Un tren de la línia R4 de Rodalies va descarrilar a Gelida després de col·lidir amb un mur de contenció de l’autopista AP-7 que es va desprendre sobre la via, provocant la mort d’un maquinista en pràctiques i deixant una quarantena de ferits. La investigació, liderada pels Mossos d’Esquadra i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), apunta com a causa probable a una esllavissada de terra argilosa per l’acumulació d’aigua de les pluges intenses dels dies previs. La principal hipòtesi, basada en les dades preliminars de la caixa negra, sosté que el mur va caure just quan passava el comboi, que circulava a 60 km/h. Això va donar al maquinista un marge de reacció de només uns cinc segons, fent l’impacte inevitable. La investigació continua oberta per aclarir les responsabilitats sobre el manteniment de l’estructura.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’una dona a l’Hospitalet de Llobregat, el cos de la qual va ser localitzat dijous al vespre amb evidents signes de violència. Els agents es van desplaçar a un local del centre de la ciutat, al carrer Santa Anna, després de rebre l’avís d’una forta discussió a l’interior. L’immoble, propietat d’un fons d’inversió, estava ocupat des de l’octubre del 2023 i era un focus de conflictes, ja que els veïns havien denunciat prèviament problemes de baralles, molèsties i consum de drogues. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Metropolitana Sud ha obert una investigació per aclarir les causes del succés i identificar l’autoria dels fets, mentre el cas es troba sota secret de les actuacions.

Una setmana tràgica al sistema ferroviari espanyol, marcada per l’accident mortal a Gelida i la col·lisió de trens d’alta velocitat a Adamuz (Còrdova), ha generat una notable sensació d’inseguretat entre els passatgers. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha atribuït l’incident de Gelida a causes meteorològiques alienes al servei, descartant una fallada ferroviària. A més, ha justificat la reducció temporal de velocitat a la línia Barcelona-Madrid com una mesura de precaució d’Adif davant l’estat anímic dels maquinistes, una restricció que ja ha estat aixecada. Malgrat que les dades confirmen que el tren és un mitjà de transport molt segur, la successió d’esdeveniments ha provocat una “por irracional” en l’opinió pública, agreujada per la sobreexposició informativa, tal com adverteix el psicòleg Jesús Linares. Aquesta situació ha erosionat la confiança dels usuaris en el sistema.

La investigació sobre el greu accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), considerat el pitjor de l’alta velocitat a Espanya, avança amb noves dades clau. El balanç final de víctimes s’ha elevat a 45 morts, totes ja identificades després de localitzar els dos últims cossos desapareguts sota el tren Alvia. Les anàlisis de la caixa negra del tren Iryo revelen que el seu maquinista, després de descarrilar, va informar d’una incidència tècnica sense ser conscient de la col·lisió posterior amb el comboi Alvia, que va tenir lloc vint segons després. En una segona trucada va alertar del descarrilament i va demanar ajuda, però sense esmentar l’impacte. La Guàrdia Civil ja ha entregat un primer atestat al jutge, mentre la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) analitza les caixes negres i altres proves per esclarir les causes del sinistre.

Els sindicats mèdics de tot l’Estat, incloent-hi Metges de Catalunya (MC), han convocat una nova onada de vagues que començarà el 16 de febrer. Les aturades es duran a terme durant una setmana de cada mes, en una primera fase que s’allargarà fins al juny. La principal reivindicació, coordinada per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM), és la creació d’un estatut professional propi i el rebuig a l’esborrany de l’Estatut Marc del Ministeri de Sanitat. A més, els facultatius protesten contra la sobrecàrrega assistencial i l’esgotament professional. Tot i que la mobilització és d’àmbit estatal, a Catalunya es farà una convocatòria pròpia per interpel·lar directament el Departament de Salut. Com a part de les mobilitzacions, també s’ha organitzat una manifestació unitària a Madrid per al 14 de febrer.

Un tren de passatgers de Feve ha col·lidit amb una grua de l’enllumenat públic a Alumbres (Cartagena), un incident que ha deixat sis ferits lleus. Segons el ministre de Transports, Óscar Puente, el braç del vehicle va envair la via i va impactar contra el comboi, que no va arribar a descarrilar. Aquest sinistre marca el tercer accident ferroviari en pocs dies a l’Estat, després de les tragèdies mortals d’Adamuz, amb 43 víctimes, i de Gelida, on va morir un maquinista. Aquesta successió d’esdeveniments ha augmentat la tensió a Catalunya, on els maquinistes han iniciat una vaga de zel que ha paralitzat el servei de Rodalies. Com a resposta, el Departament de Territori del Govern ha obert un expedient a Renfe per no prestar el servei, malgrat que Adif havia garantit la seguretat de les vies.

El gestor d’infraestructures ferroviàries, Adif, ha modificat les limitacions de velocitat a la línia d’AVE Barcelona-Madrid després de rebre múltiples avisos de maquinistes sobre vibracions i suposades incidències a la via. Segons va informar el ministre Óscar Puente, un sol conductor va ser el responsable de la majoria d’aquestes denúncies. Després d’un seguit de decisions i rectificacions que van incloure una reducció general a 160 km/h, Adif ha establert finalment que la velocitat màxima es manté en 300 km/h a gairebé tot el trajecte, excepte en sis punts concrets on s’ha fixat un límit permanent de 230 km/h. Aquestes mesures preventives, que l’empresa considera un procediment de seguretat habitual, també s’han aplicat a la línia Madrid-València, on hi ha trams amb restriccions de 160 km/h i 200 km/h.

Un greu accident ferroviari a Gelida, que va causar la mort d’un maquinista i diversos ferits, ha provocat una doble afectació a la mobilitat a Catalunya. D’una banda, el servei de Rodalies de Catalunya ha quedat completament suspès mentre Adif revisa la seguretat de la xarxa ferroviària. De l’altra, el Servei Català de Trànsit ha ordenat el tall de l’autopista AP-7 en sentit sud entre Martorell i Vilafranca del Penedès a causa del risc d’esfondrament d’un mur de contenció afectat per l’incident. Aquesta restricció, que segons el director Ramon Lamiel durarà diversos dies, afecta uns 120.000 vehicles diaris. Per pal·liar les afectacions, s’han reforçat nombroses línies d’autobús i s’han establert rutes alternatives per carretera, com l’A-2, la C-15 i la C-32, que serà gratuïta temporalment.

Un equip internacional d’investigadors ha descobert a l’illa de Cèlebes, a Indonèsia, la que es considera la pintura rupestre més antiga del món, amb una datació de fa almenys 67.800 anys. La troballa, publicada a la revista Nature, consisteix en la plantilla d’una mà modificada per semblar una grapa, una variant única. Aquesta descoberta, realitzada per un equip liderat per Maxime Aubert de la Universitat de Griffith, no només demostra una tradició artística ininterrompuda de més de 35.000 anys a la mateixa cova, sinó que també aporta proves clau sobre les migracions humanes primerenques. Concretament, reforça la teoria que els primers humans van arribar al macrocontinent de Sahul (actual Austràlia i Nova Guinea) fa més de 65.000 anys seguint una ruta migratòria nord que travessava Cèlebes.

Espanya ha patit dos greus accidents ferroviaris en poc temps, un a Adamuz (Còrdova) i un altre a Gelida (Alt Penedès), ambdós sota investigació per possibles fallades en la infraestructura. El sinistre d’Adamuz, que va implicar dos trens d’alta velocitat de Renfe i Iryo, ha deixat un balanç d’almenys 40 morts. La Guàrdia Civil centra la seva investigació en una possible ruptura de la via, possiblement per una soldadura defectuosa, descartant l’error humà i l’excés de velocitat. Per la seva banda, a Gelida, un tren de la línia R4 de Rodalies va xocar contra un mur de contenció que es va esfondrar, causant la mort d’un maquinista en pràctiques. Tot i que figures com el ministre Óscar Puente van atribuir inicialment l’esllavissada a un temporal, els Mossos d’Esquadra investiguen si la falta de manteniment per part d’Adif va ser un factor determinant.