Després de l'apagada elèctrica del 28 d'abril, la vicepresidenta Sara Aagesen va comparèixer al Congrés per oferir detalls sobre l'incident. Aagesen va indicar que les pèrdues de generació van començar a Granada, Badajoz i Sevilla, i va descartar que un ciberatac a Red Eléctrica fos la causa. La investigació també va descartar problemes de cobertura, reserves o mida de les xarxes. Tot i que les causes precises encara s'estan investigant, es va assenyalar que hi va haver desconnexions per sobretensió i oscil·lacions en el sistema elèctric europeu abans de l'apagada. L'oposició, incloent el PP i Podem, va criticar la gestió del govern i va demanar més transparència i mesures per evitar futurs incidents, com la creació d'una empresa pública d'energia. El govern defensa la seva actuació i posa èmfasi en la complexitat de la investigació, que inclou l'anàlisi de milions de dades per determinar les causes exactes i aprendre per al futur.
La propera Conferència de Presidents tindrà lloc el 6 de juny al Palau de Pedralbes a Barcelona, per iniciativa del president de la Generalitat, Salvador Illa, i convocada per Pedro Sánchez. Aquesta serà la vint-i-vuitena edició des del 2004 i la primera a Catalunya des que Illa és president. La conferència busca normalitzar les relacions institucionals entre l'Estat i la Generalitat, tot i que els temes a tractar encara no s'han definit, però es preveu que incloguin el finançament autonòmic. Aquesta reunió arriba en un moment en què Illa busca consolidar la seva posició després d'un any al capdavant de la Generalitat, enfocant-se en la normalització política i la lleialtat institucional. El seu govern ha prioritzat l'habitatge, amb un pla per construir 50.000 pisos, i la recuperació del lideratge econòmic de Catalunya amb el pla Catalunya Lidera, dotat amb 18.500 milions d'euros. A més, té com a reptes clau el traspàs de Rodalies i un nou model de finançament per a Catalunya, temes que seran determinants per als pressupostos del 2026.
El Ministeri de Consum, dirigit per Pablo Bustinduy, ha iniciat una investigació sobre una important empresa de venda d'entrades, presumptament Ticketmaster, arran de denúncies per possibles irregularitats en la venda en línia d'entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya el 2026. Aquesta acció segueix a una denúncia de l'OCU per pràctiques "irregulars i abusives" en la fixació de preus, incloent l'ús de preus dinàmics i càrrecs addicionals poc clars. Bustinduy ha expressat la seva preocupació per l'increment de preus i ha insistit que el preu final ha de ser transparent des del principi, sense "trucs" en les despeses de gestió. El Ministeri ja havia advertit a les empreses sobre els requisits legals en els recàrrecs i despeses de gestió en la venda en línia d'entrades el 2024, i ara incorpora aquesta investigació a un expedient informatiu obert a diverses empreses del sector. Bad Bunny té programats 12 concerts a Espanya, dos a Barcelona i deu a Madrid.
Les tensions polítiques a Espanya s'intensifiquen amb l'intercanvi d'acusacions entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Sánchez va acusar el PP d'utilitzar la filtració dels seus missatges de WhatsApp, relacionats amb el cas Koldo i el rescat d'Air Europa, per desestabilitzar el govern, mentre que Feijóo va exigir a Sánchez que convoqui eleccions anticipades. En resposta, Sánchez va criticar la decisió de Feijóo d'avançar el congrés del PP al juliol, suggerint que no solucionarà els problemes de lideratge del partit. Aquest congrés, impulsat per pressions internes com les d'Isabel Díaz Ayuso, busca preparar el partit per a unes possibles eleccions anticipades, tot i que Feijóo ha manifestat la seva intenció d'esgotar la legislatura. A més, Sánchez va anunciar la celebració d'una Conferència de Presidents autonòmics a Barcelona el 6 de juny, mentre que el PSOE ha insinuat que l'avançament del congrés del PP podria indicar un canvi de lideratge.
El jugador de l'Espanyol, Álvaro Aguado, va declarar davant la jutgessa per la denúncia d'agressió sexual presentada per una treballadora del club, arran d'uns fets ocorreguts a la discoteca Opium de Barcelona durant la celebració de l'ascens de l'equip a Primera Divisió el juny passat. Segons la denunciant, Aguado la va violar al lavabo d'una zona reservada, després d'haver-li fet tocaments a la zona de ball. El futbolista va admetre haver tingut relacions sexuals amb la dona, però va insistir que van ser "consentides". La jutgessa citarà testimonis per a les properes declaracions. La denunciant va explicar que no va denunciar abans per por a represàlies i que va ser atesa a l'Hospital Clínic després dels fets. L'Espanyol va comunicar la denúncia a Aguado, però no va prendre mesures contra ell, apel·lant a la presumpció d'innocència. La discoteca no va activar els protocols pertinents i les gravacions de seguretat van ser esborrades. La policia està analitzant les imatges de l'exterior del local. La víctima no ha presentat cap informe mèdic sobre possibles lesions.
La superilla de Sant Antoni a Barcelona experimentarà una transformació definitiva amb l'objectiu de consolidar la pacificació de la zona i millorar la convivència entre vianants i vehicles. El govern de Jaume Collboni planeja eliminar l'urbanisme tàctic existent, implementant una plataforma única als carrers Comte Borrell i Parlament. Aquesta remodelació inclourà l'ús de panot a les zones de vianants i granit a les àrees on puguin circular vehicles, amb un granit de color diferent per a les zones de càrrega i descàrrega, evitant així l'aparcament indiscriminat. El projecte també contempla la plantació d'una segona filera d'arbres a la banda assolellada dels carrers i la reducció de parterres, concentrant-los a la plaça entre Comte Borrell i Parlament. L'Associació Sant Antoni Comerç ha expressat la seva satisfacció amb la proposta, mentre que l'Associació de Veïns valora positivament la priorització dels vianants. Les obres, amb un cost superior a 11 milions d'euros, començaran a la primavera del 2026 i duraran aproximadament un any.
Durant un període marcat per canvis financers significatius, el Banc Sabadell va anunciar un augment del 58,6% en el seu benefici net del primer trimestre, assolint els 489 milions d'euros, impulsat per la bona evolució del crèdit i la contribució de la seva filial britànica, TSB. Aquest resultat permetrà augmentar la retribució als accionistes en 100 milions per al 2025, arribant a 1.300 milions. Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya va obtenir autorització per sol·licitar un crèdit de 3.500 milions d'euros a entitats bancàries privades, una acció que no realitzava des del 2012, amb l'objectiu de refinançar deute a llarg termini i estalviar uns 24 milions d'euros en interessos. Aquesta estratègia busca diversificar les fonts de finançament més enllà del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i podria ser un pas previ al retorn als mercats financers, mentre s'espera la condonació de 17.104 milions d'euros del deute del FLA per part del govern espanyol, cosa que suposaria un estalvi anual d'entre 250 i 300 milions d'euros per a la Generalitat.
El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha respost enèrgicament a la filtració de missatges de Whatsapp entre ell i l'exministre José Luis Ábalos. La Moncloa considera la filtració una vulneració greu de la intimitat i un atac a la privacitat del president, anunciant que emprendrà accions legals si la justícia no investiga d'ofici. Els missatges, confiscats a Koldo García, revelen opinions de Sánchez sobre figures polítiques com Susana Díaz, Emiliano García Page, Javier Lambán, Guillermo Fernández Vara, Margarita Robles i Pablo Iglesias, així com contactes posteriors amb Ábalos després del seu cessament. Tot i qualificar el contingut polític dels missatges com a "intranscendent" i "descontextualitzat", el govern expressa preocupació per la publicació de converses privades. El PP, per la seva banda, ha acusat Sánchez d'instaurar un "règim del terror" i de mantenir una relació de "complicitat" amb Ábalos, mentre que el govern defensa la seva gestió i rebutja les crítiques.
Les associacions de víctimes de la dana que va afectar el País Valencià s'han reunit a Brussel·les amb alts càrrecs de la Unió Europea, incloent-hi Úrsula Von der Leyen, Teresa Ribera, i Roberta Metsola, per sol·licitar suport i expressar la seva decepció amb la gestió a nivell regional. Von der Leyen va emfatitzar que la tragèdia ha de servir per a la preparació futura de la UE davant de desastres naturals. Les associacions, representades per Mariló Gradolí, Rosa Álvarez, i Christian Lesaec, van destacar la diferència en el tracte rebut a Europa en comparació amb la Generalitat Valenciana, criticant la falta d'empatia mostrada per Carlos Mazón. Demanen la creació d'un comitè de seguiment per a la reconstrucció, un servei de socors europeu, i un fons comú per a zones afectades per catàstrofes. Tot i que el govern espanyol ha sol·licitat 4.404 milions d'euros al Fons de Solidaritat i ha rebut un avançament de 100 milions, les víctimes busquen assegurar-se que els fons s'utilitzin adequadament. La trobada amb eurodiputats va excloure representants de Vox i, inicialment, del PP, tot i que s'esperava una reunió posterior amb Esteban González Pons.
El Pacte Nacional per la Llengua es va concretar amb la signatura del PSC, ERC i els Comuns, juntament amb entitats com Òmnium i Plataforma per la Llengua, marcant un acord per impulsar el català amb una inversió inicial de 255 milions d'euros. Aquest pacte, sorgit d'un compromís d'investidura de Salvador Illa, busca frenar la caiguda de l'ús del català, especialment entre els joves, i millorar la seva situació a les aules. Les prioritats inclouen reforçar el català a l'educació, dinamitzar l'oferta cultural i aconseguir l'oficialitat a la Unió Europea. Malgrat l'acord, Junts i la CUP es van desmarcar per discrepàncies en la política lingüística, i Carles Puigdemont va qüestionar la finalitat del pacte. El pacte, amb horitzó al 2030, pretén adreçar-se a tota la societat i afrontar reptes com les revolucions tecnològiques i l'estatus polític de la llengua, tot i les crítiques d'algunes entitats que demanen més ambició en àrees com la salut. L'origen del pacte es remunta al govern de Pere Aragonès, amb l'objectiu d'abordar la situació legal del català a les aules, pendent de la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'aplicació del 25% de castellà.