ElResum.cat
Tornar

Impuls a la Filologia Catalana amb Beques i Campanya Promocional

societat

El Departament de Política Lingüística de la Generalitat ha anunciat un programa pilot de beques per a estudiants de Filologia Catalana, amb una dotació de més de 100.000 euros. A partir del curs 2025-2026, s'oferiran 25 beques de 500 euros mensuals, basades en l'excel·lència acadèmica, la situació econòmica i el coneixement de llengües. Cinc beques es destinaran a estudiants amb coneixements de llengües vinculades a la immigració i dues a estudiants d'aranès. El conseller Francesc Xavier Vila ha destacat la creixent demanda de professionals en aquest àmbit. Aquesta iniciativa s'emmarca dins la campanya "Tria Filologia Catalana", que busca promoure aquests estudis davant l'alta demanda laboral, especialment en l'àmbit públic, editorial, comunicació i tecnologies lingüístiques. La campanya inclourà cartells, continguts a xarxes socials i un filtre per a TikTok i Instagram. L'Agència de Qualitat Universitària (AQU) destaca que el 96,7% dels graduats en Filologia Catalana de la UB treballen, i les matriculacions en aquest grau han augmentat un 21% en els darrers dos cursos. Aquesta iniciativa coincideix amb l'aprovació d'un pla de xoc per augmentar les places de cursos de català, dotat amb 8,8 milions d'euros.

Llegeix més

Resums Relacionats

Dades sobre les Sancions per Vulneració dels Drets Lingüístics dels Consumidors

societat

L'Agència Catalana del Consum (ACC) i el Departament de Política Lingüística van tramitar 5.406 denúncies per vulneració dels drets lingüístics dels consumidors entre el 2012 i el 2024, de les quals només un 7% (367) van resultar en sanció. L'import mitjà de les multes va ser de 2.240 euros, amb un màxim de 10.000 euros en 12 ocasions. La majoria de les sancions es van deure a la manca d'informació en català en elements fixos (rètols, cartells) i en comunicacions comercials (cartes de restaurants). Es van registrar més de 6.000 expedients en total, amb gairebé la meitat arxivats per manca …

2

Increment de l'ajuda del Govern a La Bressola

politica

Durant la seva primera visita a Perpinyà, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar un augment de l'ajuda a La Bressola, la xarxa d'escoles en català de la Catalunya Nord. L'ajuda s'incrementa en 150.000 euros, passant de 650.000 a 800.000 euros, la xifra més alta mai aportada. Aquesta decisió respon a la petició d'ajuda urgent realitzada per La Bressola, que advertia de problemes econòmics i la impossibilitat de pagar els salaris del personal. Illa va destacar la importància de la tasca de La Bressola i va reiterar el suport del Govern. La Bressola, que compta amb 9 centres, …

2

La CUP presenta un pla de xoc per garantir el català a l'educació

politica

La CUP ha presentat un pla de xoc amb vuit mesures per reforçar el català en l'àmbit educatiu. El partit argumenta que la immersió lingüística no s'està aplicant correctament i proposa mesures "ambicioses, valentes i decidides" per revertir la situació. Entre les propostes clau, destaquen la implementació d'una prova multinivell a 4t d'ESO per avaluar la competència lingüística, la creació d'una bústia de queixes lingüístiques confidencial, i el reforç de la inspecció educativa amb capacitat sancionadora. A més, la CUP vol impulsar l'acollida lingüística per a alumnes nouvinguts, …

2

Acords fiscals entre la Generalitat i l'Estat espanyol

politica

La Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals (CMAEF) va acordar que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) gestionin conjuntament l’impost de matriculació. Aquest acord marca la primera vegada que Catalunya gestiona un tribut estatal i servirà com a prova pilot per a la futura gestió de l’IRPF per part de l’ATC el 2026. Alícia Romero, consellera d’Economia, i Jesús Gascón, secretari d’Estat d’Hisenda, van destacar la col·laboració entre governs. A més, es va aprovar la transferència de fons a la Generalitat per a Rodalies, beques, i …

2

Crida a la acció per la universalització del català

societat

Davant la davallada de l'ús social del català confirmada per l'enquesta d'usos lingüístics del 2023, una trentena d'entitats de diversos àmbits com l'ANC, Òmnium, CCOO de Catalunya, Foment del Treball Nacional, i USTEC, s'han unit en el moviment "Català per a tothom: a cada barri, a cada escola, a cada feina". Exigeixen al Govern que dobli les places dels cursos de català, passant de les 30.000 previstes fins al 2026 a 60.000, ja que les 140.000 totals considerades són insuficients per atendre la demanda de més de dos milions de persones que volen aprendre la llengua. A més de la …

2

L'Enquesta d'Usos Lingüístics del 2023: El Català Guanya Coneixedors, Però Perd Ús Habitual

societat

L'enquesta d'usos lingüístics del 2023, presentada per Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística, revela una situació complexa per a la llengua catalana. Tot i que el coneixement del català ha augmentat amb 267.600 nous parlants, principalment a causa del creixement demogràfic, el seu ús habitual ha disminuït. Només un 32,6% de la població utilitza el català habitualment, una davallada de gairebé 4 punts respecte al 2018. Aquesta tendència es reflecteix també en la llengua d'identificació, on el català ha baixat fins al 40%, mentre que la identificació amb ambdues llengües, …

2

Crisi lingüística del català: Rahola, Òmnium i Top Manta exigeixen accions al Govern

politica

L'ús del català ha disminuït significativament, segons una nova enquesta que revela que només un terç dels catalans l'utilitzen habitualment. Aquesta dada alarmant ha provocat reaccions contundents. Pilar Rahola ha criticat la resposta "cofoia" del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, qui va afirmar que el català "està guanyant espai". Rahola, en canvi, assegura que "el català està en perill" i que un catalanoparlant no pot viure un sol dia utilitzant només la seva llengua. Òmnium Cultural ha urgit al Govern a actuar amb un pla de xoc eficaç, amb …

3

La literatura catalana a batxillerat: de l'opcionalitat a la modalitat, un debat polític i educatiu

societat

El Departament d'Educació, liderat per Esther Niubó, va anunciar canvis al currículum de batxillerat per adaptar-lo a la LOMLOE, que inicialment incloïen convertir la literatura catalana i castellana en assignatures optatives i fusionar algunes matèries científiques. Aquesta decisió va generar una forta reacció política, amb Junts i ERC presentant una moció i una esmena al Parlament per aturar la mesura, criticant el "menyspreu" a la cultura catalana i la imposició de l'Estat. Mònica Sales, portaveu de Junts, va acusar el Govern d'acatar les decisions de Madrid. L'AELC també va …

3