En pocs dies, tres motoristes han perdut la vida en diversos accidents a Catalunya, elevant la xifra total de víctimes mortals a les carreteres a 25 persones aquest any. Un dels sinistres va ocórrer a la C-15z a Canyelles, on un home de 67 anys va morir en una sortida de via. Un altre accident mortal va tenir lloc a l’N-340a a la Canonja a causa d’un xoc amb un turisme. El tercer motorista va morir a l’hospital després de resultar ferit crític en una col·lisió amb un autobús a Rubí. Segons dades del Servei Català de Trànsit, aquests fets posen de manifest la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, ja que 11 de les 25 víctimes mortals registrades fins ara eren conductors de motocicleta. En tots els casos es van activar els serveis d’emergència, incloent-hi els Mossos d’Esquadra i el SEM.

El Departament d’Educació, liderat per la consellera Esther Niubó, ha enviat un nou butlletí informatiu a les famílies per defensar l’acord signat amb els sindicats minoritaris CCOO i UGT. El Govern presenta el pacte com un “acord de país”, destacant mesures com una inversió de 300 milions d’euros per a l’escola inclusiva, la reducció progressiva de ràtios i millores salarials per al personal docent. Aquesta comunicació ha estat durament criticada pel sindicat majoritari, USTEC, que la qualifica de “propaganda” i acusa l’administració d’intentar manipular les famílies per posar-les en contra del professorat. La iniciativa arriba en un moment de negociacions trencades, tot i que la consellera Niubó ha convocat una reunió amb USTEC en el que el sindicat considera una “última oportunitat” per desencallar el conflicte i evitar noves vagues.

El rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha eliminat el mural històric amb el lema “Independència, Socialisme i Feminisme”, present a la plaça Cívica des de feia més de tretze anys. L’acció es va dur a terme durant la Setmana Santa per complir amb unes mesures cautelars judicials que van esdevenir fermes. Aquestes mesures deriven d’un procés judicial iniciat per l’organització Impulso Ciudadano, vinculada a S’ha Acabat i Vox. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), autor del mural, ha denunciat el fet com un acte de “censura” i un “atac” al moviment estudiantil. El sindicat considera que la decisió busca imposar una “falsa neutralitat” per silenciar el pensament crític, emmarcant-la en un context de mercantilització de la universitat. La UAB va confirmar que el seu recurs d’apel·lació contra les mesures va ser desestimat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Un home de 76 anys va ser detingut pels Mossos d’Esquadra a Figueres per un presumpte delicte de conducció temerària, després de circular més de 35 quilòmetres en sentit contrari per l’autopista AP-7. Els fets van tenir lloc la matinada del dijous 12 de març, quan diversos testimonis van alertar la policia. Agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), que feien tasques de prevenció, van interceptar el vehicle al quilòmetre 30. El conductor, que mostrava signes de desorientació, va donar negatiu a les proves d’alcohol i drogues. La principal hipòtesi és que l’home es va despistar en arribar al peatge del Voló i va decidir girar cua. Després de ser avaluat pels serveis sanitaris per comprovar el seu bon estat, va ser arrestat.

La Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria per a la beca general del curs 2026-2027, que per primera vegada gestionarà de manera íntegra després del traspàs de competències del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports. El termini per sol·licitar els ajuts, adreçats a estudiants de batxillerat, formació professional i estudis universitaris, finalitza el 18 de maig. El Govern destinarà un pressupost total de 275 milions d’euros, dels quals 140 milions seran per a estudis no universitaris, gestionats pel Departament d’Educació, i 135 milions per a estudis universitaris, a càrrec de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Aquesta última entitat preveu rebre unes 75.000 sol·licituds. La concessió i la quantia de les beques es determinaran en funció de requisits acadèmics i econòmics, com la renda i el patrimoni familiar.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat un fons extraordinari de 100 milions d’euros per a la millora i rehabilitació de centres educatius. Aquesta mesura, inclosa en un decret llei durant la pròrroga pressupostària, eleva la inversió total per al 2026 a 258 milions, una xifra que quadruplica la de fa una dècada per combatre la desinversió en infraestructures escolars, moltes de les quals daten d’abans de 1960. Els fons es destinaran a 723 municipis (excloent Barcelona) per a actuacions com la retirada d’amiant, la renovació de cuines i tancaments, i la millora de l’eficiència energètica. Els ajuntaments seran els encarregats de determinar les necessitats dels 1.112 centres potencialment beneficiaris, amb les obres previstes per al període 2026-2028. L’anunci ha coincidit amb la reincorporació de la consellera d’Educació, Esther Niubó.

Després de 77 dies tancat per un accident mortal a Gelida on va morir un maquinista en pràctiques, el tram de la línia R4 de Rodalies entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell central ha reprès el servei. La reobertura, que s’havia endarrerit tot i que les reparacions estaven finalitzades des de mitjans de març, ha estat possible gràcies a un acord entre el Govern, Renfe i els sindicats majoritaris de maquinistes, com CCOO, UGT i Semaf, sobre els horaris i torns de treball. Aquesta normalització parcial coincideix amb la visita a Catalunya del ministre de Transports, Óscar Puente, qui havia estat absent durant els moments més crítics de la crisi ferroviària. Malgrat aquesta millora, la xarxa de Rodalies continua patint nombroses afectacions i talls en altres línies a causa d’obres i altres incidències estructurals.

La missió Artemis II de la NASA ha abandonat amb èxit l’òrbita terrestre, marcant la primera vegada en més de 50 anys, des de l’Apollo 17, que una tripulació humana viatja cap a la Lluna. A bord de la nau espacial Orion, els quatre astronautes realitzen un vol de prova de deu dies amb l’objectiu principal d’observar i fotografiar la cara oculta del satèl·lit. A diferència de les missions Apollo, que van veure aquesta cara a les fosques, la tripulació d’Artemis II la podrà contemplar parcialment il·luminada, la qual cosa permetrà capturar imatges d’alta resolució de zones geològiques mai vistes directament per humans. A més, s’espera que la missió estableixi un nou rècord de distància de la Terra, superant la marca establerta per l’Apollo 13.

El Servei Català de Trànsit (SCT) implementa dispositius especials per gestionar grans desplaçaments, com l’operació tornada de Setmana Santa, on es preveu el retorn de 590.000 vehicles a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons l’enginyer Òscar Llatje, l’organisme utilitza un model estadístic basat en dades històriques i una xarxa d’estacions per predir aquests volums i dissenyar les actuacions pertinents. L’autopista AP-7 és la via que requereix més atenció des de l’alliberament dels peatges, concentrant gran part del trànsit. Per millorar la fluïdesa, les principals mesures inclouen la instal·lació de carrils addicionals a l’AP-7 i la C-32, la limitació de velocitat i l’aplicació de restriccions per a vehicles pesants. Aquestes accions es complementen amb talls d’accessos en punts estratègics de carreteres com la C-16, la C-31 a la Costa Brava i la N-240.

L’operació sortida de Setmana Santa ha provocat intenses complicacions viàries a les carreteres catalanes, amb l’AP-7 com a principal focus de congestió a causa de l’elevat volum de vehicles i diversos accidents. Un accident múltiple a Olèrdola va generar fins a 14 quilòmetres de retencions en direcció a Tarragona, mentre que un altre sinistre a Llinars del Vallès, que va implicar un camió i dos turismes, va causar més de 20 quilòmetres de cues en ambdós sentits, agreujades per l’anomenat “efecte badoc”. Aquestes incidències se sumen al desplaçament de gairebé mig milió de vehicles des de l’àrea de Barcelona. Altres vies com la C-17, la C-16, la N-II i la C-32 també han patit retencions significatives, fet que ha obligat el servei de Trànsit a habilitar carrils addicionals i a recomanar rutes alternatives.