La jutgessa Francisca Verdejo, titular del jutjat número 2 de Violència contra la Dona de Barcelona, deixarà el seu càrrec per ocupar una vacant provisional a la secció primera de l’Audiència Provincial de Granada. Aquest trasllat, aprovat provisionalment, suposarà que Verdejo deixarà de jutjar casos de violència masclista, ja que la seva nova destinació no té competències en aquesta matèria. La decisió arriba després de nombroses protestes i acusacions per part de dones i fills de víctimes de violència masclista, que denunciaven falta d’empatia i sensibilitat per part de la magistrada, així com la negativa a concedir ordres de protecció en la majoria dels casos. De fet, al jutjat de Verdejo, només s’aprovava el 17% de les ordres de protecció sol·licitades el 2024, molt per sota de la mitjana catalana (inferior al 50%) i estatal (70%). La junta de jutges de violència sobre la dona de Barcelona, juntament amb la Fiscalia Provincial i el TSJC, han denunciat una “campanya de desprestigi” contra la jutgessa i la funció jurisdiccional, argumentant que podria dissuadir les víctimes de buscar ajuda judicial. Verdejo ja havia sol·licitat el trasllat a Granada en dues ocasions anteriors, sense èxit.

Catalunya rebrà quatre nous jutjats especialitzats en violència masclista i un dedicat a delictes contra la infància. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, van anunciar aquesta iniciativa, que respon a la previsió d’un augment de la càrrega de treball derivada de la nova llei d’eficiència judicial. Aquesta llei, aprovada al gener, transferirà als jutjats de violència contra la dona (VIDO) la investigació de tots els delictes de violència sexual, independentment de si es produeixen dins o fora de la parella. Aquest canvi podria incrementar la seva càrrega de treball fins a un 20%, segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els nous jutjats es crearan a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, un compartit entre Lleida, Cervera i Balaguer, i un altre per a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. A més, es crearà una nova secció especialitzada en violència contra la infància i l’adolescència al Tribunal d’Instància de Barcelona. Aquesta mesura s’emmarca en la transformació dels jutjats unipersonals en tribunals d’instància col·legiats, amb seccions més especialitzades. S’espera que els nous jutjats estiguin operatius a finals d’any. Actualment, Catalunya compta amb 28 jutjats exclusius de violència masclista i 121 de mixtos. Bolaños va defensar la modernització del sistema judicial, mentre que Espadaler va emfatitzar la necessitat de prioritzar l’atenció a les víctimes.

Diumenge al vespre, un bomber va perdre la vida durant les tasques d’extinció d’un incendi a l’hotel Caprici Beach de Santa Susanna, al Maresme. Els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís a les 19.29 hores i van mobilitzar vuit dotacions. L’hotel, amb unes 250 persones registrades, havia estat totalment desallotjat prèviament per la Policia Local i el personal de l’hotel. L’incendi es va originar al soterrani, a la zona de la sauna. Un equip de tres bombers va accedir a la zona, confirmant que el foc estava apagat, però no extingit. Posteriorment, un dels bombers va emetre un avís de codi vermell. Després d’una recerca, el bomber va ser trobat en parada cardiorespiratòria i, tot i les maniobres de reanimació del SEM, va morir. Una altra persona va resultar ferida lleu i va ser traslladada a l’Hospital Sant Jaume de Calella. Els Bombers i el SEM van activar el suport psicològic per als efectius implicats. La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments obrirà una investigació. El president Salvador Illa i la consellera Núria Parlon, així com l’Ajuntament de Santa Susanna, van expressar el seu condol.

Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona van dur a terme un operatiu conjunt el 22 de maig contra els robatoris violents amb patinets elèctrics. L’operació, que va durar més de cinc hores, es va concentrar als districtes de Sant Martí, Ciutat Vella i l’Eixample. Com a resultat, sis persones van ser detingudes: dues per robatori violent amb intimidació, dues per delictes menys greus de danys, i dues més per ordres de cerca i detenció pendents. A més, es van decomissar onze patinets elèctrics, cinc per impagament de la llicència i sis per incompliment de la normativa. També es van interposar cinc denúncies per tinença o consum de drogues. Un total de 31 agents dels Mossos i 15 de la Guàrdia Urbana van participar en el dispositiu.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha aprovat el projecte de construcció per desdoblar la carretera N-2 a la variant de Figueres, una obra amb un pressupost de 118,3 milions d’euros. Aquest projecte, llargament reivindicat a l’Alt Empordà durant més de dues dècades, permetrà ampliar la capacitat de la via en un tram de 8,2 quilòmetres entre Figueres Sud i Pont de Molins. La construcció inclou una calçada addicional paral·lela a l’existent, amb dos sentits de circulació separats per una mitjana, i tres nous enllaços amb la C-31, la C-260, i la N-260. El projecte s’emmarca en una estratègia per dotar la comarca d’una variant d’alta capacitat que connecti amb l’AP-7 tant al nord com al sud. Es preveu que les obres durin uns tres anys un cop licitades i adjudicades. Aquesta actuació busca alleujar el trànsit, especialment el de vehicles pesants, i millorar la connectivitat. El projecte, que va iniciar el seu estudi informatiu el 2003 i va obtenir la Declaració d’Impacte Ambiental el 2006, ha patit nombrosos retards. No es tracta d’una duplicació exacta de l’N-2 actual, sinó d’una infraestructura adaptada a estàndards d’alta capacitat. Agustí Badosa, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, ha celebrat l’aprovació del projecte. L’obra és crucial per a la mobilitat de l’Empordà, una zona que pateix saturació, sobretot a l’estiu, malgrat el desviament de camions cap a l’AP-7 després de l’eliminació dels peatges el 2021.

Una dona de 54 anys ha mort aquest divendres al matí en un incendi al seu domicili al barri de Trinitat Vella, a Barcelona. L’incendi s’ha declarat al carrer Torrent de Perera, número 4, poc després de les 7:00 hores del matí. Els Bombers de Barcelona han rebut l’avís passats set minuts de les set i han enviat cinc dotacions al lloc dels fets. També hi han intervingut tres ambulàncies del SEM i efectius de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Malgrat els esforços dels serveis d’emergència, la dona ha quedat atrapada per les flames i el fum, i no han pogut fer res per salvar-li la vida. Els Mossos d’Esquadra s’han fet càrrec de la investigació per determinar les causes de l’incendi.

El PSOE ha registrat una proposició de llei per fomentar el lloguer assequible, amb mesures com l’augment de l’IVA dels pisos turístics al 21%. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha anunciat la proposta, que inclou un increment dels impostos als habitatges buits, passant de l'1,1%-2% actual a trams més progressius. Aquesta mesura, no anunciada prèviament pel president Pedro Sánchez, busca incentivar la sortida d’aquests immobles al mercat de lloguer. La proposta també inclou un nou impost per desincentivar la compra d’habitatges per part d’estrangers no residents i extracomunitaris. A més, es modifica la tributació de les SOCIMIS, que passarà del 15% al 25%, excepte per a les que promoguin lloguer assequible. S’amplien les bonificacions per a propietaris que lloguin per sota del preu de referència, fins al 100% en zones no tensionades. El PSOE pretén activar aquest paquet de mesures a la primera quinzena de juny. Sumar i Podem han expressat reticències, criticant que la proposta “premiï els rendistes” i la qualifiquen de “temeritat”.

Pedro Sánchez es va reunir a València amb representants de tres associacions de víctimes de la DANA de l’octubre de 2023, set mesos després de la tragèdia que va causar 228 morts. Aquesta és la primera vegada que el president espanyol es reuneix amb aquests col·lectius, que la setmana anterior havien presentat el seu cas a Úrsula Von der Leyen i altres figures polítiques europees. Les associacions, incloent l’Associació Víctimes Mortals Dana 29-O, l’associació de damnificats per la dana de l’Horta Sud, i l’Associació Víctimes Dana 29 Octubre, van sol·licitar infraestructures adaptades al canvi climàtic, un funeral d’estat i garanties per a la correcta distribució de les ajudes. Diana Morant, secretària del PSPV, també va assistir a la reunió. Mentrestant, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va criticar la lentitud del govern central en la distribució de les ajudes, afirmant que 38.000 afectats encara les esperen. Mazón, que encara no s’ha reunit oficialment amb les tres associacions, va emfatitzar la necessitat d’accelerar el procés d’ajudes. El PP valencià va qualificar la reunió de Sánchez de tardana. Paral·lelament, el Congrés ha constituït una comissió per investigar la gestió de la DANA, sumant-se a les comissions ja existents al Senat i a les Corts Valencianes.

José Felipe Bertrán de Caralt, prominent empresari i mecenes barceloní, ha mort als 98 anys. Més enllà del seu llegat com a president d’Aigües de Barcelona, Pirelli Espanya, Material Agropecuaria i Asland, Bertrán de Caralt va ser víctima d’extorsió per part del jutge Luis Pascual Estevill i l’advocat Joan Piqué Vidal. Malgrat la pressió per contractar Piqué Vidal i pagar una important suma de diners, Bertrán de Caralt es va negar a cedir a l’extorsió. Estevill i Piqué Vidal van ser posteriorment condemnats per suborn, prevaricació i detenció il·legal. Pertanyent a un llinatge burgès amb figures com Josep Bertran i Musitu, la seva vida va estar marcada per la Guerra Civil i el franquisme, però sempre va mantenir un compromís amb la societat civil a través d’organitzacions com la Fundació d’Amics del Museu del Prado, el MNAC, la Germandat de Poblet i el Cercle d’Economia.

Paral·lelament, un home ha estat condemnat a 31 anys de presó per l’assassinat de la seva exparella al barri del Clot. La víctima, que l’havia denunciat per maltractaments i amenaces de mort pocs dies abans del crim, no disposava de mesures de protecció. El jutge i el jurat van considerar l’acusat culpable de set delictes, incloent l’assassinat amb traïdoria i agreujant de violència de gènere. La confessió i la col·laboració amb la justícia van influir en la reducció de la pena inicialment sol·licitada per la fiscalia, que era de 43 anys. El fiscal va destacar el patiment prolongat de la víctima, sotmesa a agressions, vexacions i assetjament durant anys. L’assassinat, qualificat de premeditat pels metges forenses, posa de manifest la gravetat de la violència masclista.

Òmnium Cultural, l’ANC i Irídia han recorregut al Tribunal Suprem l’amnistia concedida a 46 policies nacionals investigats per les càrregues de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona. Les entitats argumenten que l’actuació policial va ser desproporcionada i excessiva, causant lesions greus als votants, i la qualifiquen de tortures i tracte degradant o inhumà, delictes exclosos de l’amnistia. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha criticat la decisió d’amnistiar els agents, considerant-la una irresponsabilitat de l’Estat. Tant el jutjat número 7 de Barcelona com l’Audiència de Barcelona havien atorgat prèviament l’amnistia. Òmnium manté la seva acusació popular i lamenta que, vuit anys després, les víctimes no hagin obtingut justícia ni reparació. L’entitat continuarà exercint d’acusació popular en causes similars, com la de Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada per la policia.