La plataforma de cinema en línia Filmin ha generat una intensa polèmica per la inclusió al seu catàleg del documental “Ícaro: la semana en llamas”, que narra les protestes postsentència de l’octubre de 2019 exclusivament des de la perspectiva dels policies espanyols. La decisió ha provocat una onada de crítiques a les xarxes socials, amb crides al boicot i acusacions de parcialitat per part d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana, que el qualifica de “visió esbiaixada i espanyolista”. La controvèrsia, amplificada per una piulada de Macarena Olona, va escalar fins a l’aparició de pintades a la seu de l’empresa. En resposta, el cofundador de Filmin, Jaume Ripoll, ha defensat la decisió al·legant la “pluralitat” del catàleg i la política de no censurar per motius ideològics, tot i admetre que el documental és “fallit” per tenir una única veu. Ripoll ha confirmat que l’obra, dirigida per Elena G. Cedillo i Susana Alonso, és una incorporació temporal disponible fins al 31 de gener.

Un greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova) ha causat més de 40 víctimes mortals i més de 120 ferits després que un tren d’Iryo descarrilés i col·lidís amb un Alvia de Renfe. La investigació, liderada per la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), se centra en la principal hipòtesi d’un trencament de la via, un fet confirmat pel ministre Óscar Puente, tot i que encara no s’ha determinat si va ser la causa o la conseqüència del sinistre. S’han descartat l’error humà i l’excés de velocitat, ja que la col·lisió es va produir només 20 segons després del descarrilament inicial en un tram recte. Aquesta catàstrofe, la primera a la xarxa d’alta velocitat espanyola, ha posat el focus en la gestió de la infraestructura per part d’Adif i el Ministeri de Transports, obrint un debat sobre la possible relació entre la baixa inversió en manteniment i l’augment de passatgers.

La defensa del cantant Julio Iglesias, encapçalada per l’advocat José Antonio Choclán, ha sol·licitat l’arxivament de la investigació oberta per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per presumptes delictes d’agressió sexual i tràfic de persones. L’argument principal és la manca de competència dels tribunals espanyols, atès que els fets denunciats per dues extreballadores haurien ocorregut a les residències de l’artista a la República Dominicana i les Bahames l’any 2021. No obstant això, la Fiscalia, a través de la tinenta fiscal Marta Durántez, ha rebutjat de manera immediata la petició de la defensa per personar-se en les diligències, argumentant que primer ha de determinar si és competent per investigar el cas. Aquest debat sobre la jurisdicció per fets comesos a l’estranger per un ciutadà espanyol té com a precedent recent el cas de Luis Rubiales.

El greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova), que va involucrar dos trens d’alta velocitat, entre ells un Alvia de la ruta Madrid-Huelva, ha deixat un balanç provisional de 39 morts i una cinquantena de ferits. Enmig de la tragèdia, els familiars dels passatgers viuen hores d’angoixa i incertesa, recorrent a les xarxes socials com X/Twitter per buscar desesperadament informació sobre els seus éssers estimats. Les autoritats, com el servei 112 Andalusia, han demanat als supervivents que comuniquin el seu estat per alliberar les línies telefòniques d’emergència habilitades per Adif i Iryo. La identificació de les víctimes mortals és complexa, motiu pel qual la Guàrdia Civil ha començat a recollir mostres d’ADN per facilitar la tasca de l’Institut de Medicina Legal de Còrdova, mentre es tem que la xifra de morts pugui augmentar.

Un greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova), que ha implicat la col·lisió d’un tren Iryo i un Alvia de Renfe, ha causat almenys 39 morts i 122 ferits. Com a resposta, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha decretat tres dies de dol oficial i ha promès “absoluta transparència” en la investigació per esclarir els fets. Tant el ministre de Transports, Óscar Puente, com el president d’Iryo, Carlos Bertomeu, han qualificat el sinistre de “molt estrany”, ja que va ocórrer en un tram recte i recentment renovat. La investigació, a càrrec de la Guàrdia Civil i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), explorarà totes les causes possibles. Tot i que Renfe descarta un error humà, el sindicat de maquinistes SEMAF havia alertat prèviament del deteriorament de les vies en aquella zona.

Un greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova) ha causat almenys 39 morts i desenes de ferits en el que suposa el primer sinistre mortal a la xarxa d’alta velocitat espanyola. La tragèdia es va produir diumenge al vespre quan un tren d’Iryo, que feia el trajecte Màlaga-Madrid, va descarrilar i els seus vagons van envair la via contrària, provocant la col·lisió amb un comboi Alvia de Renfe que circulava en sentit oposat. Els dos primers vagons de l’Alvia van caure per un terraplè, concentrant la majoria de les víctimes. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha qualificat el succés de “molt estrany i difícil d’explicar”, ja que va ocórrer en un tram recte amb infraestructures renovades i un tren modern. La Comissió de Recerca d’Accidents Ferroviaris (CIAF) ja investiga les causes del sinistre, mentre els serveis d’emergència continuen treballant al lloc dels fets.

Un greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova) ha causat almenys 39 morts i més de 150 ferits en col·lidir dos trens d’alta velocitat. El sinistre es va produir quan tres vagons d’un tren Iryo van descarrilar i van envair la via contigua, impactant frontalment contra un comboi Alvia de Renfe. A conseqüència del xoc, els dos primers vagons de l’Alvia van caure per un terraplè, on es van concentrar la majoria de les víctimes, inclòs el maquinista. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha qualificat el succés de “molt estrany”, ja que va ocórrer en una recta amb vies renovades recentment i amb trens moderns. Les causes encara es desconeixen i seran investigades per la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris. Aquest és l’accident més greu des del d’Angrois el 2013 i el primer mortal a la xarxa d’alta velocitat espanyola.

Un fort temporal afecta Catalunya amb pluges intenses, nevades copioses i mala mar. La borrasca ja ha deixat acumulacions de gairebé 100 litres al Camp de Tarragona i gruixos de neu de fins a 50 centímetres al Pirineu Occidental, provocant centenars d’incidències i talls de carreteres. Protecció Civil manté activats els plans Neucat i Inuncat i adverteix de l’arribada d’una “llevantada de llibre” que s’intensificarà dilluns i dimarts. Les previsions, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, apunten a més de 200 litres a les comarques de Girona, nevades per sobre dels 1.400 metres i un sever temporal marítim a la Costa Brava, amb onades que podrien superar els quatre metres. Aquesta situació ha obligat a enviar una alerta ES-Alert a 19 municipis de l’Empordà i a demanar màxima precaució a la ciutadania, especialment a les zones costaneres i a prop de rius i rieres.

Un greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova) ha provocat el descarrilament de dos trens d’alta velocitat, un Iryo i un Alvia, deixant un balanç provisional d’almenys 21 morts i més de 70 ferits, alguns d’ells en estat greu. El sinistre es va produir diumenge al vespre quan el comboi de la companyia Iryo, que feia el trajecte Màlaga-Madrid, va sortir de la via en un desviament i va envair la contigua, per on circulava el tren Alvia, que va impactar-hi i també va descarrilar. Les causes encara es desconeixen i seran investigades per la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris. Un ampli dispositiu d’emergències, incloent-hi la Unitat Militar d’Emergències (UME), treballa a la zona, on s’ha instal·lat un Punt Mèdic Avançat. Com a conseqüència, Adif ha suspès la circulació ferroviària entre Madrid i Andalusia, i el president Pedro Sánchez ha cancel·lat la seva agenda política.

En el primer aniversari del seu segon mandat, la presidència de Donald Trump ha generat una profunda tensió tant als Estats Units com a l’escena internacional. Diversos analistes i mitjans de comunicació destaquen el deteriorament de la democràcia nord-americana, amb polítiques immigratòries dures que han provocat centenars de milers de deportacions i un estil de govern cada cop més autoritari. En l’àmbit exterior, la seva administració ha estat marcada per un menyspreu cap als aliats tradicionals, com l’OTAN i la Unió Europea, i una política exterior agressiva. Exemples clau inclouen l’amenaça d’annexionar Groenlàndia, la imposició d’aranzels a països europeus i la captura de líders com Nicolás Maduro. Aquesta situació ha portat líders com Pedro Sánchez a demanar una defensa europea comuna, mentre que les properes eleccions de mig mandat es veuen com un possible fre al seu poder.