La Policia Nacional ha detingut un home a Barcelona en el marc de l’operació Casanova, acusat de delictes contra la intimitat i agressió sexual. L’individu gravava vídeos de dones sense consentiment a la via pública, durant converses en què obtenia informació personal i íntima. En dues ocasions, va intentar besar una de les dones i també la va tocar. Posteriorment, publicava aquest material a les xarxes socials per promocionar els seus “cursos de tècniques de seducció”, que costaven 3.000 euros. Els investigadors han trobat 329 vídeos al perfil del detingut, molts dels quals mostren converses amb dones, majoritàriament estrangeres, revelant dades privades com la seva nacionalitat, professió i residència. Un dels vídeos, gravat amb càmera oculta, va acumular més de 700.000 visualitzacions i va motivar la denúncia d’una de les víctimes. L’home utilitzava aquestes gravacions per generar confiança entre els seus potencials clients, mostrant les seves suposades habilitats per establir relacions amb dones. Es creu que utilitzava una càmera oculta a l’altura dels ulls o al cap.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha anunciat una reforma de la llei antitabac que ampliarà la prohibició de fumar a diversos espais. Aquesta reforma, que ha de passar pel Consell de Ministres i el Congrés dels Diputats, inclou la prohibició de fumar en patis de centres escolars, vehicles d’ús laboral (com furgonetes de repartiment), sales de festa exteriors, campus universitaris, instal·lacions esportives i piscines. Aquests espais se sumen a la prohibició ja anunciada per a terrasses i marquesines d’autobús. La ministra ha destacat el suport de l’evidència científica i de la ciutadania a aquestes mesures, especialment la prohibició a les terrasses, que també compta amb el suport del Departament de Salut català. A més, la reforma inclou la regulació de cigarretes electròniques i dispositius de tabac escalfat, equiparant-los al tabac convencional pel que fa a restriccions en espais públics. Aquest decret ja ha estat enviat a la Unió Europea per a la seva avaluació. La ministra ha emfatitzat que la reforma s’alinea amb les recomanacions internacionals i del Consell d’Europa. Paral·lelament, el Departament de Salut ha informat d’una lleugera disminució del consum de tabac entre majors de 15 anys, situant-se en el 21,4% el 2024. El secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ha expressat preocupació per la tendència de consum de cigarretes electròniques, tot i ser un percentatge baix (1,13%), ja que poden ser una porta d’entrada al tabac per als joves.

Un home de 55 anys ha ingressat a presó provisional sense fiança acusat de l’assassinat de la seva parella al barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona. El cos de la dona, que portava vuit mesos amagat en una habitació segellada del domicili que compartien, va ser trobat diumenge pels Mossos d’Esquadra embolicat en plàstic i cinta americana, després que el germà del detingut alertés la policia. L’home al·lega que la dona es va suïcidar el 29 de setembre de 2024, però l’autòpsia revela una mort violenta causada per traumatisme cranioencefàlic en context de politraumatisme. La jutgessa del jutjat de violència sobre la dona número 3 de Barcelona ha desestimat la versió del detingut, considerant-la “inversemblant” i incompatible amb les lesions de la víctima. Segons la jutgessa, hi ha “clars indicis” que l’home va matar la seva parella i després va amagar el cos. A més, ha destacat el risc de fuga com a motiu per decretar la presó provisional. La defensa de l’acusat, en canvi, creu que seria més procedent un internament psiquiàtric.

Joël Le Scouarnec, un excirurgià francès, ha estat condemnat a 20 anys de presó pel Tribunal Penal de Vannes per agredir sexualment a gairebé 300 nens i nenes entre el 1989 i el 2014. La sentència, que representa la pena màxima a França per aquest tipus de delictes, arriba després d’un judici de tres mesos, considerat el més gran per pederàstia de la història del país. Le Scouarnec, de 74 anys, ja complia condemna per un cas similar. El tribunal el va declarar culpable de 111 violacions i 189 agressions sexuals a 299 víctimes, amb una edat mitjana d'11 anys. Durant el judici, es van presentar proves com imatges, vídeos i els quaderns de l’acusat, que detallaven els seus actes. La jutge va destacar la gravetat dels fets, la naturalesa depredadora de Le Scouarnec i l’impacte devastador sobre les víctimes i les seves famílies. L’advocat general, Stéphane Kellenberger, va emfatitzar la perillositat de l’acusat. Le Scouarnec va admetre la seva culpabilitat i va demanar perdó, tot i que alguns advocats de les víctimes, com Thomas Delaby, el van qualificar com el “pitjor pederasta en massa”. La representant de les víctimes, Manon Lemoine, va declarar que el veredicte no és un final, sinó un començament per a la justícia.

Saül Gordillo, exdirector de Catalunya Ràdio i de l’ACN, ha vist confirmada la seva condemna a un any de presó per agressió sexual. El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs presentat per la seva defensa, ratificant així la sentència prèvia de l’Audiència de Barcelona. Aquesta decisió fa que la condemna sigui ferma. Els fets pels quals ha estat condemnat es remunten al desembre de 2022, quan Gordillo va agredir sexualment una periodista de 23 anys que treballava a El Principal, el diari digital que ell dirigia. L’agressió, consistent en tocaments no consentits, va tenir lloc en una discoteca de Barcelona després del sopar de Nadal de l’empresa. A més d’aquesta condemna, Gordillo s’enfronta a un altre judici per una segona agressió sexual presumptament comesa la mateixa nit contra una altra treballadora, per la qual la Fiscalia demana quatre anys de presó. La sentència inclou també dos anys de llibertat vigilada, dos anys d’inhabilitació per a treballs amb menors i dos anys de prohibició d’aproximació i comunicació amb la víctima.

La reunió preparatòria de la Conferència de Presidents, prevista per al 6 de juny a Barcelona, ha finalitzat sense acord sobre l’ordre del dia. Les comunitats governades pel PP han rebutjat la proposta del ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, malgrat la inclusió de temes com el finançament autonòmic, l’energia i l’educació infantil. El govern espanyol, juntament amb les comunitats socialistes, el País Basc i Canàries, ha votat a favor. El desacord principal sorgeix de la negativa del govern espanyol a incloure el control de fronteres i la retirada de propostes de llei en l’àmbit de la justícia, qüestions plantejades pel PP. El ministre Torres ha lamentat l’actitud del PP, acusant-los d’arribar amb una posició preestablerta des de Génova. Malgrat el desacord, el govern espanyol manté la celebració de la Conferència, inicialment centrada en habitatge i formació professional. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha criticat la “confrontació” del PP i ha reiterat la disposició de la Generalitat a col·laborar. El PP, per la seva banda, considera la reunió una “presa de pèl” i argumenta que el reglament els permet proposar temes obligatòriament. Aquest desacord marca un precedent en la preparació de la Conferència de Presidents i reflecteix la creixent tensió entre el govern espanyol i les comunitats autònomes governades pel PP.

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna d’un any de presó per a Saül Gordillo, exdirector de Catalunya Ràdio i de El Principal, per agressió sexual a una redactora del diari digital. Els fets van tenir lloc la nit de l'1 de desembre de 2022, després del sopar de Nadal de l’empresa, a la sala Apolo de Barcelona. L’Audiència de Barcelona ja havia confirmat la sentència inicial, que considerava provat que Gordillo va tocar el cul i la vagina de la víctima per sobre de la roba sense el seu consentiment. A més de la pena de presó, Gordillo ha estat condemnat a dos anys de llibertat vigilada, dos anys d’inhabilitació per a treballs amb menors i dos anys de prohibició d’aproximació i comunicació amb la víctima. La víctima va declarar haver quedat paralitzada i en xoc, negant qualsevol flirteig amb Gordillo, qui al·legava que els tocaments havien estat consentits. Gordillo s’enfronta a un segon judici per una presumpta agressió sexual a una altra redactora d’El Principal la mateixa nit, per la qual la Fiscalia demana quatre anys de presó. Aquest segon cas presumptament va ocórrer en un taxi després de sortir de la discoteca, i la denunciant va donar positiu en benzodiazepina, tot i no recordar haver-ne pres. Gordillo al·lega que en aquest cas les relacions van ser consentides.

El Tribunal Suprem ha ordenat el retorn de les pintures murals de Sixena del MNAC al monestir de Sixena (Osca). La sentència confirma que les pintures, un conjunt artístic únic del romànic, estaven en dipòsit al museu i que la reclamació del govern d’Aragó, actuant per la comunitat religiosa titular del monestir i l’Ajuntament de Sixena, és legítima. El Suprem desestima els recursos de la Generalitat i el MNAC, que al·legaven els riscos del trasllat per a la conservació de les obres, rescatades d’un incendi al monestir el 1936 per Josep Gudiol. El tribunal argumenta que el MNAC mai ha estat propietari de les pintures i que, per tant, l’acció reivindicatòria no ha prescrit. Aquesta decisió culmina un llarg litigi originat per la decisió del Vaticà el 1995 de transferir parròquies, incloent Vilanova de Sixena, al bisbat de Barbastre-Montsó. El conflicte, que també va afectar les obres del Museu de Lleida el 2017 amb l’aplicació de l’article 155, s’ha convertit en un conflicte judicial i polític. Experts com Albert Velasco i Manuel Castiñeiras han expressat preocupació per la conservació de les pintures, mentre que Lluís Puig ha lamentat la politització del cas. El monestir de Sixena va reobrir fa dos mesos després d’anys de tancament i obres de condicionament.

La votació per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea ha estat ajornada de nou pel Consell d’Afers Generals de la UE. Malgrat la petició del govern espanyol per incloure-ho a l’agenda de la reunió del 27 de maig, les reticències d’una desena d’estats membres, com Alemanya, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Croàcia, França, Bulgària, Àustria, Txèquia i Lituània, han impedit l’acord. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat que vint països donen suport a la iniciativa o no hi veuen impediments, i ha anunciat que contactarà amb els set països dubtosos. Espanya s’ha compromès a assumir els costos derivats de la traducció, estimats en 130 milions d’euros anuals, i ha presentat un memoràndum per abordar les preocupacions legals i financeres. Albares ha insistit en el caràcter “irreversible” i “irrenunciable” de la proposta, destacant la importància del plurilingüisme de la identitat espanyola. El PP, però, ha qualificat l’ajornament com una “derrota” per al president Pedro Sánchez. La qüestió ja havia estat ajornada en reunions anteriors, i la manca d’unanimitat continua bloquejant el procés.

L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2024 revela que el 21,4% dels catalans majors de 15 anys fumaven, una xifra que representa 1,5 milions de persones i es manté estable en els darrers anys. Malgrat la disponibilitat de programes de deshabituació, com el finançament del Todacitan, que va ajudar 77.285 persones l’any passat, només la meitat va aconseguir deixar de fumar. Una preocupació creixent és l’augment del consum de cigarretes electròniques (vapejadors), que arriba a l'1,13% de la població major de 15 anys. Esteve Fernández, secretari de Salut Pública, i Josep M. Suelves, cap del servei de Prevenció i Control del Tabaquisme, alerten que aquests dispositius, juntament amb pipes d’aigua i bosses de nicotina, actuen com a porta d’entrada al tabaquisme, especialment entre els joves. L’ESTUDES del 2023 va mostrar que el 52,3% dels estudiants de 14 a 18 anys ja havia provat els vapejadors. A més, més del 60% dels usuaris de cigarretes electròniques continuen fumant tabac convencional, un fenomen conegut com a “consum dual” que augmenta els riscos per a la salut. Finalment, l’ESCA destaca que el 51% dels fumadors habituals han aconseguit deixar l’hàbit. La preocupació per la manca de regulació específica per als vapejadors persisteix, i el Dia Mundial sense Tabac, el 31 de maig, se centrarà en les estratègies de la indústria tabaquera per atraure joves a aquests productes.