La fleca The Bakers de Barcelona ha estat sancionada amb una multa de 30.000 euros per part d’Inspecció de Treball a causa de la difusió de publicitat sexista. La sanció, qualificada com a infracció molt greu, respon a la projecció d’un vídeo on apareixien dones en roba interior simulant l’elaboració de pa amb gestos i posicions de caràcter eròtic. Segons la resolució, aquest contingut cosificava el cos femení sense cap relació amb el producte i atemptava contra la dignitat de les treballadores del local, exposant-les a possibles comentaris inadequats. L’expedient es va iniciar arran de denúncies de CCOO i de l’Institut Català de les Dones (ICD), després que una mare d’una escola propera alertés del contingut. Les al·legacions de l’empresa van ser desestimades per l’organisme inspector.

Els Mossos d’Esquadra han escorcollat l’Ajuntament d’Esparreguera per una investigació sobre presumptes irregularitats en contractes públics. L’operació, ordenada per un jutjat de Martorell, se centra en la documentació dels serveis de neteja viària i manteniment corresponent als anys 2022, 2023 i 2024. Durant aquest període, el consistori estava liderat per l’exalcalde Eduard Rivas, actual cap de gabinet de Salvador Illa. El cas es troba sota secret de sumari, i el govern municipal ha manifestat la seva total col·laboració amb les autoritats, demanant alhora respecte per la presumpció d’innocència. Aquesta actuació policial coincideix temporalment amb una investigació prèvia per presumpte desviament de fons a la Fundació d’Inserció Laboral (FIL), amb la qual l’ajuntament treballava, tot i que no s’ha confirmat oficialment cap connexió entre ambdós casos.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha iniciat una investigació contra el cantant Julio Iglesias arran de la denúncia de dues extreballadores per presumptes delictes d’agressió sexual i tràfic d’éssers humans. Els fets haurien tingut lloc el 2021 a les mansions de l’artista a Punta Cana i les Bahames. Les denunciants, representades per l’organització Women’s Link Worldwide, acusen Iglesias de tocaments sense consentiment, vexacions i d’imposar-los proves mèdiques per detectar embarassos i infeccions de transmissió sexual. La denúncia també assenyala dues encarregades del personal com a col·laboradores en un presumpte “grup criminal”. Malgrat que els fets van ocórrer a l’estranger, l’Audiència Nacional té competència per investigar el cas en ser Iglesias ciutadà espanyol. El cantant, que ha negat les acusacions i ha afirmat que “tot s’aclarirà”, ha contractat l’advocat penalista José Antonio Choclán per a la seva defensa.

Un avió de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat després que un passatger creés un punt d’accés Wi-Fi amb el nom amenaçador “I have a bomb, everyone will die”. Aquesta acció, considerada una “broma de mal gust”, va desencadenar una resposta de seguretat a gran escala. El pilot va activar el codi d’emergència, la qual cosa va provocar l’activació del protocol europeu Quick Reaction Alert (QRA), que va mobilitzar caces de l’exèrcit espanyol i francès per escortar l’aeronau. A terra, Aena va activar l’alarma general i el Comitè de Crisi Aeroportuària (CECOR), i a nivell autonòmic es va implementar el Pla Aerocat. Un cop evacuat el passatge, la Guàrdia Civil va inspeccionar l’avió i va descartar la presència d’explosius, iniciant una investigació per identificar el responsable.

Un vol de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’aeroport del Prat a causa d’una amenaça de bomba que va resultar ser una falsa alarma. L’incident es va originar quan un passatger va crear un punt d’accés a internet amb un nom amenaçador a bord de l’aeronau, un Airbus A321 amb 148 passatgers i set tripulants. L’alerta, activada sobre el mar Mediterrani, va mobilitzar un ampli dispositiu de seguretat que va incloure l’escorta de caces militars. Un cop a Barcelona, l’avió va ser aïllat en una zona segura on la Guàrdia Civil va confirmar l’absència d’explosius. L’operatiu, coordinat per AENA amb un comitè de crisi, va comptar amb el suport dels Mossos d’Esquadra, els Bombers i l’activació del pla Aerocat per part de Protecció Civil, sense afectar greument l’operativa de l’aeroport.

La princesa Irene de Grècia i Dinamarca ha mort als 83 anys al Palau de la Sarsuela, on residia amb la seva germana, la reina Sofia. La seva salut s’havia deteriorat en els darrers anys a causa d’un deteriorament cognitiu i Alzheimer. Coneguda afectuosament pels seus nebots, entre ells el rei Felip VI, com la “Tia Pecu” per la seva personalitat, va portar una vida poc convencional per a la reialesa. Mai no es va casar i va dedicar el seu temps a passions com l’arqueologia, la música i el benestar animal, creant la Fundación Mundo en Armonía. Nascuda a l’exili a Sud-àfrica, la seva figura va ser sempre propera a la de la seva germana i el seu germà Constantí. Després d’una vetlla privada a Madrid, les seves restes seran enterrades a Grècia, al Palau de Tatoi, juntament amb els seus pares.

Un jove de 18 anys ha mort a Manacor (Mallorca) la matinada d’aquest dijous després de l’ensorrament del sostre de l’habitació on dormia. El seu germà de 12 anys, que compartia l’estança, ha resultat ferit. El succés ha tingut lloc al voltant de les cinc del matí en un edifici del carrer de Sant Francesc, quan el forjat superior ha cedit i ha caigut sobre l’habitació de la planta baixa on es trobaven els dos germans mentre dormien, deixant-los atrapats. Els Bombers de Mallorca han treballat en el rescat de les víctimes. En arribar, els serveis d’emergència del SAMU 061 només han pogut certificar la mort del jove de 18 anys. El seu germà petit ha estat assistit i traslladat a l’Hospital Universitari Son Espases.

Els Mossos d’Esquadra, en col·laboració amb la Gendarmeria francesa, van detenir un home de 35 anys a Tonneins (França) el passat 11 de gener. L’arrestat era buscat per una temptativa d’homicidi contra el fill menor de la seva parella, uns fets que van ocórrer a Barcelona el 16 d’octubre. Després de l’agressió, l’home va fugir inicialment al Marroc, però va ser localitzat a França després de reprendre el contacte amb la seva parella per assetjar-la a través de les xarxes socials. La denúncia de la dona va ser clau per obrir una nova línia d’investigació que va permetre trobar-lo. Sobre l’home pesava una ordre europea de detenció i entrega, i ja s’han activat els mecanismes de cooperació internacional per iniciar el seu procés d’extradició. El cas s’investiga com a violència de gènere i violència vicària.

Segons un informe de l’agència europea Copernicus, el món ha entrat en un “territori desconegut” i perillós a causa de l’escalfament global. Tot i que el 2025 va ser el tercer any més càlid registrat, la dada més alarmant és que, per primera vegada, la mitjana de temperatura dels darrers tres anys (2023-2025) ha superat el llindar d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, el límit fixat als Acords de París. Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, adverteix que ja vivim en un “món molt més perillós” i que la superació d’aquest límit és inevitable. Aquest escalfament, atribuït a les concentracions rècord de gasos d’efecte hivernacle per l’activitat humana, ja provoca una intensificació de fenòmens extrems a escala global, com onades de calor, incendis forestals més agressius, sequeres i inundacions.

En la seva declaració com a testimoni per la gestió de la DANA, José Miguel Basset, l’aleshores cap del Consorci Provincial de Bombers de València, s’ha desvinculat de decisions clau. Basset ha afirmat que va proposar un missatge ES-Alert a les 18:13 hores instant la població a romandre als seus domicilis, després de descartar-ne un de previ per “alarmista”. Tanmateix, l’alerta final, enviada a les 20:11 hores, va ser modificada per només demanar que s’evitessin desplaçaments, un canvi que es va produir després d’una intervenció de la consellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic Emilio Argüeso. Basset ha negat que el retard fos per una discussió seva amb Jorge Suárez o per un debat sobre la paraula “confinament”. A més, ha assegurat que va ser totalment aliè a la retirada dels efectius que vigilaven el barranc de Poio, de la qual es va assabentar “dies després per la premsa”.