L’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua ha revelat que el 41,8% de la població catalana creu que parlar català hauria de ser un requisit laboral obligatori, mentre que el 82,4% ho considera important per a l’ascens professional. Curiosament, aquest percentatge és més alt entre els castellanoparlants inicials. Malgrat aquesta percepció, l’ús del català continua sent baix, amb un canvi de llengua freqüent cap al castellà. Òscar Escuder, president de la Plataforma, atribueix aquesta situació a la minorització de la llengua i la manca d’actuació de les administracions. A més, s’ha destacat la manca de sancions per incompliment del català a l’educació i la baixa taxa de sancions per vulneració dels drets lingüístics dels consumidors. Paral·lelament, només el 8,6% dels nascuts a l’estranger utilitzen habitualment el català, i un 35% d’aquest col·lectiu considera insuficients les oportunitats per aprendre’l. D’altra banda, una enquesta del CEO mostra una preocupació creixent per l’accés a l’habitatge. El 74% dels catalans donen suport a la limitació dels pisos turístics i el 71% a la regulació dels preus del lloguer. La construcció de 50.000 vivendes públiques pel Govern rep un ampli suport, amb una valoració mitjana de 8 sobre 10. El 90% dels enquestats coincideixen que les dificultats per accedir a l’habitatge afecten negativament la qualitat de vida.

Divendres al migdia, diversos accidents van provocar importants retencions a l’AP-7. Un accident múltiple amb set turismes implicats a Avinyonet del Penedès va generar cues de fins a 16 quilòmetres en sentit sud, direcció Tarragona. L’incident, que va tenir lloc a les 12:19, va obligar inicialment al tall de dos carrils i posteriorment al tall total de l’autopista durant mitja hora per retirar els vehicles. Tot i que cap a les tres de la tarda es va restablir la circulació, encara quedaven vehicles al voral i es van registrar retencions intermitents fins a Martorell. El Servei Català de Trànsit va recomanar com a alternatives la N-340 i la C-32, on també es van formar cues. A més, un altre accident entre Salt i Aiguaviva, en sentit nord, va provocar el tall de dos carrils i 4 quilòmetres de retencions. A la B-20, a l’altura del nus de la Trinitat, també es van registrar 10 quilòmetres de congestió.

Els catalans mostren un gran interès en temes de seguretat ciutadana, economia i feina, i política, segons un estudi de Prensa Ibérica i LLYC. Aquest estudi, presentat al Palau Robert, revela que el 86% dels catalans s’informen sobre successos relacionats amb la inseguretat. Altres temes rellevants inclouen economia i feina (78%), política (77%), transport (68%), cultura (67%), canvi climàtic i esport (66%). L’estudi conclou que els temes quotidians, com la gestió de l’habitatge i les infraestructures, són els que més interessen. A més, els temes generals tendeixen a la polarització, especialment en l’àmbit polític. TikTok s’ha convertit en una eina important per a la informació, especialment entre els joves, amb un 64% dels joves d’entre 16 i 24 anys utilitzant-la com a font d’informació. No obstant això, l’ús de la plataforma per part dels polítics catalans és “millorable”, segons Anna Carulla, consultora política, ja que sovint no s’adapten al format i al llenguatge de la xarxa. Xavier Tomàs, consultor de comunicació, critica l’ús de TikTok per part de polítics com Salvador Illa i Carles Puigdemont, que publiquen contingut poc adaptat a la plataforma. S’esmenten Xavier García Albiol, Rita Maestre, Emiliano García-Page i Alfonso Rueda com a exemples d’ús més efectiu de la xarxa. Finalment, l’extrema dreta, especialment Vox, destaca pel seu domini de TikTok, utilitzant-lo com a eina de propaganda. L’algoritme de la plataforma i l’ús de vídeos curts i verticals han revolucionat la comunicació política, arribant fins i tot a aquells que no tenen perfil a la xarxa.

La Generalitat de Catalunya ha signat un conveni amb les universitats públiques per oferir 2.000 pràctiques remunerades en els pròxims quatre anys. Aquest programa, dotat amb 24,2 milions d’euros, busca atreure talent jove per modernitzar els serveis públics i afrontar la jubilació de 24.000 treballadors en els cinc anys vinents. Les pràctiques, que començaran a la tardor per als universitaris i a finals d’any per als estudiants d’FP, oferiran una ajuda de 10 euros/hora per als universitaris i 7 euros/hora per als de cicles formatius, amb un màxim de 450 hores. El programa inclou totes les branques de tots els departaments de la Generalitat i organismes autònoms, tot i que prioritza àrees com el disseny digital, analítica de dades, intel·ligència artificial i enginyeries. Més de 600 treballadors de l’administració s’han inscrit com a tutors, rebent un complement de fins a 500 euros. Laia Nadal, rectora de la UPF i presidenta de l’ACUP, ha destacat l’oportunitat que representa el conveni tant per als estudiants com per a l’administració. Albert Dalmau, conseller de Presidència, ha afirmat que l’objectiu és que els joves considerin l’administració pública com una opció de carrera professional, i ha deixat la porta oberta a ampliar el programa més enllà de les 2.000 places inicials.

Un incendi ha afectat una nau industrial al polígon Can Ribó de Badalona, al carrer Eduard Marquina, dijous a la tarda. Dotze dotacions dels Bombers de la Generalitat, amb el suport dels Bombers de Barcelona, han treballat per extingir el foc, que ha cremat totalment una planxisteria d’una sola planta. La part posterior de la nau ha col·lapsat i les flames també han afectat una nau contigua. L’incendi ha generat una densa columna de fum negre visible des de diversos punts de Barcelona, Badalona i voltants. Afortunadament, cap treballador ha resultat afectat i, atès que la nau es troba lluny de zones residencials, no s’han previst afectacions a la població. Els bombers han aconseguit estabilitzar l’incendi i han continuat treballant des de l’exterior amb gran cabal d’aigua. L’Ajuntament de Badalona ha recomanat als veïns no acostar-se a la zona afectada. Aquest incident s’emmarca en un context d’augment d’incendis a Catalunya durant l’estiu, tant en zones rurals com en naus industrials.

Un informe de la Fundació BBVA i l’institut Ivie, titulat Present i futur de la joventut espanyola, alerta sobre les dificultats que afrontaran els joves per jubilar-se. L’estudi indica que la incorporació tardana al món laboral, amb una taxa d’ocupació juvenil 15 punts inferior a la de 2007, provocarà que molts joves només hagin cotitzat 30 anys al 2065. Aquesta situació els obligaria a retardar la seva jubilació fins als 71 anys per mantenir el seu nivell de vida, a menys que comptin amb estalvis significatius. Per mantenir el nivell de vida amb la legislació actual, es necessitarien 40 anys cotitzats per jubilar-se als 65, o 35 anys per jubilar-se als 68. La taxa de substitució, que compara els ingressos durant la jubilació amb els ingressos previs, disminuiria del 77,1% actual al 75,3% per a qui hagi cotitzat 30 anys al 2065. Si s’implementessin reformes addicionals en el sistema de pensions, com les plantejades pel BBVA, aquesta taxa podria reduir-se fins a 20 punts, deixant la pensió en poc més de la meitat de l’últim salari. A més, les reformes previstes per després del 2050, com el mecanisme d’equitat intergeneracional i la quota de solidaritat, augmentaran les contribucions dels joves a la Seguretat Social, però no la seva pensió, ja que el sistema espanyol es basa en la quantitat cotitzada, no en el percentatge.

Aquest dijous al matí, dos vianants han estat atropellats per un autobús de la línia H12 a la confluència entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Balmes de Barcelona. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha atès les víctimes, una de les quals ha resultat ferida greu. La Guàrdia Urbana ha tallat el carril lateral de la Gran Via en sentit muntanya durant aproximadament una hora per facilitar les tasques d’assistència. TMB ha informat de l’anul·lació temporal de tres parades d’autobús (58, 95 i 316), afectant les línies H12, 52 i 54, que han circulat amb recorregut modificat en el tram afectat. El servei s’ha normalitzat posteriorment, restablint la circulació i les parades afectades.

Catalunya ha experimentat un canvi dràstic en les condicions meteorològiques. Després d’una onada de calor intensa, que va durar fins dimarts, amb temperatures rècord com els 42,9 graus registrats a Vinebre, el Meteocat ha emès una alerta per pluges intenses. Aquesta alerta, que s’estén fins dissabte, afecta 32 comarques, amb especial incidència a Osona, Berguedà, Ripollès, Lluçanès, Moianès, Bages, Vallès Oriental i Vallès Occidental, on el nivell d’alerta és taronja. Les precipitacions, que poden superar els 20 litres en 30 minuts, aniran acompanyades de tempesta, pedra i fortes ratxes de vent. Tot i la disminució de la calor diürna, es manté l’avís de calor nocturna al litoral, prelitoral i al Segrià. S’espera que la inestabilitat continuï durant el cap de setmana, amb tempestes més extenses i un descens generalitzat de les temperatures a partir de divendres.

L’Ajuntament de Barcelona i les quatre empreses concessionàries del servei de neteja (FCC, Urbaser, CLD i Valoriza) han unificat els protocols de prevenció de riscos laborals per altes temperatures, després de la mort d’una treballadora i l’atenció mèdica a dos més durant l’onada de calor. A partir de 40 graus, es suspendrà el servei a peu de carrer sense vehicles durant el migdia. A més, les mesures que abans s’activaven als 37 graus, com pauses de cinc minuts cada hora, ampolles isotèrmiques d’un litre i recorreguts amb més ombra, s’avançaran als 34 graus. Les empreses incrementaran la vigilància de la salut dels treballadors i milloraran la seva formació sobre com actuar durant episodis de calor. La tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, va destacar la incorporació de les “millors pràctiques” de cada protocol per a una major protecció. L’Ajuntament manté obert un expedient per aclarir les circumstàncies de la mort de la treballadora. Tot i que es treballa per millorar la transpiració de la roba, encara no s’han pres decisions al respecte. Aquestes mesures busquen evitar futures incidències relacionades amb la calor, especialment durant les hores de màxima insolació.

El Govern central ha traspassat 40.000 habitatges i 2.400 terrenys de la Sareb a l’empresa pública Sepes, amb l’objectiu d’ampliar el parc públic d’habitatge assequible. Aquests actius, valorats en 5.900 milions d’euros, inclouen terrenys amb capacitat per construir 55.000 habitatges addicionals. Catalunya rebrà el 27,8% dels habitatges, un total de 9.257. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, va anunciar la mesura després del Consell de Ministres, destacant la importància de “salvar les famílies” i recuperar habitatges perduts. La transferència es realitza sense cost addicional i Sepes rebrà 600 milions d’euros per adequar els immobles. La selecció dels habitatges es va basar en criteris geogràfics, prioritzant municipis de més de 5.000 habitants i zones amb alta demanda d’habitatge. Els habitatges han de tenir una superfície màxima de 150 m2 i no presentar problemes estructurals. Els terrenys seleccionats han de ser aptes per a promocions de 30 habitatges o més. La ministra Rodríguez va confirmar que Sepes gestionarà directament el parc d’habitatges, descartant la participació d’empreses privades com Aliseda, Hipoges i Servihabitat.