El Parc d’atraccions Tibidabo ha donat inici a la temporada del seu 125è aniversari amb la presentació de diverses novetats. La més destacada és la instal·lació d’unes grans lletres amb el nom “Barcelona” al mirador, una obra de l’estudi de l’arquitecte Josep Miàs que són d’acer, s’il·luminen i també serveixen de bancs per als visitants. A l’acte inaugural, que va comptar amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni i la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, també es va estrenar la pel·lícula en 4D “Colors”, protagonitzada per les mascotes del parc. A més, durant la temporada s’obrirà un nou restaurant a càrrec del xef Rafa Zafra, tornarà el Làser Show a l’estiu i s’inaugurarà un Espai Lego. La celebració central de l’aniversari tindrà lloc el 4 d’octubre amb una caminada popular.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació dels documents relacionats amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb el 45è aniversari de l’esdeveniment. Aquesta mesura permetrà l’accés públic a informació fins ara secreta, com el sumari complet del judici als colpistes, arxius del servei d’intel·ligència de l’època (CESID) i comunicacions de la Casa Reial. La decisió ha estat celebrada pel ministre Ernest Urtasun com un primer pas cap a la reforma de la llei de secrets oficials i per l’escriptor Javier Cercas com una eina per desmentir teories conspiratòries. En canvi, el PP, a través d’Ester Muñoz, ho ha qualificat de “cortina de fum”. En resposta a les crítiques, Sánchez ha acusat la dreta i l’extrema dreta de tenir “por a la veritat” i a la transparència sobre el passat.

El Congrés dels Diputats ha derogat el decret llei per prorrogar les ajudes socials amb els vots en contra de Junts, PP i Vox, principalment pel seu rebuig a la moratòria contra els desnonaments de famílies vulnerables. Aquesta decisió implica la fi immediata de la suspensió dels llançaments, una mesura que, segons adverteixen les entitats socials, podria reactivar fins a 70.000 desnonaments que estaven paralitzats a tot l’Estat. A més de la qüestió de l’habitatge, també decauen altres proteccions clau com la prohibició de tallar subministraments bàsics, els descomptes extra del bo social elèctric i diversos incentius fiscals. Com a resposta, el moviment per l’habitatge, liderat per organitzacions com el Sindicat de Llogateres i la PAH, ha convocat manifestacions per denunciar una “emergència habitacional extrema” i una imminent “allau de desnonaments”.

A partir del març i durant tres mesos, les obres de millora d’Adif al túnel del Garraf provocaran afectacions significatives a la línia R2 Sud de Rodalies i als serveis Regionals Sud. Aquests treballs, destinats a reparar i protegir la infraestructura de la corrosió marina, obligaran a circular per via única en el tram entre Sitges i Garraf. Segons el pla presentat per Adif, Renfe i el Govern, es reduirà la freqüència de trens de l’R2, especialment cap a Sant Vicenç de Calders. Els trens Regionals finalitzaran el seu recorregut en aquesta estació, on s’habilitarà un servei d’autobusos directe fins al Prat de Llobregat. Addicionalment, alguns trens es desviaran per Vilafranca del Penedès, allargant el trajecte uns 40 minuts, i es reforçaran les línies d’autobusos interurbans per complementar el servei.

Dos accidents tràgics han causat la mort de dues persones a Catalunya. A Tortosa, un home de 40 anys ha perdut la vida després de bolcar amb el tractor que conduïa en una finca familiar. El vehicle s’ha precipitat per un bancal i la víctima ha quedat atrapada a sota, sense que els equips del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) poguessin reanimar-lo. Els Mossos d’Esquadra han iniciat una investigació per aclarir els fets. D’altra banda, a Empuriabrava (Castelló d’Empúries), una mestra de 42 anys ha mort en ser atropellada per un autobús de línia regular a prop del seu centre educatiu. La Policia Local investiga les causes d’aquest sinistre, que representa el segon accident de trànsit urbà mortal a les comarques gironines en una setmana.

Les carreteres catalanes han registrat un greu repunt de la sinistralitat mortal, amb un focus preocupant en els motoristes. En un període inferior a una setmana, s’han comptabilitzat diverses víctimes, incloent-hi un cap de setmana tràgic amb quatre morts en menys de 24 hores en accidents a Gavà, Artesa de Segre, Calonge de Segarra i Barcelona. A aquest balanç s’hi suma la mort posterior d’un motorista de 49 anys en una col·lisió amb un camió a la Zona Franca de Barcelona, la qual va suposar la quarta víctima mortal a la ciutat durant l’any. Amb aquests sinistres, la xifra total de morts a Catalunya s’eleva a 14 persones el 2026, de les quals vuit eren motoristes. Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha reforçat les crides a la màxima prudència a la conducció.

La Conselleria d’Educació del País Valencià, dirigida pel PP, ha generat una forta polèmica amb la seva proposta de modificació del currículum de batxillerat, que inicialment pretenia limitar l’estudi de la literatura en llengua catalana exclusivament a autors valencians. Aquesta mesura hauria exclòs figures canòniques com Mercè Rodoreda o Ramon Llull i també les variants dialectals de Catalunya i les Balears. La iniciativa va rebre dures crítiques de sindicats com l’STEPV, amb Marc Candela com a portaveu, i entitats com Acció Cultural, que la van qualificar de decisió ideològica i sense rigor científic. Com a resposta a la pressió, el govern valencià ha fet un mig pas enrere i ha anunciat que finalment deixarà en mans dels docents la decisió d’incloure autors no valencians, atorgant-los autonomia a través de la “concreció curricular”.

L’Ajuntament de Barcelona, sota la direcció de l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat un seguit de projectes urbanístics de gran envergadura per transformar la ciutat. A Ciutat Vella, es destinarà una inversió d’11,7 milions d’euros per convertir l’actual pista municipal de Drassanes en un poliesportiu cobert, amb l’objectiu de fomentar la cohesió social al Raval. Aquesta actuació, que començarà el 2028, s’emmarca en un pla més ampli que també inclou la rehabilitació d’infraestructures històriques com el pont de Marina i el viaducte de Vallcarca. Paral·lelament, el consistori impulsarà la transformació dels entorns de la futura estació de la Sagrera amb una inversió de 260 milions d’euros fins al 2031. Aquest projecte preveu la construcció d’11.300 habitatges, la creació del parc més gran de la ciutat i un nou pol econòmic que generarà uns 10.000 llocs de treball, reconnectant els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.

Durant les obres d’ampliació del Gran Hotel Barcino, al subsòl de la Casa Requesens, s’ha produït una de les troballes arqueològiques més importants de les últimes dècades sobre la Barcelona romana. S’ha descobert un paviment monumental de pedra de Montjuïc pertanyent al fòrum de Bàrcino, datat a l’època de la fundació de la colònia. La seva disposició ha revelat que el fòrum estava orientat de mar a muntanya, alineat amb el decumanus, el que suposa un gir de 90 graus en la interpretació tradicional de l’urbanisme de la ciutat, que fins ara el situava paral·lel al cardo. Aquesta descoberta, supervisada pel Servei d’Arqueologia de Barcelona, obliga a replantejar la planificació urbana de l’època, posant en dubte l’orientació d’edificis clau com el Temple d’August. L’espai serà museïtzat dins de l’hotel i es podrà visitar puntualment.

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha rescindit el contracte amb l’empresa Eliance per la gestió de dos dels quatre helicòpters medicalitzats de Catalunya, a causa dels seus incompliments reiterats en la substitució d’aparells durant tasques de manteniment. Aquesta decisió, impulsada pel Departament de Salut per posar fi a més d’un any de problemes operatius, centralitza tot el servei sota un únic operador. Mitjançant un contracte d’urgència, l’empresa SAF assumeix ara la gestió de tota la flota aèria. Mentre es prepara el quart helicòpter per estar operatiu al març, s’ha activat un pla de contingència que reubica temporalment els tres aparells disponibles a la Seu d’Urgell, Girona i Reus, reforçant el servei amb ambulàncies terrestres. En paral·lel, el SEM prepara una nova licitació per a l’adjudicació definitiva del servei, prevista per al 2027.