pintar-los. La investigació policial ha permès vincular els detinguts amb 17 accions similars comeses entre novembre del 2024 i juny del 2025, on utilitzaven el mateix mètode. Els Mossos d’Esquadra tenen identificades tres persones més i no descarten noves detencions. Els vuit detinguts acumulen un total de 49 antecedents policials.