L’actriu Elisa Mouliaá ha formalitzat la seva acusació contra l’exdiputat Íñigo Errejón, per a qui sol·licita una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. A més, reclama una indemnització de 30.000 euros per danys morals. Els fets denunciats haurien ocorregut la nit del 10 d’octubre de 2021. Per la seva banda, Errejón nega les acusacions i la seva defensa les qualifica de “relat inventat”, assegurant que no existeixen indicis de criminalitat. Malgrat la negativa de l’acusat, el jutge ha decidit enviar el cas a judici després de considerar la declaració de Mouliaá “coherent en l’essencial” i concloure que els indicis no han estat desvirtuats. Aquesta denúncia s’emmarca en un context on han sorgit altres acusacions contra el polític, com la d’Aída Nízar, que va ser arxivada per prescripció.

Durant el 2024, Catalunya va registrar 487 nous diagnòstics de VIH, mantenint una lleugera tendència a la baixa atribuïda a l’expansió de tractaments i l’ús de la PrEP per més de 13.000 persones. Actualment, s’estima que més de 36.500 persones viuen amb el virus a la regió, tot i que prop d’un 6% ho desconeix. La principal via de transmissió continua sent la sexual, especialment entre homes que tenen sexe amb altres homes, amb una edat mitjana de diagnòstic de 39 anys. En paral·lel, un estudi clau de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR), liderat per Ana Gallego Cortés, ha identificat reservoris latents del virus en teixits com el gastrointestinal i les amígdales. Aquesta troballa obre noves vies per reactivar i eliminar aquestes cèl·lules ocultes, superant un dels principals obstacles per a la cura definitiva de la sida.

Un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) ha estat detectat en diversos senglars morts al parc de Collserola, amb el focus principal localitzat a Cerdanyola del Vallès. En resposta, el Departament d’Agricultura, liderat pel conseller Òscar Ordeig, ha activat un pla de contenció estricte. Aquest pla inclou la prohibició indefinida d’accés al parc i l’establiment de perímetres de seguretat de 6 i 20 quilòmetres que afecten nombrosos municipis, tot i que s’han registrat incompliments per part de la ciutadania. Per evitar la propagació del virus, que no afecta els humans, s’estan realitzant captures de senglars i s’ha desplegat la Unitat Militar d’Emergències (UME) per donar suport tècnic. Tot i que cap explotació ramadera ha estat afectada, el brot ha provocat la suspensió de les exportacions de porc espanyol a països extracomunitaris.

El Departament de Salut ha decidit obrir la vacunació contra la grip a tota la població de Catalunya a partir de dilluns, davant d’un inici de temporada més primerenc i marcat de l’habitual. Amb una incidència actual de 81 casos per 100.000 habitants, s’espera que el nivell d’afectació assoleixi un llindar moderat en les pròximes dues setmanes. Per aquest motiu, s’insta la ciutadania, i especialment els grups de risc, a immunitzar-se abans que s’arribi al pic epidèmic. Des de l’inici de la campanya, ja s’han administrat més d’1,15 milions de vacunes contra la grip i més de 778.000 contra la covid-19, xifres superiors a les de l’any anterior. Les vacunes actuals són efectives contra els dos subtipus de grip A que circulen. La vacunació contra la covid, però, de moment no es recomana per a la població general.

La confirmació de pesta porcina africana (PPA) en diversos senglars trobats morts al parc de Collserola, a Cerdanyola del Vallès, ha activat un pla de contingència per contenir el brot. Aquesta malaltia vírica, altament contagiosa i letal per a porcs domèstics i salvatges, no es transmet als éssers humans ni pel consum de carn. Com a mesura preventiva, s’ha restringit el moviment de porcs en un radi de 20 quilòmetres al voltant del focus, afectant 39 explotacions ramaderes. La conseqüència econòmica més greu és la paralització immediata de totes les exportacions de productes porcins d’Espanya a països tercers, la qual cosa representa un terç del total. El Ministeri d’Agricultura, liderat per Luis Planas, ja negocia país per país per reobrir els mercats, prioritzant aquells amb acords de regionalització.

La companyia ferroviària francesa SNCF, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, ha engegat una prova pilot per oferir classes gratuïtes de català als passatgers del TGV INOUI que cobreix el trajecte entre París i Barcelona. Aquesta iniciativa sorgeix arran d’un estudi de la mateixa empresa que va revelar que un 30% dels francesos no havien sentit mai parlar català i molts desconeixien la seva cooficialitat. Durant el viatge, professors com Jordi de la Vega imparteixen lliçons a demanda al vagó restaurant, on ensenyen vocabulari bàsic, expressions i nocions de cultura catalana. Segons Sébastien Gaussot, responsable de comunicació de l’SNCF, l’objectiu és actuar com a “ambaixadors de la destinació”. Després d’una vintena de classes inicials, la companyia té la intenció de consolidar i ampliar el servei a partir del 2026.

La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya, elaborada pel Departament de Política Lingüística i l’Idescat, revela una notable heterogeneïtat en l’ús del català arreu del territori. Les dades mostren que les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i l’Alt Pirineu són les úniques zones on més de la meitat de la població té el català com a llengua habitual. Malgrat això, s’ha detectat un retrocés generalitzat en gairebé totes les àrees, amb una caiguda percentual significativa a les Terres de l’Ebre i a les Comarques Gironines respecte al 2018. En contrast, l’àrea metropolitana de Barcelona se situa per sota de la mitjana catalana, amb menys d’un 25% de parlants habituals, tot i que presenta grans diferències internes. Altres territoris com el Camp de Tarragona i el Penedès mostren una presència més forta del castellà, però amb un ús del català superior a la mitjana.

Una sèrie d’accidents de trànsit mortals ha elevat la xifra de víctimes a les carreteres interurbanes de Catalunya. A la C-17, a Parets del Vallès, un jove de 21 anys, veí de Canovelles, va morir atropellat després que el seu cotxe s’avariés, convertint-se en la víctima mortal número 130 de l’any. Poc després, el conductor d’una furgoneta va perdre la vida en una sortida de via a la B-431, a Avinyó, sumant la víctima 131. Finalment, un altre conductor va morir a Martorell en un accident a l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7, quan el seu vehicle va topar contra una tanca. Segons dades del Servei Català de Trànsit, amb aquesta darrera mort ja són 133 les persones que han perdut la vida aquest any. D’aquest total, els col·lectius vulnerables representen un 45% de les víctimes, amb els motoristes com el grup més afectat.

El transport públic de Barcelona, gestionat per TMB, experimentarà importants modificacions durant el mes de desembre. Del 6 al 8 de desembre, es duran a terme obres de renovació de la senyalització que provocaran un tall a l’L4 entre les estacions de Passeig de Gràcia i La Pau, afectant tretze parades. L’L2 també patirà afectacions a l’estació de Clot. Per minimitzar l’impacte, s’habilitarà un servei especial d’autobusos. A més, amb motiu de les festes de Nadal, s’ajustaran els horaris: la Nit de Nadal el servei finalitzarà a les 23h, mentre que per Nadal i Sant Esteve s’allargarà fins a les 2h. La nit de Cap d’Any el metro oferirà un servei ininterromput. També es reforçarà la freqüència de metro i bus durant els caps de setmana i festius, especialment a les línies L1, L2 i L3.

La violència sexual digital a Catalunya és un fenomen creixent que afecta una part significativa de la població femenina. Segons l’enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, una de cada quatre dones ha patit aquest tipus d’agressió, que genera un impacte psicològic només superat per la violació. Tot i que les joves són un col·lectiu molt vulnerable, dades de l’entitat Fembloc, analitzades per la seva coordinadora Eva Cruells, revelen que més del 70% de les dones que demanen ajuda per assetjament digital tenen més de 30 anys. Aquesta realitat s’emmarca en un context on dues de cada tres dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida, però la taxa de denúncia és excepcionalment baixa, situant-se al voltant del 6%, fet que invisibilitza la magnitud real del problema.